Krzysztof Charamsa – Jaume Singla

54

El sacerdot i investigador teològic polonès, Krzysztof Charamsa ha remogut per dues vegades en menys de dos mesos la tranquil·litat de l’Església Catòlica. Si poc abans de la campanya de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya es posicionava clarament -i en nom de l’Església- en favor del dret a decidir de tots els pobles, inclòs, és clar, el poble de Catalunya, aquesta setmana ens sorprenia amb la seva declaració de ser homosexual i tenir parella estable.
“Sóc un sacerdot homosexual, feliç i orgullós de la pròpia identitat. Visc enamorat de l’Eduard, la meva parella” va dir en roda de premsa Charamsa. Una declaració prou sorprenent, tenint en compte que és -o era- oficial de la Congregació de la Doctrina de la Fe, secretari adjunt de la Comissió Teològica Internacional del Vaticà i professor a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma.
La confessió pública la va fer a Roma just el dia abans de començar el Sínode dels Bisbes sobre la família. El marc elegit no podia pas ser millor.
La reacció vaticana davant la confessió del teòleg ha estat instantània: cessar-lo de tots els seus càrrecs i segurament també serà suspès dels vots sacerdotals. La celeritat de la decisió no està exempta de crítiques cap a la jerarquia catòlica, que en casos tan greus com la pederàstia, no es mostra mai tan diligent.
Als catalans que ja ens queia bé aquest teòleg polonès -precisament polonès pel seu suport a l’anhel independentista, ho és encara més en saber que la seva parella és un català. Segurament que per aquesta raó, Charamsa va ser a Catalunya el 9 de novembre de l’any passat i va poder viure en persona el procés de votació.
No entraré pas a formular teories teològiques ni de drets humans -com per exemple el dret a la pròpia sexualitat- perquè no tinc coneixements de teologia. El que sé és que al Vaticà més immobilista li ha sorgit un potent adversari. Charamsa és un home elegant, molt didàctic, molt ben format i que, per la seva professió, coneix els secrets vaticans des de dins. No els serà fàcil desqualificar-lo, ans al contrari, com més l’ataquin, més partidaris trobarà el polonès.
El millor de tot però, és quan el veus a la televisió o quan l’escoltes a la ràdio, et transmet la sensació que ens trobem davant d’un home que s’ha alliberat de cotilles i de repressions. I aquest és un argument absolutament invencible.
Jaume Singla