Refereix al fet que hi poden haver tants parers com persones. Relacionada amb ella tenim la dita de “n’hi ha de tots colors”. Aquesta combinació de refranys em porta a “sis barrets per pensar” d’Eduard de Bono. El creador del pensament lateral recomana pensar utilitzant les sis formes de pensar, que representa amb els seus respectius colors. El blanc, que representa l’objectivitat i neutralitat; la informació. El vermell, que es refereix als sentiments, sense necessitat de justificar-los. El negre, corresponent a la precaució de pensar en què podria passar si alguna cosa va malament. El groc, que cerca el positiu. El verd de la creativitat. El blau, del control dels temps, prioritats i procediments.
És important evitar la presa de decisions en situacions de pensament únic. La presència de diferents persones no es garantia suficient, ja que podem estar davant de “si senyors”. Aquesta és una situació molt possible en el cas del fundador d’una empresa familiar, al ser una persona de forta voluntat que ha assolit l’èxit.
A les empreses familiars és important tenir en compte els diferents punts de vista, perquè una mateixa realitat pot ser un 6 o un 9 segons la perspectiva. L’empresa familiar com una realitat formada per tres cercles: empresa, propietat i família; que amb les seves interseccions formen set subconjunts. Entre ells vull destacar el de familiars accionistes que treballen al negoci, i el de familiars accionistes que no treballen al negoci. Amb molta facilitat s’aixeca un mur entre tots dos; i els primers consideren que “ells s’estan deixant la pell per benefici dels altres”, als que veuen com a “aus de rapinya només interessades a detraure recursos de l’empresa” i. Aquests sentiments són com un càncer que s’estén, a vegades propiciat per algun afegit que sense vot al consell té pes. Per combatre’l el millor és una comunicació empàtica, en la que cada cap és capaç de posar-se el barret i les sabates de l’altre per tal de comprendré el seu punt de vista.
Per finalitzar amb aquesta reflexió sobre els barrets i l’empresa familiar, recordar que aquesta és un oxímoron (realitat contradictòria), ja que l’empresa cerca la creació de riquesa i la família la felicitat, la primera es regeix per la meritocràcia i la segona per l’amor. S’ha de saber en cada moment i lloc quin barret s’està portant.
