Vegueria Penedès: 12 anys per fer-ho possible

19
Fèlix Simon.

Amb la modificació de la Llei aprovada al Ple del Parlament, ja tenim la somiada i desitjada VEGUERIA PENEDÈS. Ja som com els altres 7 territoris, és el que volíem; ara Catalunya SOM els 8 àmbits. Des de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, fem una CRIDA per donar les gràcies a les persones, entitats, organitzacions i institucions que van signar la seva adhesió, i ens han donat suport permanent, constituint una xarxa de complicitats que al final ho ha fet possible. Aquesta crida va més enllà de les nostres fronteres imaginàries, va adreçada a tothom, i per això ens cal celebrar-ho amb intensitat i amb molta calma, per gaudir-ho del tot.

L’esforç i l’èxit final s’ho val, malgrat encara caldrà vetllar perquè els polítics acabin la feina: la seu institucional del consell de vegueria que ha de determinar una llei del Parlament; el nomenament del Delegat del Govern; i en el termini màxim de tres anys, la descentralització dels serveis territorials de la Generalitat, repartits entre les quatre capitals penedesenques. Els diferents nivells administratius han de ser útils tant als governants com per als governats, i per això cal aproximar la gestió dels serveis a la ciutadania, la simplificació de les instàncies administratives i l’optimització en l’aplicació dels recursos.

La vida humana és un camí… i tots, hem sigut companys en aquest llarg procés i avancem com sabem o podem… Si fóssim només passat o present, quedaríem estancats. Com que també som futur, estem oberts al que podem arribar a ser. El camí fet per la PVP ha sigut singular, únic i espectacular; malgrat alguns entrebancs, seguim creient que les diferències són expressió de la llibertat. Com va dir el president Carles Puigdemont en el discurs d’investidura, No són èpoques per a covards, ni fluixos de cames.

Aquella llavor de la PVP del 2005, amb l’estratègia desplegada cronològicament de divulgació de les finalitats, d’agitació al carrer, de recollida de signatures, de determinacions jurídiques i de control focalitzat en els grups polítics del Parlament de Catalunya, va donar al 2010 els primers fruïts, a l’esdevenir el Penedès, el vuitè àmbit de planificació, i ara el 2017, a l’esdevenir per llei, la vuitena vegueria. Disposar de vegueria és tenir un nom, una marca, una consideració i sobretot una perspectiva de futur.

Pensar el futur és una necessitat. No per buscar cap solució ideal, però sí per endevinar quins riscos haurem de córrer si continuem fent les coses com ara. Sembla més necessari que mai tornar a reflexionar sobre la felicitat i el bé comuns; els canvis d’escala, velocitat i perspectiva d’un Penedès globalitzat. Es tornen a plantejar les grans preguntes: amb quines eines farem front al repte de donar-hi resposta? Com podem exercir activament la ciutadania?

Participar en un projecta voluntarista, integrat per persones que mostren generositat… és una font de joia. Per a nosaltres l’existència de la PVP, ha esdevingut una eina que ens ha ajudat a  fer créixer la  felicitat!!! … i amb la satisfacció al final de poder deixar un llegat; una torxa que passarà de generació a generació, en defensa del bé comú de tots els penedesencs. Ara toca guanyar el referèndum, proclamar la república i posar en marxa una bona organització territorial, basada en les 8 vegueries, en defensa del bé comú de tots els catalans.

Fèlix Simon, president de la Plataforma per una Vegueria Pròpia