No perdonen la victòria

42

jaume singlaEn Josep Rull, el diputat i pres polític, Josep Rull li va etzibar al prevari…, perdó al jutge Llarena, que no els perdonaven l’èxit a les eleccions. “Si no haguéssim guanyat a les urnes, si no tinguéssim majoria al Parlament, nosaltres no estaríem a la presó” li va dir en la seva compareixença de dilluns al Tribunal Supremo de España.

En Rull, el català Josep Rull, té tota la raó: l’Estat espanyol no perdona als enemics quan els ha derrotat, com varen comprovar els nostres pares després de la guerra civil i com vàrem comprovar els de la meva generació durant la llarguíssima etapa del franquisme… i com ho estem veient tots ara mateix, amb l’ús indiscriminat de la violència física (piolins), judicial i governativa amb l’aplicació, brutal i barroera, del 155. Però –i això és nou- tampoc perdona quan guanyes.

No ens varen perdonar –multes i inhabilitacions a Mas, Ortega, Rigau i Homs- la jornada de la consulta del 9 de novembre que va transcórrer sense cap incident i amb gairebé dos milions de persones votant. No han perdonat els Jordis, Cuixart i Sanchez, l’organització dels multitudinaris onzes de setembre on no es va trencar ni una paperera. Com no han perdonat que els amaguéssim les urnes i paperetes del referèndum, ni l’aturada de país –organitzada en 24 hores i sense la participació directa dels sindicats- que va deixar l’Estat sense cap paper durant unes hores.

O què me’n dieu de la persecució al Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, per l’èxit policial en desmantellar en hores la cèl·lula gihadista que va cometre els atemptats de Barcelona i Cambrils. Un atemptat el cervell del qual era confident dels serveis secrets espanyols i de la investigació del qual s’ha apartat al major Trapero. Tot i que no és independentista, ans al contrari, l’èxit policial –i la por a que investigui l’imam de Ripoll- l’han portat a ser apartat del comandament dels Mossos i a haver de respondre davant la (in)justícia espanyola.

Quan fins i tot el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro que controla les finances catalanes des del 2015 i les té intervingudes des del setembre, diu que no s’ha gastat un euro de la Generalitat en el referèndum, en Llarena segueix insistint en la malversació.

Tampoc perdonen l’èxit judicial de Carles Puigdemont davant la justícia alemanya que els ha obligat a retorçat el (c)odi penal per mirar d’imputar un delicte nou –o tan vell que l’any 1970 va desaparèixer del codi penal alemany- encara que això els obligui a una follia de resolucions sense cap ni peus.

Malgrat les represàlies hem de seguir guanyant. Cada vegada que intentin agenollar-nos, ens trobaran dempeus, riallers i triomfants.

Jaume Singla