Estats Units acaba d’elegir un president d’extrema dreta populista que de retop farà que França, Holanda i altres països europeus tinguin, abans d’acabar l’any, governs ultradretans. A l’Estat Espanyol el PP governa tot i ser un partit podrit de corrupció, gràcies a l’abstenció del PSOE i a un sistema electoral injust.
Sense una esquerra forta, els drets dels treballadors i el benestar de les classes mitjanes, estan en retrocés.
A Europa la socialdemocràcia està en crisi. Ha perdut milers de militants i els votants, li estan donant l’esquena. A Catalunya el PSC ha deixat de ser el més votat i ICV s’ha convertit en residual i només li queda aixoplugar-se sota el paraigua de Podemos i l’Ada Colau per seguir mantenint una mínima estructura de quadres a sou, en espera de la jubilació.
Penso que els socialistes catalans -i també els espanyols del PSOE- fa anys que han donat l’esquena als seus votants. Mentre la dreta extremista ha anat aplicant mesures antisocials, el socialisme ha mirat cap a una altra banda, i molts dels seus dirigents, fins i tot han aplaudit les lleis que desprotegien els treballadors i les classes mitjanes. Just els sectors socials que sempre havien confiat en els socialistes com a representants polítics.
Les esquerres han posat l’accent en campanyes de tipus ètic: contra el racisme, per la igualtat de sexes, en favor de l’avortament, per l’ecologia… campanyes que els han tingut tan ocupats, que s’han oblidat de la seva tasca principal: lluitar contra l’exclusió i les desigualtats. I ja se sap que quan t’oblides dels teus clients habituals, aquests van a una altra botiga.
Milions de treballadors han perdut la feina i llurs famílies han caigut en l’exclusió, els desnonaments i la dependència, però els dirigents del PSC i dels PSOE en perdre el càrrec institucional, han entrat a dit als consells d’administració de empreses elèctriques, bancs o corporacions que viuen del BOE, amb sous escandalosos.
Els treballadors i els jubilats han perdut l’esperança que els socialistes fessin alguna cosa per a millorar-los la situació i posats a elegir, han acabat donant el seu vot a forces amb un discurs més efectiu o directament s’han quedat a casa engruixint l’abstenció.
Els partits d’esquerra han de defensar l’ecologia, la solidaritat, el feminisme, la solidaritat… però sense d’abandonar als seus votants i, sobretot, han de predicar amb l’exemple en lloc de posar la mà al calaix. El votant d’esquerres és exigent i penso que quan veu a Iceta -que ha fet bo a Pere Navarro- fent el que fa, prefereix votar una altra cosa o quedar-se a casa, abans que fer confiança a qui no el sap representar. O que pensa més en la seva carrera política, que en servir al ciutadà que el vota. I no em sap greu pels socialistes, em sap greu pels que els votaven.
