Energies i benestar: Les relacions familiars en l’astrologia: geneoastrologia

64

x

“El caràcter d’un home és el seu destí”

Heràclit d’Efes

Qui no ha sentit dir mai a una parella d’enamorats que van néixer al mateix dia. O germans que comparteixen dates properes al naixement els uns dels altres. Dates que es repeteixen, signes iguals, petits indicis de sincronicitats còsmiques. La geneoastrologia ens pot il·luminar la història familiar de forma nova, així com la carta astral de persones mortes anys enrere ens permeten saber com eren i quines eren les seves reaccions innates. Si la vida no fos una cosa tan seria pensaríem que tot és una comèdia quan veiem les arbitrarietats de com funciona el món. Però en no poques coses sota el caos aparent trobem un ordre, una trama en els esdeveniments, unes lleis que regeixen la vida basada en paràmetres de supervivència i reproducció. La ciència es basa en buscar aquestes relacions en una aplicació creativa d’un pensament de base paranoide, per aquest motiu ciència, follia i melancolia han anat tan de bracet.  Aquestes lleis naturals són, per a la ciència, lleis arbitràries fruit en part de l’atzar i de la mecànica del món i de principis termodinàmics. Són les normes d’un joc sense sentit ni direcció on la intel·ligència humana és sols un instrument genètic d’un animal evolucionat. I aleshores l’astrologia és reduïda a un gran error de la ment infantil de l’home antic, la filla boja d’una mare assenyada: l’astronomia. Un home antic que va crear civilitzacions que van durar segles, o mil·lenis, i que a efectes històrics era un home defectuós i irracional que com un cec donava cops de bastó en la tenebra fins que va trobar la llum. La ciència actual, desprovista de Déu i cap filosofia més enllà d’un empirisme radical basat en fets i experimentacions, busca el mateix que les antigues disciplines: anticipar, preveure, ordenar, classificar. Però alhora no té un perquè, ni el busca, d’aquestes normes… Però ara tornem a la vida.

Quan s’analitzen les cartes astrals de persones amb vincles de sang es troben curiositats que van més enllà de la probabilitat estadística. Tothom o gairebé coneix el seu signe, però no l’Ascendent o la Lluna. Moltes de les persones escèptiques respecte l’astrologia canviarien la seva opinió sobre el tema si veiessin com es despleguen les cartes familiars en dues o tres generacions. Conjuncions repetides, aspectes que encaixen com un guant, ascendents complementaris… Moltes són les petites pistes que el Gran Arquitecte ens deixa per tal que pugem copsar la bellesa de la seva Gran Obra. Amb les cartes natals a la vista la Vida es desplega com una partitura on moltes coses encaixen de forma terriblement sospitosa.

És ben senzill de fer un petit arbre genealògic i anotar-hi els aspectes més rellevants: Sol, Lluna, Ascendent i Saturn en les seves respectives posicions o signes i els seus aspectes. No és estrany veure com el Sol d’un pare encaixa en la lluna d’un fill o una filla. Dos germans que comparteixen una conjunció de dos planetes que estadísticament és molt difícil que passi. I que, potser el més important, si volguessis que passes seria gairebé impossible de planificar ni buscant una data de concepció determinada. Sabem que els antics reis de Mesopotàmia promovien les trobades entre els joves en determinades èpoques per tenir més nens Àries, que tenien fama de bons guerrers. Aquest intervencionisme de l’estat amb raons religioses és als nostres ulls intolerable. Estem fets per a la llibertat. Els Déus no ens van donar el do  de l’astrologia va ser per esclavitzar-nos sinó per alliberar-nos. Comprendre les relacions astrològiques familiars –que no té a veure amb el concepte de constel·lació familiar tot i que podria relacionar-s’hi de forma ràpida i efectiva- ens pot permetre fer conscients molts patrons i treballar-los. Una petita recerca de cartes astrològiques familiars ens pot il·luminar de forma senzilla patrons que es repeteixen: famílies serioses capricornianes, nissagues artístiques que arrosseguen un Venus destacat amb aspectes al Sol o la Lluna. La lluna és la gran aliada de la recerca astrològica. Com que és l’astre més ràpid pot variar molt i per tant quan encaixa en patrons es fa molt revelador. NO té tant sentit trobar patrons en posicions astrals lentes, com poden ser Urà, Quiró, Plutó, o fins i tot Júpiter i Saturn, tot i que hi trobem moltes sorpreses. Però si trobem llunes que es repeteixen tenim indicis molt grans de relacions familiars ja que la lluna estava lligada a cultes matriarcals i aquesta relació, òbvia per a l’home antic es va plasmar en religions i mitologies. Uns contes que per l’home actual serien desviacions  o consols d’una ment infantil que no es resignava a la mort i no un regal dels Déus que com a prova de la seva existència regalaven als homes pistes al cel de la seva vida.

Probablement aquests Déus no va existir mai més que com a projeccions materials i de la pròpia ment de l’Homo Deus connectada al cosmos i la gran psique, una ment feta d’àtoms i feta –recordem-ho no poques vegades- de la mateixa pols de les estrelles que ell mateix contemplava. Recordem les paraules del sermó del foc de Buda: Tot està en flames. Estan en flames l’ull i tots els sentits, encesos pel foc de l’amor, encesos pel foc de l’odi, pel foc de la follia; es crema pel naixement, per l’envelliment i la mort, pel dolor i els laments, per l’aflicció, pel sofriment i la desesperació. El món sencer està en flames; el món sencer està envoltat de fum, el món sencer està consumit pel foc, el món sencer vacil·la.

Bernat Roca