El viatge al poder de la ment

93

Montserrat Argelich

 

“El viatge al poder de la ment” és el títol d’un dels llibres d’Eduard Punset (que ens deixava aquesta setmana) que fa uns 8 anys em va arribar a les mans en un moment en que hem plantejava perquè els humans ens hem tornat tan esclaus de la “ciència”, perquè la ciència ha esdevingut una mena de sistema de creences, que frena el progrés si no hi ha la capacitat de sortir dels cercles tancats i les rutines en què ens situa.

Per mi, la ciència real, aquella que permet avançar, com explica la física Sònia Fernández Vidal, és aquella que parteix d’un nou paradigma, d’una nova idea que potser la majoria d’humans no entenen perquè s’avança en el temps, però que a la llarga esdevé una veritable aportació, un avenç per a la vida de les persones.

En aquest llibre de l’Eduard Punset vaig entendre que, si aprendre, somiar i recordar són poders exclusius de la ment, la bona ciència ha de tenir més en compte les persones, les seves capacitats, més enllà de les que ens donen els sentits físics i les màquines amb les que treballem. Per això la intel·ligència emocional ha esdevingut una nova intel·ligència en les últimes dècades, tan o més important que les altres en els processos de selecció de persones per part dels departaments de recursos humans.

Crec per tant, que les persones que es defineixen com a científics, haurien de ser conscients de que els seus ulls no són una bona eina per avaluar un procés científics, allò de que “si no ho veig no m’ho crec” és ciència del segle passat…, perdoneu però algú ho havia de dir!

Per sort en aquest segle XXI gràcies a aportacions de molts divulgadors com l’Eduard Punset estem començant a entendre que la realitat no és el que els nostres ulls veuen, ja que és evident que aquests només veuen un part de l’espectre electromagnètic, el que s’anomena l’espectre visible. Generalment, es considera que la resposta de l’ull cobreix les longituds d’ones de 400 a 700 nm, encara que hi ha persones amb una resposta més àmplia, de 380 a 780 nm.

Però encara és més important en el camp de la salut i el benestar emocional sobretot, el que en tants programes ens explicava.., com la nostra conducta està determinada per l’empremta del passat, d’allò que s’ha heretat, dels estímuls constants de l’entorn, tot plegat a través dels processos cognitius majoritàriament inconscients. I per tant, entendre que la consciència, com s’ha demostrat en diferents investigacions, només serveix per distingir el passat del present i el futur del passat. Si us fixeu els nens no tenen aquest aprenentatge assolit fins als 4 anys, i es diu que l’home primitiu no el tenia i bé que prenia decisions. Per tant, això està demostrant un nou concepte d’inconscient, de fet amb el que treballem molts terapeutes, que és el veritable responsable de la majoria de decisions que prenem i de tots els processos cognitius del nostre cos físic, emocional i mental. Gràcies Eduard Punset!