La Coral Gatzara celebra els 50 anys

140

Cristina Roma

Enguany, la Coral Gatzara està celebrant el seu 50è aniversari i ho ha fet amb un seguit d’actes que culminen ara amb un sopar i una exposició a la sala d’exposicions de la Biblioteca que retrata tots aquests anys d’història.
Parlem amb la Teresa Prats, que forma part de la junta directiva i amb la Núria Llacuna, que és monitora. La Teresa ja havia estat cantaire quan era petita i posteriorment monitora.

Aquest any la Coral celebra 50 anys. Com van ser els seus inicis?
La coral es va fundar perquè uns quants cantaires de la Coral Mixta van creure que calia una coral infantil a la ciutat, doncs no n’hi havia cap i perquè veien que la música és important. D’aquesta tasca se’n varen fer càrrec en un principi la Mercè Garcia, l’Antònia Valls, la Pepita Jorba i en Lluís Solà. Després s’hi van anar incorporant altres persones com l’Antònia Enrich -que hi va estar al capdavant durant molts anys-, el Joan Solà, la Marta Roig. Cal pensar que era una època en què d’activitats extraescolars gairebé no n’hi havia i també complia aquest servei. Al cap d’uns anys, quan els nens i nenes que formaven la coral va anar creixent, es va crear la coral juvenil Xalest. Els primers assajos es van fer a l’antiga Escola de Música que era al gimnàs de l’Ateneu, també van assajar alguns anys a espais cedits per les Escolàpies i els Maristes. Posteriorment es van traslladar a un local de la travessia Sant Magí, a tocar del parc de l’Enxub, on van ser molts anys. Actualment la nostra seu social és a l’Espai Cívic Centre.
El 1986 es va formar la comissió de pares que té cura de la part administrativa, de l’organització i l’orientació dels diferents actes, treballant sempre conjuntament amb l’equip de responsables.

Quines activitats heu fet i encara queden pendents de fer per celebrar l’aniversari?
El tret de sortida va ser el concert de final de curs de l’any passat en què vam treure un pastís gegant al qual hi aniríem incorporant 50 espelmes, una per cada activitat que féssim. I així ho hem anat fent i al concert de final de curs d’aquest dissabte posarem les últimes.
El mes de desembre vam participar a la Marató de TV3 cantant l’Imagine de John Lennon en un concert simultani amb diferents corals de Catalunya. També hem fet colònies, diversos concerts. Enguany hem estat els encarregats de fer el Rei Carnestoltes de la Rua d’Igualada. També hem fet un intercanvi amb una coral de Postdam, al costat de Berlín, caramelles… Ara fa uns quants dies vam organitzar una gimcana musical per a totes les entitats infantils d’Igualada, que va acabar amb una xocolatada a la plaça de l’Ajuntament.
Demà dissabte tindrà lloc el concert de cloenda al Teatre Municipal l’Ateneu i després fem un sopar al Museu de al Pell, servit pel restaurant Somiatruites. Per acabar hi haurà concert amb Karaoke’s Band i música amb el Dj Texas per qui s’animi a ballar. El sopar és obert a tots els excantaires i a tothom qui se senti part de la Gatzara.
Avui divendres s’inaugura una exposició, a dos quarts de 8 del vespre, a la sala d’exposicions de la Biblioteca on es podrà veure un recull històric dels 50 anys de la coral: des d’uniformes vells, el vestuari que vam portar a la cloenda dels Jocs Paralímpics de Barcelona i moltes fotografies que ens han aportat excantaires i que tenim nosaltres.

Creieu que amb el pas dels anys la coral ha canviat o el seu esperit fundacional continua sent el mateix?
Penso que es manté, hi ha molt amor… la coral és com una gran família. Per exemple -diu la Teresa-, jo vaig ser nena, després monitora i ara soc mare de cantaires, i els monitors dels meus fills són els nens que vaig tenir jo com a monitora. Gairebé tots els pares que ajudem som exmonitors, excantaires. Suposo que la gent que en formem part ens hi sentim bé i cada cop recollim a més gent, anem creixent.

Com funcioneu com a entitat. Quin és el vostre organigrama?
Ara mateix a la coral som 25 monitors i ens estructurem en 5 grups d’edat de nens: més petits, petits, mitjans, grans i més grans. Des dels 3 anys fins al 17 en què qui vulgui pot optar a ser monitor. D’aquesta manera ens anem autonodrint.
Després hi ha un grup de pares que porten l’administració i la logística.
El nostre uniforme ha anat canviant però el sol continua essent l’essència, sempre ha estat el nostre logo. Aquest dibuix va sorgir als inicis de la coral, quan un pare, en Josep M. Bertran, davant una proposta de la Mercè Garcia, va fer un esbós d’un sol infantil en un tros de paper i així va quedar.

Actualment quants components té la Coral Gatzara?
Arribem gairebé als 200 però sempre intentem no sobrepassar els 30 nens per grup perquè sinó és molt complicat de funcionar. A més a més tenim moltes peticions d’entrada: els nens i nenes més petits entren segur, ara bé a la resta de grups s’ha d’esperar que hi hagi alguna baixa, hi ha llista d’espera però van entrant. Al setembre obrim inscripcions i qui vulgui pot venir-se a apuntar a l’espai Cívic Centre.

A part de cantar a la Gatzara feu moltes més activitats.
Sí, per exemple cada any fem una excursió sorpresa per a tothom, que depèn dels anys la fem tots junts o per grups. Sempre s’intenta que l’activitat sigui en un lloc musical, per poder fer una activitat al matí i la tarda dedicar-la al lleure.
També fem les colònies, que sí que hi anem tots junts ja que és una manera de cohesionar el grup, de què tothom conegui tothom.
També participem a l’Europa Canta que és una trobada de corals de tot Europa, i cada quatre anys se’n fa una d’infantil i juvenil que és a la que nosaltres anem. Ja hem participat a tres trobades: vam anar un any a Nevers, a Torí i a Lió. En aquestes trobades es fan tallers musicals amb directors de renom internacional. Participem en tallers de cant i després fem un concert, que també serveix per donar-nos a conèixer al món.
Cada any fem un intercanvi amb una altra coral, on hi participen els grups de mitjans i grans, és una activitat que genera molta demanda. A mig curs fem un cap de setmana de treball.
I després fem caramelles, concert de Nadal, concert a l’European Balloon Festival dins d’un globus, cantem al Saló de la Infància.

També vau iniciar els musicals que es fan a finals d’estiu des de fa uns anys.
La idea va sorgir en una reunió de Gatzara per la necessitat de fer alguna cosa a l’inici del mes de setembre i vam creure que un musical podria ser una bona idea, sobretot pensant en els adolescents que disposen de molt poca oferta d’activitats. Va començar com una aventura, sota el càrrec de pares de la coral com el Pep Farrés, la Sònia Mateu, la Susanna Enrich… i ho vam fer dos anys, en què vam presentar Charlie i la fàbrica de xocolata i Peter Pan· Però finalment vam creure que aquesta activitat ja podia volar sola i així ha estat.

Un dels puntals de la Gatzara és la tasca que fan els monitors.
Són la base, si no fos per ells no existira la coral. Són moltes hores de dedicació totalment desinteressada i se n’ocupen de tot: acompanyen els nens, preparen les activitats, organitzen les colònies… els pares només fem de suport per quan ho necessiten.
El més important és les ganes que hi ha: molts dels nens ja esperen fer-se grans per poder ser monitors. I el fet de ser molts serveix per quan hi ha baixes per estudis, per Erasmus, sempre queden cobertes.
Per altra banda la gran majoria dels monitors tenen estudis musicals i això va molt bé a l’hora de fer els concerts i per l’acompanyament instrumental.

Formeu part d’alguna entitat a nivell català?
Sí, formen part del SCIC, que és el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya que proporciona cursos de formació per a monitors de corals.

És una expressió tòpica, però cantar es més de nenes?
A veure… no hauria de ser. I la veritat és que estem contents perquè ara portem una temporada de continuïtat de nens fins a més grans, que és molt difícil de mantenir. Quan entren de petits comencen nens i nenes però a mida que es fan grans això es va perdent perquè a vegades hi ha altres activitats que els absorbeixen més i han d’escollir. Intentem que els assajos siguin molt dinàmics, que no només sigui dues hores de cantar, que els agradi venir a la coral i es converteixin en una colla d’amics. Ens els grups de grans, a més, treballem de manera especial el moment en què els nois fan el canvi de veu, mai posem pressió a ningú perquè canti o no canti i adaptem les circumstàncies a cadascú.

La tipologia de les cançons que canteu ha anant variant al llarg dels anys?
Sí. N’hi ha que són les de sempre però també n’incorporem moltes de noves. Per als monitors la tria de les cançons sempre és un dilema, però fem de tot. A les caramelles les cançons són les de sempre, però als concerts es pot obrir el ventall molt més.