Carta astral de Joan Serra i Constansó: l’idealisme que prové de la tensió de la llum i la tenebra

80

Bernat Roca

 

“Mefistòtil és aquesta part que sempre busca el Mal, però per sempre fa el Bé”

Faust, Goethe

Personalitat complexa i contradictòria, la figura de Joan Serra i Constansó (Igualada, 18 de novembre de 1864) ens porta moltes i interessants informacions relatives al seu caràcter. La seva carta natal, de la qual tenim hora de naixement gràcies a l’arxiu d’Igualada, ens porta a una personalitat intensa i dramàtica, molt activa, transformadora del món davant la necessitat de transformació d’un mateix. Escorpí és el signe alquimista per excel·lència. El seu signe Lluna és Cranc. Sensibles i empàtics, amb una gran relació amb allò familiar, i per extensió el clan i la tribu, parteix d’un amor matern molt intens, viscut des de l’úter. Llàstima que la lluna estigui quadrada a Saturn i això ens parla d’una mare més freda i controladora del que la persona voldria. Tota personalitat conscient i adulta neix d’una profunditat abismal inconscient que comença a l’úter i dura els primers anys fins que la raó i el cervell es desenvolupen per arribar a la racionalitat, la consciència i la híper consciència en alguns casos. Nen precoç, als 5 anys ja sabia llegir i havia devorat Els Miserables de Victor Hugo. No hi havia tablets ni mòbils aleshores. Joan Serra té un ascendent Capricorn que ens parla de metes altes, de superació de la figura paterna, de combat edípic per derrocar el pare del tron familiar i instaurar un nou ordre. El fet que utilitzés pseudònim em parla molt de la necessitat de la màscara, quelcom molt propi de l’univers fosc i enigmàtic, gelós del seu interior de l’escorpí: els secrets, les conspiracions, el poder, els tabús…

Venus a casa 12 ens parla d’amors secrets i sovint irrealitzables per barreres socials o d’amors platònics que no es poden viure, no massa afortunats o compassius. Però en estar tant a la front era entre signes cal deixar-ho en stand by. Però certament va publicar poesies pujades de to, lògic en un home tan apassionat en una societat repressora. Tonterías (1900) és un recull de vuitanta-sis poemes d’amor i desamor dedicats a una noia de la qual va estar enamorat quan era jove. Sembla que troba necessitat de disculpar-se per aquest amor i passió. El sentiment de culpa tan propi dels escorpins que es culpen i pateixen fins que s’accepten a si mateixos i accepten el seu costat fosc portant-lo a la llum. Nascut per brillar el Sol, Mercuri i Júpiter a la casa 10 ens parlen de projecció social i brillantor, de personalitats entusiastes vers el col·lectiu, amb un fervor quasi religiós. Fanàtic i lliure pensador deuria ser un home de verb àgil i ment privilegiada. La lluna en trígon a Mercuri, planeta del coneixement, ens predisposa a pensar en algú amb gran facilitat de paraula i domini lingüístic. Va ser un home polifacètic: periodista, polític, empresari, escriptor. Tot molt Jupiterí: exagerat, desbordat, excessiu, entusiasta, generós,…com l’heroi desbordant d’alegria que descriu Nietsche, com un Superhome avançat al seu temps. Però sempre pensant en els altres ja que coneixia el seu gran egoisme i si recordem Unamuno i les seves paraules a El sentimiento trágico de la vida: “Amar en espíritu es compadecer, y quien más compadece más ama. Los hombres encendidos en ardiente caridad hacia sus prójimos, es porque llegaron al fondo de su propia miseria, de su propia aparencialidad, de sus naderías, y volviendo luego sus ojos así abiertos, hacia sus semejantes, los vieron también miserables aparenciales, anonadables, y los compadecieron y los amaron”. Les “Tonterías” de la joventut van portar Serra a la seriositat de la vida adulta i la compassió vers els altres davant la pròpia impotència davant la vida i els seus límits. I la impossibilitat de l’amor que pot portar-nos a l’amor a la humanitat, l’amor trascendent de la casa 12.

És només un tastet.