L’editorial: El judici de la vergonya

60

L’inici de la vista judicial en el Tribunal Suprem al Govern de Catalunya, i als presidents d’Òmnium i l’ANC, representa un dels pitjors moments de la història contemporània del nostre país. No en va, bona part de la societat civil i política catalana -i alguna espanyola- l’han titllat del “judici de la vergonya”.

Avui fem nostre també el manifest que s’ha llegit aquesta setmana a les concentracions en places i carrers, i que, en el cas de l’Anoia, han estat prou concorregudes.
La imatge de polítics electes i representants cívics catalans a la cadira dels acusats trasllada a Espanya, tal i com resa el manifest, a “les èpoques més fosques del franquisme o del Decret de Nova Planta, on la persecució política i la criminalització de Catalunya i dels catalans i catalanes estava i està promoguda i promocionada per les elits polítiques, econòmiques, judicials, militars i policials espanyoles”. En les properes setmanes, se’ns vol “sotmetre el nostre pensament, es volen doblegar els nostres drets. Comença una gran mentida, un muntatge d’Estat, basat en acusacions falses, amb l’objectiu de reprimir, amb la bandera i la pàtria, els drets fonamentals dels catalans i les catalanes”.

La convocatòria d’eleccions pel proper 28 d’abril no ajudarà, siguem sincers, a una minoració de l’enrarit clima polític -i social- que viu aquest país, i més encara coincidint amb el “judici” als presos polítics.

“Avui l’Estat espanyol fa seure els nostres representants polítics i socials al banc dels acusats per haver-nos permès votar i per haver exercit legítimament i de forma totalment pacífica els nostres drets. Per haver fet possible un dels drets universals sobre els quals se sustenta qualsevol democràcia: el dret a vot, el sufragi universal, per tal que sigui la majoria la que decideixi. L’autèntic i únic poder del poble”.
Passi el que passi, res mai més tornarà a ser com abans. Que tots ho tinguem en compte.