Reflexions – Pere Escolà

43

Tothom cerca solucions. Però la majoria espera trobar qui les doni. S’han acostumat a abandonar la seva decisió en els especialistes. Sigui el metge que recepta algun remei quan tenen algun mal, l’advocat que els diu què poden fer, els que diuen com guanyar-se la vida o els líders que governin la societat. Els importa la seguretat. I la comoditat de fer el que els diuen. I si no surt com s’esperava, poder donar-los les culpes, criticar-los i descansar la pròpia consciència.
La solució, però, no està en el que diuen els altres, sinó en el que som capaços d’interioritzar nosaltres mateixos. Com que no ho sabem tot, hi ha d’haver qui eixampli els horitzons. Que aporti noves perspectives, doni noves eines de treball i, fins i tot, que alertin de les possibles conseqüències dels nostres actes. Definir una forma coherent d’afrontar els problemes. De tenir criteri. Perquè en la majoria dels casos no tenim opcions de modificar l’escenari. Sols som amos de la forma d’enfrontar-nos al que va venint. Ningú té a les seves mans la solució de tots els problemes. Ni tothom es mou per criteris d’equitat. Malauradament, massa sovint ho fan només pels interessos. És per això que la gent corrent no cal que es plantegi com s’haurien de pagar les pensions, les dotacions a la Seguretat Social, ni amb els llocs de treball que crearan els polítics. No deixen de ser pures especulacions i solucions teòriques.
Les inèrcies del passat condicionen la societat. I els que tenen el poder només s’atreveixen a fer canvis cosmètics. Volen perpetuar la situació tal com està. Parlen molt, però no es canvia gran cosa. Ja es veu en els missatges de les campanyes electorals. No paren de fer propostes, algunes agosarades. Altres inviables en el context econòmic-administratiu actual. Poc trencament i molt tarannà continuista. Posen tota la creativitat en el missatge i no en les realitzacions. Els administrats reaccionen als interessos i sols creuen en el que es pot obtenir. Saben que ningú els reclamarà res si no compleixen les promeses fetes.
Diuen que no hi ha solucions màgiques. I es plantegen respostes assenyades a problemes concrets. I cada solució obre la porta a nous problemes en el futur. Tots sabem que els camins es comencen en cruïlles, però ningú sap a on porten, ni els ensurts o satisfaccions que depararan.
Tothom ha d’adaptar-se a nous desafiaments. Per això les decisions continuen sent individuals. Els canvis no es produeixen fins que no es fa l’abalançada. No es mou res, si no hi ha pressió: Ni les administracions, ni els ciutadans. Però sí que es pot continuar opinant. Tenir l’esperit lliure, encara que els procediments i les solucions es continuïn definint des del poder. Per això cal aprofitar cada moment que se’ns demana el vot. Cadascú pot expressar la seva idea. Un conjunt de majories i minories que des del respecte poden contribuir a construir un món millor. I això passa per nomenar els millors. Ells seran qui tindran capacitat de tirar endavant els projectes. Però no ens abandonem pensant que resoldran els problemes. De fet només representen el ciutadà.
Pere Escolà