Els anys 80 hi va haver un canvi en la Junta directiva de l’entitat que no va saber afrontar els dos grans reptes que hi havia: la seva especialització i el seu emplaçament.
El 1988 l’Ajuntament d’Igualada va comunicar als membres de Foment de Fires i Mercats la intenció de crear un Patronat Municipal que assumís l’organització de la Fira. Es pretenia incorporar a la gestió professionals qualificats. També es va proposar modificar els estatuts de Foment que a causa del seu anacronisme impedien demanar subvencions a la Generalitat. També es volien suprimir gran part dels actes folklòrics que fins llavors havien caracteritzat el certamen.
La proposta de canvis va provocar tensions entre Foment de Fires i l’Ajuntament, arribant a presentat la dimissió en bloc tots els membres de Foment, que l’alcalde no acceptà.
La contradicció entre la nova realitat política, social i econòmica i el tradicionalisme que predominava dins de Foment de Fires aviat portà a noves desavinences. L’alcaldia tornà a plantejar el problema de la gestió de la Fira i que calia transforma-la.
Les discrepàncies entre Ajuntament i el president de Foment de Fires, Joan Rey, ompliren les pàgines de la premsa local que van acabar amb la dimissió del president i la convocatòria d’una assemblea extraordinària per procedir a la renovació de la presidència i de la Junta directiva.
Finalment en va ser escollit Pere Carles com a nou president de Foment de Fires i Mercats. Aquesta renovació de l’organització firal es va dur a terme en un moment en què era molt preocupant el futur d’un dels sectors econòmics més importants de la ciutat: la indústria del gènere de punt.
La nova direcció de la Junta de Foment de Fires va presentar una proposta basada en quatre punts bàsics: la desvinculació de Foment de qualsevol opció política, una modificació dels estatuts, el canvi d’ubicació de la seu social (desvinculant-la de l’Ajuntament) i el compromís de transformar la fira en una plataforma de promoció dels sectors industrials i comercials de la ciutat.
La nova direcció optà per mantenir el format tradicional de la Fira i es proposà, alhora, potenciar els lligams entre el món empresarial i l’organització firal a partir de salons monogràfics orientats a satisfer les demandes i les necessitats dels sectors comercials i industrials d’Igualada i comarca. A la fira del 1992 es van començar a notar els primers canvis amb la reincorporació de Fagepi i la el restabliment de les relacions amb la Unió de Botiguers d’Igualada. Per tal de facilitar la participació del comerç local s’instal·laren dues carpes a la plaça de Catalunya.
En la línia de potenciar la diversificació se celebrà el I Saló de la informàtica i una matinal d’aeronàutica, preludi del que serà posteriorment l’Aerosport.
L’aportació més significativa d’aquesta nova etapa va ser, sens dubte, l’organització de salons monogràfics. El 1993 la Fira es traslladà a un edifici cobert: l’antiga fàbrica Amèlior on també s’hi instal·laren els certàmens Moda&Punt i Maq&Punt. L’èxit d’aquests dos salons va determinar convertir-los en mostres especialitzades desvinculades de la tradicional Fira de Setembre.
En el curs dels primers anys de la dècada dels noranta la directiva de Foment s’esforçà perquè la Fira de setembre adoptés un caràcter multisectorial i professionalitzat.
El llarg historial de la fira presentava la paradoxa que la indústria paperera -de gran tradició històrica i amb un pes econòmic important a la comarca- no havia participat mai al certamen. Això s’intentà solucionar i va ser el 1997 quan foment inicia converses amb la Unió Empresarial de l’Anoia per tractar d’organitzar un saló biennal dedicat a la indústria paperera. MaqPaper es va fer realitat el 1999.
En definitiva, a través de l’organització de salons monogràfics s’aconseguí en els anys 90, impulsar tres exposicions firals capdavanteres en el conjunt de l’estat.
A partir d’aquí van anar naixent nous salons monogràfics com el Saló Nuvis, la Fira Mercat de Primavera, la Fira Automercat i la creació dels Premis Anuària de disseny.
També s’han conservat, sense modificar les fires tradicionals com la Fira de Reis i la Fira d’antiguitats, de periodicitat mensual.
El concurs de Fruits del camp es mantingué fins el 1999 i el pregó es reconvertí en un acte acadèmic.
de l’agermanament Igualada-Lecco. / AFMI-L’Art de la Llum.
L’activitat firal de l’entitat ha tingut un creixement molt important als darrers anys, gràcies bàsicament a l’impuls que li va donar la nova junta directiva encapçalada per Joan Domènech, que n’agafà el relleu el 2013 i potencià el desenvolupament de noves activitats firals en el marc del teixit industrial de la comarca. El gener d’aquest any 2020 va ser substituït per Magí Senserrich.
Va ser aquest any que la Fira d’Igualada retornà al passeig Verdaguer i l’any 2014 va canviar de dates, passant de fer-se del setembre al més de maig. Poc a poc es van incorporar noves fires, com TastAnoia, o se’n van reformular d’altres, com l’Automercat. En la línia de potenciar el comerç i la indústria, Fira d’Igualada està estudiant tirar endavant noves fires a curt termini, com també està oberta a qualsevol suggeriment de cara al futur. Fira d’Igualada és una entitat dinàmica i molt conscient de la seva finalitat.
Per això, la seva inquietud a estudiar nous projectes i la seva total predisposició a col·laborar en totes aquelles actuacions que puguin servir per promocionar econòmicament
la ciutat i la comarca.
