Avui s’estrena als cinemes “Ayer no termina nunca”, rodada a l’Anoia

A

Els dos protagonistes de la pel·lícula (Candela Peña i Javier Cámara) són una parella que van viure molts bons moments en la seva relació i que es retroben cinc anys després de veure’s. La seva història no és gens senzilla i han viscut un drama que retornarà a ells al llarg del film. “Representen dues posicions davant la vida i el patiment; dues maneres d’enfrontar-se a la realitat, fugint, en el cas d’ell, o intentant amb petites coses canviar el teu entorn, en el cas d’ella”, ha explicat. La directora catalana ha destacat que els dos personatges tenen “moltes febleses i contradiccions com les té tothom”. 

’Ayer no termina nunca’ parteix de les vivències personals de Coixet i de la “perplexitat” que tothom sent quan obre cada dia el diari. “Tots estem en aquests moments al mateix vaixell i per molt que tu vulguis fugir fent ioga, la realitat ens està agafant a tots”, apunta la directora. “Els amics que van perdent la feina, la gent que la treuen dels pisos; l’Ester Quintana, que perd un ull, i les nostres autoritats neguen que això hagi passat”, enumera. 

La directora ha assegurat que sempre ha intentat “no parlar de l’entorn proper i ha volgut fugir”. Tot i això, Coixet ha assegurat: “Ara ja no pots fugir, ara és impossible fugir”. Ha declarat que en general i en aquest context de crisi una pel·lícula és un crit a l’aire. De fet, ha indicat que l’únic que fa ‘Ayer no termina nunca’ és alertar que si tot segueix de la mateixa forma “les retallades en sanitat no seran una cosa que passi als demés, sinó que afectarà la vida íntima de tots”. ‘Ayer no termina nunca’ “és una història d’amor d’una parella en un paisatge que tots vivim cada dia'”, ha afegit. 

Aquesta és una de les primeres pel·lícules espanyoles que ataquen el fet de la crisi d’una forma tan rotunda i evident. “M’imagino que hi molts més creadors que portaran aquesta realitat a les pantalles, a l’escena, la pintura i la fotografia”, ha apuntat. “La única cosa que diu ‘Ayer no termina nunca’ és que almenys hem de parlar les coses, enfrontar-nos als nostres fantasmes i als errors que hem fet posant el poder a gent que se’n riu de nosaltres”. 

S’ha mostrat partidària que les associacions veïnals han de prendre “més poder del que tenen i s’ha d’anar arreglant les coses des dels barris”. Ha posat com exemple que el personatge que representa Candela Peña “no parla de grans coses ni de política, sinó de fer coses a petita escala i així intentar que les coses canviïn. El problema és que amb aquesta piràmide en la que estem la part de dalt és la que està fotent a la part de baix. Aquesta cúpula està malament i podrida i tan de bo els que estem baix anem tots junts escalant i posant les coses al seu lloc”, ha ressaltat. 
 
Davant aquest context de dura crítica social i econòmica, Coixet creu que hagués estat contradictori demanar subvencions per la pel·lícula. “En aquest moment no toca i sobre tot en una pel·lícula així”, ha dit, al temps que ha ressaltat que “el film s’ha fet per l’esforç i el treball de tota la gent que ha col·laborat alguns sense voler cobrar i altres amb salaris mínims i amb el seu esforç”. La directora ha admet que alguns dels seus films han rebut subvencions que “han anat als productors”. Per això, ha explicat que ella és la productora d”Ayer no termina nunca’. De fet, ha dit que no sap com es demanen les subvencions amb tota la burocràcia que s’ha de dur a terme. 

Sobre la química entre Candela i Cámara que aguanten tota la pel·lícula, ha explicat que hi ha una “evidència d’ells dos com a parella molt gran”. Coixet va veure que entre ells “hi havia alguna cosa molt forta i, a més són amics”. S’alimenten, diu “de la mirada dels dos” i va ser “fàcil treballar amb ells”, assegura . “No va ser un rodatge fàcil, però a la feina amb ells hi havia una cosa de base”, indica la realitzadora. 

El film, amb un rodatge que va durar més de dues setmanes, transcorre a diferents localitzacions d’Igualada. Les escenes s’han rodat en indrets com el cementiri de la ciutat, obra de l’arquitecte Enric Miralles, o el bar de l’Hotel Canaletas. Coixet, qui s’ha mostrat molt agraïda amb l’Ajuntament d’Igualada, ha ressaltat: “El cementiri és impressionant i per a mi té una cosa de recolliment i meditació i et fa pensar amb la mort, però sense cap tragèdia”, conclou. Trailer de la pel.lícula: