Contra vent i marea: la realitat de les persones refugiades al segle XXI

62

El passat dilluns 17 de juny a les 19.30h es va fer l’acte d’inauguració de l’exposició Contra vent i marea, que es va dur a terme al vestíbul de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. L’exposició sobre refugiats romandrà a l’Ateneu fins el dia 27 de juny.

Foto: Cesc Sales

L’acte va ser organitzat per Amnistia Internacional Anoia i va comptar amb la intervenció de l’Ona Anglada, vocal d’Amnistia Internacional Catalunya. L’Ona Anglada va fer un repàs de la crisi global dels refugiats que es viu en l’actualitat. Les raons per les quals hi ha persones que fugen dels seus països són, entre d’altres, els conflictes armats, l’orientació sexual, la violència de gènere la violència de grups extremistes.

Segons dades de l’ACNUR, el 85% de les persones refugiades estan acollides per països en vies de desenvolupament. Els principals països que acullen són Turquia amb 3,5 milions de persones refugiades, el segueixen Uganda i el Pakistan amb 1,4 milions, el Líban n’acull un milió i l’Iran alberga 979.400 refugiats.

També es va destacar la contradicció entre la disposició d’acollir de la població de l’Estat Espanyol, que és d’un 80%, i la política duta a terme en aquesta matèria pel mateix Estat Espanyol la Unió Europea. S’està incomplint de manera flagrant el reassentament de les persones refugiades en els diferents països que formen part de la Unió Europea. En comptes d’això, segueix vigent l’acord del 2016 pel qual la Unió Europea fomenta que Turquia aculli el màxim de persones refugiades a canvi d’ajudes econòmiques. L’Estat Espanyol només ha acollit un 10% dels refugiats als quals s’havia compromès.

Foto: Cesc Sales

Davant d’aquesta situació d’emergència i d’incompliment del dret internacional per part de la UE i de l’Estat Espanyol, Amnistia Internacional fa les següents demandes. L’entrada de persones refugiades a qualsevol país per demanar asil, no retornar els refugiats a països on es vulnerin els drets humans, accés a procediments d’asil justos i efectius, i en cas de retorn al seu país, que la devolució es faci de manera segura i amb dignitat, i finalment tenir accés a l’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) a les persones que ho necessitin o ho vulguin fer.