Escolta, Espanya

0

Cap poble es mereix el tracte que hem rebut de tu. I és per això, per a casos com el nostre, que la comunitat internacional va concedir el dret a l’autodeterminació. Només hem d’exercir-lo. Per això avui ens hem reunit aquí. Nosaltres hem vist néixer la major part de nacions del món contemporani mentre tu usurpaves la nostra sobirania i dissolies les nostres constitucions. Nosaltres hem vist crear identitats artificials mentre et capficaves a negar la nostra. I encara més. Ningú no ens podrà negar el fet d’haver estat tan decisius com constructius, tan pacients com pragmàtics. Escolta, Espanya: Els nostres avantpassats van crear el parlamentarisme i una de les primeres confederacions d’Europa, una confederació que bevia de la nostra tradició i idiosincràsia i que, per tant, estava fonamentada en la igualtat i el respecte entre els pobles que la integraven. Nosaltres vam establir els fonaments del dret internacional, mercantil, marítim i consular. Vam impulsar la modernització de la teva economia, des dels gremis medievals fins a la més recent de les revolucions industrials. Nosaltres et vam donar la tecnologia i els recursos que van permetre la teva expansió marítima. Et vam donar la pesseta, quatre-cents anys de la nostra literatura i fins i tot els colors de la senyera i el nom que avui tan orgullosament t’identifica davant del món. Durant el segle XIX vam forjar la teva modernització cultural i intel·lectual, mitjançant el regeneracionisme per fer de tu una nació europea i cosmopolita. Va ser el nostre particular intent per situar-te entre les nacions del món civilitzat. Durant la Primera República vam agafar-ne les regnes mentre els teus fills es perdien en lluites intestines que et consumien. El nostre poble ha contribuït més que cap a fer de tu el que avui ets, fins i tot quan ningú creia en tu, quan els teus propis fills prostituïen els teus símbols i corrompien els teus valors en nom del feixisme. La nostra nació va contemplar la reconstrucció d’Europa després de la II Guerra Mundial mentre assistíem impotents, famolencs, bruts, menyspreats, a la supressió de les nostres llibertats durant 40 anys de tirania. Espanya, no sents el clam del meu poble? Nosaltres vam acollir els fills que tu mateixa repudiaves, vam ser decisius durant la teva transició democràtica i el teu retrobament amb Europa, i finalment ens hem compromès, més que ningú, a garantir la teva governabilitat i a assegurar el teu benestar i la teva viabilitat econòmica. Però una cosa és la solidaritat i una altra de molt diferent és que hàgim de pagar els excessos mentre alimentes l’animadversió del teu poble contra Catalunya. Escolta, Espanya, encara no has entès que el pactisme, la racionalitat i la bona fe que havien de ser la base de les nostres relacions no són símptoma de la debilitat sinó de la maduresa política i intel·lectual? De la mateixa manera, la dominació, l’abús constant i l’animadversió irracional no són símptoma de poder, sinó una clara manifestació de la teva decadència final. Per primera vegada en generacions la nació catalana camina decida, harmoniosament i compassadament cap un nou futur. Aquest és el clam del meu poble. Adéu, España. Discurs realitzat l’onze de Setembre del 2012 en l’Acte de Cloenda davant del Parc de la Ciutadella per Albert Pont – Vicepresident del CCN, autor del llibre “Delenda est Hispania”