1910 – S’inaugura “La Pajarera” a la plaça de l’Ajuntament

176

Jordi Puiggròs / Albert Vendrell

L’any 1910, la plaça de l’Ajuntament d’Igualada va mostrar un canvi radical, i que perduraria durant molts anys. Bona “culpa” de tot plegat la va tenir “La Pajarera”, que va convertir-se en el mercat per excel·lència de la ciutat. Però anem a pams.

La Plaça de l’Ajuntament d’Igualada compta amb una zona porticada, avui només conservada a la banda nord-oest. Originàriament era molt més extensa, doncs ocupava tota la plaça. L’any 1912 es van enderrocar les voltes que feien xamfrà amb la travessia de Sant Sebastià, i l’any 1932, les que donaven al carrer de Santa Maria.

Una de les moltes fotografies de “la Pajarera”, durant el segle XX.

Es tracta de la plaça que conforma el centre de la vida igualadina i està presidida per l’edifici de l’Ajuntament, i forma part del Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L’espai ocupat per aquesta plaça ha sofert nombroses modificacions al llarg dels segles, i prové de la unificació dues places menors en una de sola, la plaça Nova (esmentada des de l’any 1337) i la plaça del Blat (de la qual existeixen testimonis des de l’any 1356).
La nova plaça, coneguda des d’aquell moment tota ella com a plaça del Blat, va adoptar l’estructura irregular en forma de “T” que es va mantenir fins a l’any 1910.

Durant segles va esdevenir espai pel mercat de la població. L’any 1910 es va enderrocar l’illa de cases que hi quedava per construir l’edifici modernista conegut com la “Pajarera”, per utilitzar-lo com a mercat cobert.

Parada d’hortolans sota les voltes de la plaça.

De fet, “La Pajarera” va començar a projectar-se l’any 1905 per tal de centralitzar els productes carnis que sortien de l’Escorxador. Projectat per Pau Salvat i Gili Moncunill, tenia una forma octogonal i seguia l’estètica modernista de l’època.
Els dies de mercat, tota la plaça i els seus voltants bullien d’activitat. Més endavant, l’any 1962, es va enderrocar el Mercat cobert per tal de guanyar espai a la plaça, bo i recol·locant el mercat de les carns al carrer de Santa Maria número 10, a Cal Ratés, on també hi havia les peixateries.

Malgrat tot, el mercat es va continuar celebrant també a la plaça tots els dimecres i dissabtes fins l’any 1973, any en què es va traslladar a una finca adquirida per l’Ajuntament d’Igualada al pla de la Masuca, on hi havia una nau industrial. Reconstruït l’edifici, el Mercat cobert va entrar en funcionament el dia 22 de març de l’any 1975, tot i que no es va inaugurar oficialment fins el 2 d’abril de 1977.

Segona nau de Cal Boyer
Avui, el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia ocupa dos edificis emblemàtics de la vocació industrial igualadina, fonamentada bàsicament en la manufactura de la llana i del cuir.

Segona planta de Cal Boyer, iniciada el 1910.

Cal Boyer és fruit del fort creixement de la indústria del cotó que va experimentar la vila al final del segle XIX, i representa un segon model d’edifici d’aquest tipus a la ciutat que supera el precedent de La Igualadina Cotonera.
L’edifici de la fàbrica, construït el 1897, tenia planta rectangular i comptava amb dos pisos. La sustentació estava resolta mitjançant dues fileres de columnes de ferro colar a la planta baixa i pels propis murs i una estructura d’encavallades a la planta superior. Doncs bé, va ser l’any 1910 quan va començar la construcció d’una segona nau.