Els ansiolítics -també coneguts com a tranquil·litzants- ocupen el primer lloc en el rànquing de receptes que fan els metges, especialment els d’atenció primària, a la Catalunya Central. Els destinataris són sobretot dones, entre 45 i 64 anys d’edat, i el nombre de receptes totals (139.664 l’any 2016) són molt per damunt de la resta de prescripcions mèdiques.
Els primers cinc llocs en el total de receptes fetes el 2016 tenen com a destinatàries les dones, especialment les de més edat. Més enllà dels ansiolítics, també figuren en importància els agents contra l’úlcera (els coneguts “protectors per l’estómac”) i els analgèsics.
La situació en els homes és un xic diferent, especialment en el volum de receptes, molt menor. El primer lloc l’ocupen els agents contra el colesterol (pastilles tipus Simvastatina), amb 91.283 receptes per a homes entre 45 i 64 anys d’edat. Segueixen els agents contra l’úlcera, i, en cinquè lloc, els ansiolítics, amb 78.536 receptes per al mateix tram d’edat que les dones (45-64 anys), però amb 60.000 receptes menys.
Les pastilles per al tractament de l’ansietat
Els ansiolítics són pastilles que es consumeixen, en general, per al tractament de l’ansietat. Alguns dels noms més comuns són Lorazepam, Bromazepam, Alprazolam, Diazepam, Orazepat, tot i que és possible que es coneguin millor pels seus noms comercials, com Orfidal, Lexatín, Trankimazin, Valium, i Tranxilium. Són els medicaments de primera elecció en les consultes mèdiques per a molts problemes de salut: trastorns d’ansietat, nerviosisme, tensió, insomni, fòbies… Des dels anys 90 el consum d’ansiolítics ha anat augmentant de manera progressiva. Són la tercera substància més consumida a Espanya (el 12’2% de la població els consumeix), després del tabac (78’3%) i de l’alcohol (40‘7%).
De fet, Espanya és el segon país que més ansiolítics consumeix, després de Portugal, dels països que formen l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics.
Els ansiolítics són tranquil·litzants menors que alenteixen l’activitat del sistema nerviós central, de manera que cal anar amb compte a l’hora de prendre’ls.
