Per aquests dies anat caient el rebut de l’IBI, la meitat o sencer del seu import, depèn, ja que l’administració dóna la possibilitat de pagar-ho amb dues vegades, una meitat ara i l’altra a final d’any.
Com el seu nom indica és l’impost sobre béns immobles, és anual, tant de propietats rústiques com urbanes, l’afortunat que ho ha de pagar sempre es queixa, pel seu elevat preu i per saber a on van a parar aquests diners.
L’IBI és la base del finançament dels Ajuntaments, en general ronda pel d’amunt del 50% dels seus ingressos, van al capítol dels pressupostos que en diuen directes.
Aquest impost està regulat pel “Real Decreto Legislativo 2/2004 de 5 de marzo”, en què les entitats locals tenen un marge, relativament ampli, per establir el tipus de gravamen, així com d’aplicar exaccions o bonificacions.
El càlcul de l’import de l’IBI és el cadastre, d’allà surt la base liquidable de l’impost, i l’art 72 del Reial decret esmentat determina el tipus de gravamen a aplicar. Diu: “1. El tipo de gravamen mínimo y supletorio serà el 0,4 por ciento cuando se trate de bienes inmuebles urbanos y el 0,3 por ciento cuando se trate de bienes inmuebles rústicos, y el máximo serà el 1,10 por ciento para los urbanos y 0,90 por ciento para los rústicos.
Així doncs, per saber si l’impost de l’IBI és elevat o no, cal mirar el gravamen aplicat, en quina franja està entre el 0,4% que és el mínim i l’1,10 que és el màxim.
Centrant-nos en el municipi d’Igualada, que és el que ens afecta, en la presentació dels pressupostos del 2023, les autoritats van indicar que aquests foren de 60,6 milions d’euros, i consolidat, incloent-hi les societats municipals, arriba als 72,4 milions d’euros, congelant el gravamen de l’IBI al 0,84, malgrat la inflació del 9,7% interanual.
Per fer front a aquestes despeses l’Ajuntament recapta amb impostos directes 25, 2 milions d’euros (que és a on va la partida de l’IBI). Però, per altre costat, tenim que el núm. de rebuts d’IBI emesos per l’Ajuntament d’Igualada de l’any 2022, són 32.785 a una mitjana de 617 euros (idescat.cat), el que dóna 20,2 milions, del que es desprèn que de la partida d’ingressos directes hi ha algun que altre impost afegit, sent doncs l’IBI pel damunt del 35 % dels ingressos, en aquest sentit podem dir que l’impost de l’IBI és baix.
No obstant això, la mitjana de l’import del rebut de l’IBI a Catalunya és de 497 euros (idescat.cat) un 22 % més baix que el d’Igualada. En aquest sentit, cal dir que l’impost de l’IBI és elevat.
Les coses sempre són relatives i depèn del punt que es mirin, com és el cas, no obstant això, els impostos són cars o barats depenent dels serveis que es donen, a on la claredat de l’administració té molt a dir al respecte, que no sempre es el cas.
Dit això, tornant al Reial decret, l’Art 72 té una capçalera a tindre molt en compte: “Tipo de gravamen. Recargo por inmuebles urbanoa de usos residencial desocupados con caràcter permanente”
Fóra bo saber si als grans tenidors que tenen desocupats els habitatges se’ls aplica a aquests el recàrrec que la llei permet, dada que no hi trobat, però al respecte afegir que el legislador, en aquest cas, s’ha quedat curt.
