Hi ha qui s’esforça a trobar un nom, una marca, que defineixi la ciutat de portes enfora per aconseguir que sigui pol d’atracció. A l’Ateneu Igualadí en els “Dimarts de Diàlegs”, amb en Jordi Cuadras, dinàmic i compromès periodista professional, hi han treballat durant setmanes, però no se n’han sortit pel que sembla. A Igualada –ciutat de blanquers i teixidors- va minvar el “punt” i es va quedar la “pell” gairebé sola, però sembla que es maldi per reviscolar el “punt”. Són paraules que unides haurien estat ben vàlides uns anys enrere. Hauria quedat bonic: “Igualada, pell i punt”. Una definició que mai potser no havia estat emprada, però que probablement convenceria prou gent. Ens sembla però, una mica aigua passada.
En Marc Castells, l’inquiet, optimista i treballador alcalde, va publicar un informe l’any 2015 que va titular: “Marca Igualada”. Així, tal qual, sense afegir-hi res més, sense cap atribut específic. A les pàgines de text, en Marc assenyalava algunes de les coses importants que aleshores, i sobretot en un futur immediat, podia oferir Igualada. Que no són poques. Estudis universitaris, innovació, disseny, tecnologia, àrees de salut, investigació… Costa però, encertar la gran “cosa” que pugui fer factible una atracció potent de gent forana i que a la vegada no sigui contraproduent per al comerç de casa (penso en el Rec). Es malda per un títol que ho sumi tot, o que, sinó, respongui almenys a una definició parcial que sigui indiscutible, sens menystenir el valor d’altres opcions comparativament semblants. Difícil.
I és que a Igualada, i a l’Anoia per extensió, encara es fan moltes coses, tot i desaparèixer primer de manera global els teixits, i el posterior i massiu degoteig a la baixa del gènere de punt. Blai Paco, president de la Unió Empresarial de l’Anoia, analitzava en una entrevista al gratuït Anoia Diari (gener 2018), el món de la empresa, i citava un document del Fòrum Empresarial de l’Anoia on es diu que la comarca està especialitzada en els sectors “metal·lúrgia, arts gràfiques, confecció, cuir, paper i químic”. Sis apartats destacats, que tampoc són pocs. A l’hora, doncs, d’intentar definir una marca “de ciutat”, a la suma d’aportacions obtingudes en els debats capitanejats per Cuadras (DdD), o a l’anàlisi de Marc Castells en la seva visió d’avui i de futur, o a les reflexions ben actuals de Blai Paco, caldria afegir-hi també iniciatives culturals, esportives, o de serveis, que ajudin a formar “aquest tot”.
En el període en què qui signa vivia més hores a Barcelona que no a Igualada, si em veien que tenia als dits algun periòdic de l’Anoia, i els el mostrava, em preguntaven abans de llegir res: “Això és el resum d’activitats de l’any?”. La resposta els deixava astorats: “No, són les d’una setmana”. Repreguntaven, estranyats: “Només en una setmana?”. Eren els anys d’un brillant Igualada H.C. Molts barcelonins ho sabien, i te’l citaven. Cert. I coneixien marques: Jim, Warner’s, Ocean, Morgat, Amelior… sense saber-ne però, en ocasions, la procedència igualadina. Queden encara avui marques com Punto Blanco, Sita Murt, Escorpión, Buff… És cert que cadascú de nosaltres podria oferir noms, diferents camins, per intentar descobrir la paraula, la frase, que millor ens podria definir. I dient tot això tampoc no he fet cap aportació de remeis miraculosos. No em sento capacitat. Dubto. De moment, ens quedem, sense oficialitzar-la, amb “Marca Igualada”. A seques.
Jaume Ferrer i Piñol, escriptor
