1918 – La pandèmia de “grip espanyola” deixa 155 morts a Igualada d’entre 3.000 malalts, només en dos mesos

149

Jordi Puiggròs / Albert Vendrell

En plena I Guerra Mundial, durant els anys 1918 i 1919, el món va viure una pandèmia de la que, finalment, s’acabaria anomenant “grip espanyola”. Va ser tremendament mortal i, a Igualada, també. Les cròniques locals parlen de 155 morts, entre 3.000 casos d’infecció, des de darrers de setembre fins a primers de novembre de 2018… Va ser la pitjor pandèmia de grip de la història.

El virus de l’anomenada a Grip Espanyola, de tipus A (H1N1), va matar entre 50 i 100 milions de persones en uns 18 mesos. Ho va fer en tres tongades: a la primavera 1918, durant la tardor-hivern de 1918 (la més mortífera) i amb un últim rebrot a la primavera de 1919. Aquesta pandèmia va capgirar tot el món.

L’origen de la pandèmia
El virus de la grip es va transmetre a una velocitat inesperadament ràpida. Això es pot entendre pel context històric del moment. Eren les acaballes de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i el moviment constant de tropes va tenir una gran influència en el desenvolupament de la pandèmia.

Hi ha diferents teories que expliquen l’origen de la grip, però els primers casos que estan documentats es van produir en un camp d’entrenament a Kansas (EUA). Allà, nois joves i sans van començar a emmalaltir. Sobtadament, patien febre, tenien forts dolors articulars i complicacions pulmonars que els ocasionaven la mort. És possible que des d’aquest camp marxessin soldats cap a Europa. O, potser, va ser a l’inrevés. I també és plausible que ja hi hagués brots i epidèmies als camps de batalla, però no se n’informés per motius estratègics.

La guerra va provocar, no només un intercanvi constant de persones a través dels fronts de batalla que va propiciar els contagis i la disseminació del virus, sinó també moviment de mà d’obra. El sud de França, per exemple, necessitava jornalers per treballar el camp i molts espanyols i portuguesos van emigrar-hi per fer la temporada i tornaven al cap d’uns mesos.

Més morts que a la I Guerra Mundial
Per fer-nos una idea de com de cruenta va ser la pandèmia de Grip Espanyola, s’estima que en els 4 anys 3 mesos i 14 dies que va durar Primera Guerra Mundial hi van morir més de 20 milions de persones (algunes fonts eleven aquesta xifra al voltant de 30 M). Doncs bé, en els 18 mesos que va durar la pandèmia van morir més de 50 milions de persones. La Grip Espanyola va posar fi a la vida de pràcticament el mateix nombre de persones que la I Guerra Mundial.

Per què “grip espanyola”?
L’Estat espanyol era neutral durant el conflicte. No hi havia censura de premsa i les primeres notícies que van informar sobre els primers casos van sortir dels mitjans espanyols a la primavera del 1918. Per això, la malaltia es va guanyar el nom de Grip Espanyola, encara que, a casa nostra, se la coneixia com a Grip Francesa o “Soldado de Nápoles”, per com s’encomanava aquesta cançó de la sarsuela “La canción del olvido”, molt popular durant l’època.

La Grip Espanyola va causar un gran trasbals a la societat i els metges es van veure desbordats. En aquell moment, encara no se n’havia identificat el virus i no hi havia cap tractament específic, ni, evidentment, cap vacuna preventiva ni tractament antibiòtic per a les complicacions posteriors. La millor manera de combatre la grip era amb repòs, bona alimentació i higiene personal. En aquell moment, molt poca gent es podia permetre descansar o un caldo de gallina per recuperar forces i bona part de la població vivia en condicions insalubres.

La mortalitat es va multiplicar per deu i va provocar l’estancament demogràfic del país. En diferents ciutats espanyoles es van esgotar els taüts. Les autoritats emetien ordres contradictòries. Es va suspendre l’inici del curs acadèmic, es van tancar escoles, es va prohibir l’entrada de fèretres a les esglésies, tot i que es permetien algunes activitats o espectacles.

Els esforços de molts metges que s’hi jugaven la vida pel risc de contagi i les polítiques de prevenció de vegades xocaven amb el pes de la tradició i l’Església. Una mostra d’això la trobem a Zamora. Aquesta ciutat va ser la que, en proporció, va tenir la mortalitat més elevada de l’Estat (amb un pic del 10,1% a l’octubre de 1918). El bisbe va demanar a tota la població que anessin a l’església per resar a la Mare de Déu del Tránsito i allunyar així la malaltia. Aquests actes religiosos massius a la catedral van contribuir enormement a l’expansió del virus i als contagis entre els veïns.

El virus de 1918 tenia una gran capacitat de multiplicació i va atacar, sobretot, gent sana d’entre 20 i 40 anys. La reacció del seu sistema immunitari era tan forta quan s’infectaven que acabava danyant el seu propi sistema respiratori. El que realment va causar més morts van ser els bacteris i les complicacions infeccioses posteriors. Al 1918 no hi havia antibiòtics, ni UCIs, ni gairebé oxigen, i les pneumònies bacterianes suposaven una causa freqüent de mort.

Aquest virus es considera l’avantpassat de tots els virus H1 que circulen o han circulat des de fa un segle.

Caixa d’Estalvis Municipal d’Igualada
D’altra banda, el 28 de gener de 1918 es va aprovar el projecte de creació de la Caixa d’Estalvis Municipal d’Igualada, que depenia de l’Ajuntament. Va acabar inaugurant-se el 13 de novembre de 1918, però es va suprimir, a conseqüència de diferents “anomalies”, el novembre de 1923.

Qui diu que abans els productes de la terra eren més sans i sense químics? Anunci a la premsa d’Igualada de 1918, d’un fertilitzador… RADIOACTIU!