L’editorial: Dona i Llibertat

39

El 8 de març de 1857, un grup de treballadores tèxtils van decidir sortir als carrers de Nova York per protestar per les miserables condicions laborals. Seria una de les primeres manifestacions per lluitar pels seus drets. Diferents moviments i successos es van succeir a partir d’aquest episodi, que va servir de referència per fixar la data del Dia Internacional de la Dona el 8 de març, declarat per l’ONU el 1975.

Gairebé 45 anys més tard, la data del 8 de març continua tenint un pes important a les societats avançades occidentals. La raó és evident: encara s’hi arrelen estructures i situacions que dificulten el ple desenvolupament de les dones, com la desigualtat salarial, la menor presència en espais de poder, la segregació ocupacional, la manca de corresponsabilitat en les tasques de cura i de la llar, o la violència masclista. Algunes d’aquestes situacions ha tingut especial incidència durant molts anys en el nostre territori, on algunes indústries, com el tèxtil, tenien una elevada presència femenina.

No és estrany que, des de molts col·lectius socioeconòmics i polítics, es continuï demanant a la societat un esforç per a trencar estereotips i formular un canvi d’actitud.

Aquest any, també agafa especial volada el 8 de març quan veiem determinades proclames que llença el partit d’extrema dreta Vox, especialment les que es refereixen a la violència de gènere, i que són a un pas de convertir-se en textos legals al Parlament d’Andalusia.
No ens cansarem mai de lluitar per la plena igualtat d’oportunitats per a totes les dones, perquè això significa també avançar cap a una societat més democràtica, afavorint el benestar i el desenvolupament humà, fent de les persones el centre de totes les raons de ser. Estem davant un repte universal, que ens implica a tots, i que no podem deixar mai que sigui destruït per aquells que odien la llibertat.