Abrir la grieta, un llibre de poemes, d’aquells de tauleta de nit, de l’editorial Esdrújula Ediciones, Granada (2024), obra de Maria Arnedo i Campozo (Los Guájares, Granada, 1959), va ser presentat divendres passat, 7 de març, a la Sala d’Actes de la Biblioteca Central d’Igualada; comptant amb el patrocini de la mateixa biblioteca i la col·laboració de l’Ajuntament de la ciutat. L’esdeveniment va ser conduït per la periodista Mireia Rubio i l’escriptora Maria Enrich, participant-nos als presents d’una afable i connotada conversa amb l’autora, no sense esfullar algunes pàgines del poemari amb unes convincents al·locucions.
Si bé en cap cas no és possible de passar per alt el segell femení d’aquest poemari: l’edició ha anat a càrrec de Mariana Lozano, la il·lustració de la coberta és obra de Marta González, i la maquetació ha anat de la mà de Noelia Cortés; el major traç de feminitat és adjudicable a la pròpia autora, quan inserint-nos de ple a Abrir la grieta fa que aquesta sigui una mena d’escletxa carregada de lirisme capaç de suggerir-nos una apassionant descoberta de la vida de l’autora; de fet la seva primera obra, un magnífic llibre on, Arnedo, coratjosament i amb una extraordinària sensibilitat s’atreveix a rastrejar diversos aspectes del comportament humà, de la seva pròpia existència o, el que és el mateix, el transcórrer d’una vida esdevinguda entre la població granadina que va bressolar-la, les anoienques Sant Martí de Tous i Vilanova del Camí, i Granada capital. Efectivament, a partir d’uns versos acuradament confeccionats, Arnedo ens guia per un viatge d’interinitats i emocions profundes, relatant de forma quasi contemplativa la meravellosa quotidianitat que sempre l’ha acompanyada, parlant-nos de qüestions tan connaturalment vivencials com dilatadament universals; amb episodis del tot corprenedors, una casuística per als quals se serveix de la versificació com a una necessària pràctica per a expressar, a voltes la nuesa interior, i d’altres, la protesta, la rebel·lia, àdhuc, inequívocament, la lluita reivindicativa.
Abrir la grieta és un recull de trenta-un poemes molt treballats, tot i que de lectura fàcil, agrupats en tres blocs disposats segons el que podrien ser unes diferents motivacions, i altament evocadores: “Desde fuera, crece”, “A veces, duele” i “Desde dentro, muerde”. Des de la malenconia fins a la introspecció més recòndita, els versos evoquen molts estadis que acompanyen la vida interior de l’autora on no hi són absents el pas del temps, les etapes viscudes, l’escenari domèstic, així com alguns passatges -tristament humans- d’incomprensió i de soledats. Mentre que, quan s’esdevé l’episodi de la malaltia, el dolor, des de la resiliència, empeny a prendre la decisió de seguir el camí amb els seus daltabaixos, bo i intentant superar els punts morts i lliurar-se a l’esperança de continuar avançant. I, aquí precisament és quan sembla que l’escriptura es converteix en una mena de via de rescat o de superació. De fet, un procés d’alliberament que es va revelant, gairebé al final de l’obra, amb seqüències que posen en valor els vincles solidaris entre les persones que han transitat per camins durs i fatigosos.
Breu perfil biogràfic
María Arnedo Campozo, filla de Los Guájares (Granada, 1959), en plena infantesa, amb la seva família, va venir a viure a Catalunya. Inicialment va residir a Sant Martí de Tous i després a Vilanova del Camí. Amb una adolescència i joventut compartides, a nivell escolar i social, entre Vilanova i Igualada, tot teixint sòlides amistats; va ser poc abans de les primeres eleccions democràtiques quan ja s’havia iniciat en l’activisme, primer, social al Moviment Junior, i poc després, de signe polític, participant d’una inaugural associació de veïns del municipi, germen de la primera formació municipal del PSC a Vilanova, i del seu govern, esdevenint la tinent d’alcaldia a la primera legislatura, regidora a la segona i a part de la tercera.
Ha estat, doncs, una dona que se sent orgullosa d’haver participat a la construcció del que actualment és Vilanova. Més endavant, en qüestió de temps, casada civilment, mare i estudiant de Magisteri (Universitat de Barcelona), havent treballat al Milà i Fontanals…, amb la seva família va retornar a Granada. Allà, llicenciada en Psicopedagogia (Universitat de Granada), com a funcionària d’Educació de la Junta d’Andalusia, ha recorregut diferents pobles, gaudint de la feina i plantant cara a una maternitat amb fills adolescents, a tothora des de la corresponsabilitat de la seva parella. De sempre, militant activa i feminista del PSOE, és elogiable la seva llarga trajectòria reivindicativa per a uns drets igualitaris entre homes i dones; i, des de fa un any, ha inaugurat un nou capítol de la seva vida, des de la perspectiva d’alliberar-se del dolor sofert per a comunicar-se obertament amb tothom mitjançant la poesia.
Definitivament, després d’haver viscut l’aventura d’estrenar-se en una publicació, Arnedo, ens remet a una fascinant reflexió a propòsit de la germanor entre les dones, tot aconseguint el més sublim estadi amb aquestes paraules d’uns versos del poema “Las otras”, que em permeto -per implicació personal i com a feminista- de segrestar-les i exhibir-les en aquesta pàgina:
“… fueron las otras
las que me trajeron
me dieron la voz
con sus quietas voces…”.
