JoKB: “Cada any busquem un objectiu per abocar-hi totes les nostres forces i així hem anat millorant”

93

JoKB és un grup de música igualadí format el 2007, (quan encara eren uns nens, i una nena), a Igualada. Deu anys després, i encara amb 20 i 21 anys, la formació busca fer-se un lloc al panorama musical català. El passat mes de juliol van aconseguir la seva primera
gran fita, tocar a l’escenari gran de l’Acampada Jove al costat dels seus ídols. Parlem amb la Sílvia, el Bernat i el Víctor, cantant, teclat i baixista del grup, respectivament, sobre com veuen el futur de la banda.

Com va ser l’experiència de tocar a l’Acampada jove?

Va ser molt intensa. No només va ser el concert en si, quan vam fer realitat el somni que teníem, també va anar acompanyat d’altres moments molt macos. Vam conèixer molta altra gent, dels altres grups amb qui compartíem backstage, com La Pegatina o Doctor Prats. També tota la gent que ens va acompanyar al concert, que vam tenir un molt bon equip treballant amb nosaltres.

Creieu que serà un punt d’inflexió?

Esperem que sí. Ja sigui a nivell intern o extern, creiem que pot ser-ho. Hem estat un any treballant per un directe que havia d’estar a l’alçada de l’Acampada Jove, i l’hem produït
aquí. N’hem d’estar orgullosos. Tot el que hem crescut nosaltres ho hem aplicat a altres concerts i ha funcionat molt bé. Sempre busquem un objectiu per abocar-hi totes les nostres forces i gràcies a això hem anat millorant. Objectius com va ser el primer any que vam tocar per FM a barraques aquí a Igualada, com va ser fer un disc, preparar la gira de l’any passat, que va ser la primera que vam fer, o aquest any el concert de l’Acampada.

Com ha estat el vostre estiu?

Hem estat treballant molt per aquest concert de l’Acampada, i els concerts que estem fent hi volem donar el màxim. Aquest any n’hem fet menys ja que musicalment estem trobant nous estils que ens representen i estem treballant amb noves sonoritats i nous instruments. Això ens requereix molta més feina perquè significa trobar noves sonoritats que també sonin a nosaltres però que siguin noves. Ara estem gestionant uns concerts que potser fem al setembre al País Basc.

Així, en quin punt es troba la música de JoKB?

El nostre so és més madur, hem cresut d’edat i musicalment, però la nostra essència
camaleònica no s’ha perdut. Ens seguim definint com a una barreja del que cadascú aporta al grup, que som això, gent diferent a nivell d’estils musicals.

Quins nous reptes teniu?

Primer de tot trobar el so JoKB, el nostre estil propi. Estem canviant el nostre concepte
d’estil musical. Acabar de trobar-lo i perfeccionar el nostre to. Assajar hores i hores i escoltar més referents musicals. Seguim sent mestissatge, perquè toquem diferents estils, però tenim alguna cançó més funky, alguna més hip hop, i fins i tot estem entrant en l’electrònic. Seguim fent cançons molt festives, i ara estem treballant molt en el directe, però estem fent temes més tranquils per properes grabacions. Cada cançó té la seva essència.

Tocareu la porta d’alguna discogràfica?

Mai descartem res, tot és mirar condicions. Però ara mateix estem fent el sistema “do
it yourself ”, que és el sistema que segueixen gran grups com Txarango, que és l’autogestió. Fa vint anys si volies dedicar-te a la música havies d’estar en un segell discogràfic, i això ara fa un temps que va canviar. Tenint en compte Internet i les xarxes socials, que permeten fer tot el que abans et feien les discogràfiques, i el disc ha deixat de ser la principal font d’ingressos d’un grup. Ara provenen dels concerts i el merchandaising.

Com apliqueu aquest mètode al vostre grup?

Cada membre del grup, a part de tocar, fa moltes altres feines que són igual de necessàries, i la música acaba sent el 25% de la feina que tenim. Si no es fan totes les
coses no pots tirar endavant. És guai perquè així encara et sents més teu el projecte.

Cadascú aporta al grup el que millor sap fer. Ens organitzem per comissions, dos o tres de nosaltres s’encarreguen d’una cosa. Per exemple, tenim la comissió xarxes socials o la comissió disseny. Tots decidint-ho tot és caòtic. La sort o la desgràcia de fer això és que invertim moltes hores tots parlant molt, però també has d’acabar deixant la responsabilitat
en mans d’aquella comissió.

Sou un grup molt jove on tots estudieu. Com us organitzeu pels assajos?

Tenim poc temps perquè tots estudiem, llavors invertim bàsicament els caps de setmana tots junts en la part musical o de reunions. Llavors les comissions cadascú les gestiona com vol. A vegades fem comissions a Barcelona, ja que alguns vivim allà pels estudis, o sovint
assagem a la nit. Busquem temps de sota les pedres. Ara a l’estiu assagem cada dia.

JoKB de moment no ha trasvessat fronteres, però fa un temps sonava que faríeu alguna gira per França. Com està aquest tema?

Encara s’està gestionant, però estem movent fils per fer-la l’any que ve. També ens agradaria anar a València i a les Illes Balears, tenim ganes de sortir. Tot i així, volem seguir
tocant per aquí perquè ens agrada molt tocar a casa.

Heu compartit escenaris amb grans grups. Com són en la curta distància grups de la seva talla?

Hem tingut la sort de compartir escenari amb La Pegatina, Txarango o Doctor Prats, i realment són persones que sempre estan disposades a ajudar-te i et donen consells. Ens veuen com un grup jove amb ganes i t’ajuden i et valoren i et comenten el que no fas bé. Són molt propers i moltes coses de les que fem ara són gràcies a ells. De fet, el fet de trepitjar el mateix escenari que ells fa que ho veguis tot molt més aconseguible.

Fa dos o tres anys estàvem de públic, i ens vèiem molt diferent a ells i mai ens havia passat pel cap que haguéssim pogut tocar amb ells, i ara ens esta passant. I això t’omple molt. La Pegatina va estar mitja hora escoltant el nostre concert a l’Acampada, i això per nosaltres és brutal.

Us proposeu arribar a ser professionals?

Dins el nivell que estem, treballem de manera professional. Anem incorporant gent a l’equip de JoKB per anar professionalitzant-ho, i anar millorant el directe i la imatge que donem. Aquest any hem incorporat un tècnic de llums, el Roger Piqué, que també ho és d’Animal. Així anem apostant fort per les llums, i també tenim un tècnic de so. També ens ajuda el Miguel Zamarripa, que és el nostre productor, que ens ajuda als concerts, i poc a poc l’equip va creixent.

On us veieu en cinc anys?

En cinc anys esperem estar cinc passos més aunt. A llarg termini, tirant cuets, ens agradaria anar als festivals mítics de Catalunya, i poder sortir a fora i anar a grans festivals
i poder arribar algun dia a viure d’això, tot i que és complicat. No es l’objectiu, però es la direcció. Volem començar per dedicar-hi més temps, però no volem deixar d’estudiar i treballar.

Otger Gabarró