Els plans del PP – Jaume Singla

E

El govern del PP que presideix Rajoy està assolint tots els seus objectius. Sense pausa ha encarat l’objectiu final que serien els set milions de parats. Una xifra així els permetrà acabar de fer totes les retallades salarials previstes i eliminar tots els drets ciutadans que al llarg dels anys la societat espanyola havia anat assolint. Els sis milions de parats no són pas la conseqüència de la crisi, sinó el seu objectiu. Sense una xifra tan alta d’aturats no seria possible que els treballadors acceptessin tantes retallades salarials com accepten. Recordeu el que es deia dels mileuristes fa tan sols cinc anys? Es deia que els joves mileuristes eren les víctimes del sistema de la moneda única i que quedaven fora del progrés dels darrers anys. Avui, amb una inflació acumulada molt important, el mileurista ja és un privilegiat. Això s’ha pogut assolir gràcies a que el treballador que conserva la seva feia es considera molt i molt afortunat. A cada nou conveni que se signa, es perd poder adquisitiu i en la majoria dels casos també es perd plantilla. Tot plegat ha fet baixar els volums dels costos salarials que, segons els dirigents del PP, li estarien donant competitivitat a les empreses espanyoles. Una anàlisi però del procés diabòlic engegat pel PP em porta a pensar que la següent víctima de les reformes socials que s’impulsen des del govern, serà una important reducció de les pensions. Actualment hi ha dos i escaig treballadors en actiu per cada pensionista i la ràtio està baixant. Si es canviés la tendència de pèrdua de llocs de treball i es consolidessin els dos treballadors i escaig per pensionista o es milloressin, també justificarien una rebaixa de les pensions pel fet que amb l’aportació que fan els actuals treballadors ja no s’arriba al promig de les pensions. Si els treballadors en actiu se situen al voltant dels mil euros mensuals, la seva cotització a la Seguretat Social serà de menys de 400 euros. Queda molt clar que amb tres cotitzants per pensionista no n’hi haurà prou per garantir les pensions espanyoles que es basen, en les cotitzacions corrents dels treballadors actuals i no pas en els beneficis generats per les cotitzacions pagades per cada treballador al llarg de la seva vida laboral. Per això quan veig a la ministra de l’atur -ells en diuen Trabajo- o al portaveu del PP donant les xifres de l’atur amb un somriure a la cara, veig ben clar que el PP està decidit a fer pujar els nivells d’atur i a baixar les pensions, fins a fer realitat allò que Àfrica comença als Pirineus, que tant els agradava de dir en època franquista. Ara bé, tal vegada caldria que s’afanyessin a acabar de desmuntar el país o almenys que dissimulessin una mica, perquè per aquest camí acabaran aconseguint allò que sembla impossible: fer reaccionar a les víctimes, és a dir, a tota la societat. Jaume Singla