Entrevista a Cristian Trepat, Cap d’Entreteniment i Culturals de TV3

319

“TV3 està en l’ull de l’huracà, ens miren amb lupa”

Soc igualadí, però la vida i la feina m’han portat a viure a Barcelona. El camí contrari que va fer el meu pare, enginyer tèxtil, per treballar a Igualada i conèixer la meva mare, bibliotecària. A Igualada hi tinc germans, nebots, família i amics que m’estimo moltíssim, i procuro veure tant com puc. Tinc 40 anys, estic casat, i l’Ona (12) i el Pol (8) m’han fet l’home més feliç del món. Treballo a TV3, primer als Serveis Informatius i ara a programes d’Entreteniment i Culturals, des d’on lluitem cada dia per oferir uns continguts de qualitat i mantenir el lideratge de la televisió pública d’aquest país.

Ens pots explicar la teva trajectòria fins a arribar a ser cap d’Entreteniments i Culturals?

Soc dels últims a entrar a TV3, tot i que ja fa 13 anys que hi soc. Vaig entrar-hi com a redactor i vaig estar en diferents programes, sobretot en informatius com a «Els matins de TV3», «TN Comarques», secció de Societat, secció d’Economia o el «Valor Afegit». Després em van nomenar Cap de Redacció dels Serveis Informatius i al cap de 3 anys la direcció va fusionar els departaments d’Entreteniment i Culturals i van creure que el meu perfil era ideal per renovar l’estratègia d’aquests departaments.

Cal dir que la meva formació no és de periodista, em vaig llicenciar en Comunicació Audiovisual i abans d’entrar a TV3 vaig treballar de guionista a la ràdio, en algunes productores fent programes de televisió, i per tant, no és aliè a mi l’àmbit dels continguts d’entreteniment. També és cert que la meva etapa més llarga a TV3 ha estat en informatius, i segurament aquesta mirada de l’actualitat els va servir per posar-me on soc ara.

Quina és ara la teva funció concretament?

Abans els dos departaments, Entreteniment i Culturals, estaven separats i l’encàrrec i objectiu que em vaig marcar en arribar va ser portar continguts culturals al canal principal. Sobretot tenint en compte que el panorama pressupostari ja es veia una mica difícil i que si volíem seguir oferint continguts culturals, com és la nostra vocació i també la nostra obligació, ho havíem de fer al canal principal. Per fer-ho havíem de fer uns continguts culturals en un to més d’entreteniment.

El «This is Art», del Ramon Gener, n’és un bon exemple?

Sí, és un dels exemples de portar la cultura a TV3. És un programa sobre art amb un prescriptor molt potent com el Ramon Gener i que ens comunica molt fàcilment un contingut difícil d’explicar. Això és mèrit del format i del presentador. Puc dir que d’aquí poc estrenarem la segona temporada del programa i que anirà a la graella els diumenges.

Un altre exemple és el «Quan arribin els marcians», l’aposta interna de continguts culturals que és la reconversió de tot l’equip del «Tria 33». El format no generava consum i hi dedicàvem prou recursos, vam concentrar els recursos, els vam optimitzar i vam concentrar el temps que durava el “Tria 33” tota la setmana en un sol dia al canal principal. Aquest canvi ens va generar una incidència 4 cops més alta. I en paral·lel hem recuperat els programes temàtics que van desaparèixer amb la implantació del “Tria 33” i ara fem, per exemple, el «Tot el temps del món» amb l’Anna Guitart que fem al 33 sobre llibres.

Hem aconseguit més incidència amb els continguts culturals, això és important.

Heu volgut canviar aquesta visió d'”alta cultura”?

Sí, canviar el to, perdre el to de no voler alliçonar a ningú, volíem rebaixar el plantejament i fer-ho més proper.

I en el departament d’Entreteniment quins canvis heu fet per renovar els continguts i tenir més incidència?

Volíem encarar l’entreteniment cap a un entreteniment més pur. És veritat però que el context de l’actualitat ens ha portat una inèrcia de difícil escapatòria. Per exemple, vam voler estrenar un magazín al setembre que defugís l’actualitat, però es va fer impossible, l’actualitat era tan potent i tan interessant que si fèiem un magazín sense tocar l’actualitat no ens mirava ningú. Així ho vam experimentar amb l’«A tota pantalla» de la Núria Roca, vam fer 6 programes i es va acabar, tothom se n’anava a veure altres cadenes o el 3/24 perquè buscava actualitat informativa.

Vam reconvertir els magazins, en el «Tarda oberta» per exemple vam donar un espai a l’actualitat i vam fer que el programa fos flexible, que es pogués reconvertir en un especial informatiu si calia, com ho hem fet ara amb el «Tot es mou». Que aquesta, per cert, és una substitució bàsicament per raons pressupostàries, el «Tarda oberta» funcionava però l’hem substituït perquè abans era d’una productora externa i ara l’hem internalitzat i així ens estalviem diners.

La part de tertúlia que sempre veiem, no falla com a reclam?

Les tertúlies tothom les denosta, però està demostrat que la gent les segueix. La idea inicial era fer menys tertúlies, però ara tenim tres programes a la graella que l’actualitat i el debat és l’eix central, com el «Tot es mou», l’»Està passant» i el «Preguntes freqüents». Per tant, ara l’aposta per un tipus d’entreteniment basat en l’actualitat ens està funcionant bé. Cal dir que enfoquem l’actualitat amb un punt d’informalitat, de «gamberrisme» de l’entreteniment i això ha funcionat.

Quins són els programes amb millor acollida?

És relatiu, perquè el «Tot es mou» que és un magazín diari de 4 hores, és de llarg el programa que més aporta a l’audiència de TV3, per la senzilla raó que és un programa diari de moltes hores i per tant té molt pes sobre la quota mensual. Tradicionalment no consolidàvem les tardes, per això vam decidir renovar el «Divendres», ara amb el «Tot es mou» som líders a les tardes. Però també l’»Està passant» i el «Preguntes freqüents» ens aporten moltíssim tot i que són menys hores, però fan unes audiències brutals.

Heu recuperat el lideratge en la franja de dissabte nit?

Sí, el FAQS s’ha consolidat com un programa revelació en aquest sentit. Ens ha descobert un nínxol d’un públic potencial que allà teníem.

Ara l’actualitat dona per molt, però us preocupa quan tot torni a la «normalitat»?

Ens hem de començar a preparar per quan això s’estabilitzi. El FAQS és un programa dissenyat perquè pugui sobreviure quan tot això passi. Si baixa aquesta intensitat doncs tractarem altres temes d’actualitat, ara mateix el tema de Catalunya és tan intens que ho centrifuga tot. Però tots els programes estan dissenyats per ser prou versàtils per adaptar-se a les circumstàncies, i això és una cosa que no vam preveure amb l’«A tota pantalla».

Després també tenim programes que ens donen molt fora de l’actualitat, com el «Joc de Cartes» que ens està anant molt bé amb el Marc Ribas; «El foraster», que ara volem començar la 6a temporada però tot dependrà de l’àmbit pressupostari, tenim l’»APM» i el «Polònia» que ja estan consolidats i ara veurem com afrontem el 4t trimestre amb la situació pressupostària que tenim.

Cristian Trepat, tercer per l’esquerra, a la presentació de la segona temporada del programa Joc de cartes, presentat per Marc Ribas, al Museu Agbar de les aigües.
Foto: Jordi Play

La qüestió pressupostària té a veure bàsicament amb la modificació de la Llei de l’IVA que obliga a retornar uns diners que fins ara no contàveu?

Té a veure amb diferents fronts. El tema de l’IVA és molt important, també el dèficit que s’arrossega d’exercicis anteriors i tot plegat fa una suma de diners important. Ara el consell de govern de la CCMA ens demana ajustar-nos al màxim per no fer créixer aquest deute i en aquest sentit a més hem de tornar l’IVA. Ara hi ha una partida molt gran de diners que ha d’anar a pagar l’IVA i eixugar el dèficit acumulat, i són diners que ja no podem destinar a continguts, per nosaltres és una patacada força important. Estem en una situació molt paradoxal: ens va molt bé a nivell d’audiència, tenim programes que estan agradant molt, però al mateix temps ens trobem amb la incertesa de no saber què farem al 4t trimestre.

Quin camí seguiu per anar sobrevivint?

Una manera és internalitzar els programes, com en el cas del «Tarda oberta» pel «Tot es mou». Això també ens ha obligat a tancar altres línies de producció, potser no tan prioritàries, i a concentrar recursos en aquest programa. Per fer l’equip del «Tot es mou» hem hagut de pescar gent d’altres departaments i optimitzar així els recursos. Un altre cas és internalitzar des del punt de vista tècnic l’»Està passant», abans es feia fora de les instal·lacions de TV3 i ara es fa als nostres platós. Aquests són dos exemples, però en general si normalment anem a buscar programes fora, ara ens centrem molt més a fer-los nosaltres.

Això és una patacada també pel sector audiovisual català, perquè aquests diners que nosaltres destinàvem a potenciar la indústria de l’audiovisual català ara no arriben, per tant, ells també ho pateixen. La nostra intenció és seguir intentant comprar, volem que la situació es reverteixi a última hora i poder tornar a agafar el carret de la compra. Si no tenim aquests programes estratègics a la graella al 4t trimestre pot ser letal, i si TV3 perd el lideratge sí que la raó de ser pot estar més en qüestió per qui no la vol veure tan viva.

A què atribueixes aquests rècords d’audiència dels últims mesos? A la bona feina que feu dins o a les males llengües que arriben de fora?

Crec que és una combinació de les dues. Aquí dins s’està fent molt bona feina per part dels professionals de TV3, però és evident que les dinàmiques alienes a TV3 també han afavorit aquest interès per part de la nostra audiència. És evident que la situació política que viu el país, com les dues institucions enfrontades -Generalitat i Govern espanyol- han fet que ens posessin en el punt de mira i això fa que l’audiència tradicional de TV3 s’hagi posat a la defensiva. Estem en l’ull de l’huracà, ens miren amb lupa, per això també hem de ser més curosos, ser el més plurals possible, el més equilibrat possible, i sincerament crec que ho som i de llarg respecte les altres cadenes estatals tant públiques com privades.

Els informes del Consell de l’Audiovisual Català (CAC), així ho diuen, no?

Sí, però al marge d’això, el que convido a tothom és a què la mirin i ho valorin ells mateixos. Molts dels que critiquen TV3 segurament ho fan des del desconeixement, des de la distància, sense haver vist mai ni un dels seus informatius. Això no vol dir que no cometem errors, però dins els errors que cometem som una de les televisions amb més qualitat. I convido a qui no ho vegi així que ho compari amb les ofertes d’altres canals.

Què penses quan sents des de Madrid que TV3 adoctrina i manipula?

Som conscients que TV3 és un mitjà de comunicació molt potent i això ho sap tothom. A vegades, aquesta importància pot ser que la gent vulgui utilitzar-la i això és el que ens ha passat sempre, i ara encara més. En aquest sentit els professionals de TV3 sempre hem defensat la independència dels professionals, la llei de la corporació que ens permeti treballar amb més professionalitat, un contracte-programa que ens permeti treballar amb més certesa pressupostària… És veritat que és complicat i que l’actual situació política ho fa impossible.

De moment, el 155 no ha entrat a TV3.

No, estrictament no ha entrat a TV3. Però és veritat que els efectes derivats d’aquest sí que hi tenen a veure. El que ens ha fet més mal és el tema de l’IVA, que ha afectat moltes indústries culturals. Però el fet d’estar a l’ull de l’huracà ens fa treballar amb molta cura, més encara del que ja ho fem normalment.

Si el 155 hagués entrat, seria el pitjor que li podria passar a la cadena?

Això no t’ho sé dir perquè estaríem parlant en el terreny de l’especulació. Però suposo que d’escenaris dolents n’hi ha molts i aquest en seria un.

Ton Casellas