Entrevista a Pere Camps, regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Igualada

258

Fa només catorze mesos que és regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Igualada, però  ja es mou com si res per la Casa Gran, i és conegudíssim, i estimat, per totes les entitats. En Pere Camps ha construït la seva primera Festa Major, i aquests dies va de bòlit i no se’n perd ni una, de les 120 activitats que s’han programat. Sent el que fa i, el més important, ho fa sentir als que l’envolten. Ens confessa que abans era de poc voltar per Igualada, per això avui aprén cada dia coses noves. Gran d’edat i jove d’esperit, sempre té un somriure per mostrar. Parlar amb ell és fàcil. Ens assentem en una terrassa i ho provem.

CA
Insisteixo perquè molta gent no ho entén. Per què la Festa Major és aquest any tan tard?
Ho hem explicat moltes vegades. Per una banda, la gent de la FESTHI ha demanat que el dia 24 d’agost, Sant Bartomeu, fos festiu sempre, a la ciutat. Aquest és un tema del que preferiria parlar-ne més endavant, però almenys es demanava també que, quan es faci la festa, la diada del patró quedés al mig, és a dir, que el dia 24 estigui dins de la setmana de la Festa Major. L’any passat queia en dilluns i ja anava bé, però aquest any és de traspàs i queia en dimecres. Aquesta és l’explicació.

 

Aquests primers dies veig molta gent en els actes. És una evolució constant, i cap amunt, en els darrers anys.
Sí, recordo que l’any passat va sortir un eslògan que deia que fa quinze o vint anys la Festa Major d’Igualada era una excusa per marxar, i avui és un motiu per ser-hi. Jo no em canso de dir que aquesta participació és sobretot, a les entitats. A totes, només faltaria, però deixa que en digui dues, especialment, que fan molt bona feina. La Coll@nada, amb 36 activitats, i la Festhi, que treballa molt en la recuperació de les nostres tradicions perdudes… Hi ha molta gent que té ganes de viure la Festa Major, de gaudir-la. Per això també hi ha molta feina, maca, darrere de l’organització. La festa cal posar-la en ordre.

 
Com es fa, això?
No és feina d’un dia, és clar. Tenim la sort que el Pep i l’Ada són els pilars bàsics del departament de Cultura. Tenim també la Sol, una tècnica que tenim temporalment i que està ajudant moltíssim. En Joan amb totes les exposicions, en Francesc al teatre municipal, el David amb les magnífiques explicacions i l’Eva, la secretària, que tot ho posa en ordre… Entre tots ho fem tot. A l’endemà de la Festa Major, ja hi ha coses que es reserven per la següent, perque si no, les perderíem.
Però quan es comença a enfilar de debó és al mes de febrer,  llavors és quan es fa un calendari, i es lliguen horaris, de manera que no se’ns solapin coses… Sempre acaba passant, però intentem almenys que una activitat infantil no es faci al mateix temps que una religiosa, per exemple.

Quina és la clau de fer 120 activitats, més que l’any passat, i no passar-se en els números?
Potser fins i tot acabarà costant menys diners, aquest any… No ho se, tot depén sempre de com es facin les coses. Amb pocs diners se’n poden fer moltes, de coses. Jo crec que aquest no ens passarem, estarà al voltant dels 180-200 mil euros. Ara mateix no arriba ni als cent vuitanta, però no es pot dir mai que acabarà així perque sempre sorgeixen imprevistos, o sorpreses.
En qualsevol cas, hem aconseguit que vingui la Maria del Mar Bonet, en Blaumut, els Teràpia de Shock, l’Andrea Motis&Joan Chamorro… esteme parlant de concerts de qualitat. Agradaran, segur.

Amb l’entrada de la Coll@nada s’ha aconseguit rejovenir la Festa Major.
I tant. El seu treball és esplèndid. Amb les coses que fan no hi ha excusa de marxar, com feien els joves fa anys, cap a l’Aquelarre de Cervera, per exemple, o a d’altres festes majors de la vora. Han sabut canalitzar el jovent, i el més adult, també. Els que avui tenen entre 30 i 40 anys també segueixen molt les activitats de la Coll@nada.
Però no han perdut el seu signe d’identitat. L’Ajuntament és una cosa, i la Coll@nada una altra.
Pengen cartells on l’Ajuntament diu que no s’hi posi res, jajaja…. Bé, sí, volen mantenir la seva identitat, i deixar clar que van al seu rotllo. En qualsevol cas, això dura tres dies i no passa res. Espero que no els hi caigui cap multa…. Bona part de la Festa Major és gràcies a ells.

Aquest any recuperem els Gegants Vells. Això no passa cada dia. També el Tabal, el ball dels Gegants…
La Festhi ha fet una gran feina, i també la gent de Dessota, que porta tota l’imatgeria festiva i popular de la ciutat. L’Aniol Noguera i el Lluís Ardèvol han fet un ball que és una maravella, espectacular. La Festa Major és el millor moment de l’any per a celebrar totes aquestes tradicions. Per un cantó els Dessota inauguren el ball nou dels Gegants de la Ciutat, i per l’altra guanyem els Gegants Vells, fets amb la tenacitat, durant dos anys, d’en Daniel Vilarrubias i la gent de la Festhi. A més, han sabut aconseguir 27.000 euros gràcies al mecenatge de particulars i empreses.
El dia de la presentació volíem que fossin al Saló de Sessions, va costar molt perque tenia dificultat poder-los dur fins allí dalt, però va valdre la pena. Va ser un acte molt bonic i solemne. No són uns gegants de la ciutat, ni de cap barri, sinò d’una entitat, però igualment els podrem gaudir tots quan ho decideixi la Festhi.

Aquests detalls ajuden a fer la Festa Major d’Igualada amb una línia similar a d’altres properes, com Vilafranca?
No cal que ens emmirallem tant, en altres ciutats o festes. Nosaltres tenim la nostra, amb la seva personalitat, amb els seus recursos. Hi ha prou entitats per poder fer la nostra Festa Major, amb la seva identitat pròpia. De tot s’aprén, és clar, però després t’ho has de fer per a tu. Tenim una Festa Major on tothom trobarà la cirereta que l’endolci. En una setmana hi ha hores i moments per tothom.
Sí que és cert que les tradicions enganxen. És, permete’m la comparació, com fer el pessebre, o cagar el tió per Nadal. Arriba fins a la base, la mèdul.la dels nostres sentiments com a cultura. Doncs passa el mateix amb el ball dels Gegants, o el de l’Àliga.

També es recupera el celler del Sindicat dels Pagesos. Un espai desconegut per a la majoria d’igualadins.
La Festa Major se’n va, però hi ha coses que s’hi fan, que es queden. L’any passat va ser el portal lateral de la basílica de Santa Maria, i aquest és la restauració del celler. Us puc assegurar que és una maravella, i amb majúscules. Hem pogut sentir la Raquel Lacuesta, una historiadora de l’art, experta en l’arquitecte César Martinell, que ens ha aportat dades molt interessants. El cert és que aquest celler, entre la Cotonera i el Sindicat, era molt desconegut, estava inundat d’aigua… Ara en podem veure tota la fesomia, espectacular, amb unes tines immenses. Se n’havia ensorrat una mica el sostre, i es va intentar recperar, amb èxit. Us puc assegurar que serà un dels espais emblemàtics d’Igualada.

Porta 14 mesos com a regidor de Cultura. S’hi sent bé?
És apassionant. Saps les coses que conec, que visc, que participo? La gent que tinc el goig de saludar, i d’aprendre. Sobreto això. Aprenc molt, tot, diria. Haig de fer moltes presentacions en públic. Tinc la sort de no tenir por escènica, de no saber què dir davant de la gent, però és clar, haig de saber què dir. Per això intento preparar-m’ho una mica. Però m’interessa tot molt. Tot ho supera el fet de ser regidor de Cultura en una ciutat amb tanta tradició. Hi ha molta riquesa, molta història, i val la pena viure-la. Sempre dic que l’alcalde em va fer l’enredada del segle. Li dóno les gràcies sempre, al Marc Castells, d’haver insistit perque anés a l’Ajuntament. M’ha ajudat a enriquir-me. Tinc temps, no tinc càrregues familiars… És ara o mai. Doncs endavant.

Jordi Puiggròs