Entrevista a Martí Ollé i Estruch, coordinador d’ANC a Igualada
Tinc 55 anys, igualadí i enginyer industrial químic. Treballo en una adoberia de la ciutat. Des dels inicis soc soci de l’Assemblea Nacional Catalana, i des de fa tres anys a la junta directiva de l’ANC a Igualada. Recentment he estat escollit com a nou coordinador.
Fa poc va ser escollit nou coordinador de l’Assemblea Nacional de Catalunya a Igualada, en un any molt complicat. A més, sembla que hi ha un desencís molt clar en l’independentisme. Esteu preocupats per això?
Ho estem, lògicament. A nivell d’associats, però, no hem notat variacions. Més o menys estem estables, però sí que notem un desencís en la gent i la predisposició a participar en les accions que es proposen… Participar en les accions l’Onze de setembre els agrada molt, però segons quin tipus de coses costa més de tirar de la gent… Volem potenciar la participació dels socis, mantenir-hi una relació més freqüent, potser en això hem fallat en els últims anys. Bàsicament ens cuidàvem de contactar per la Diada, fer un autocar a Barcelona i després gairebé res més durant tot l’any. Això és una les coses que la junta nova volem mirar de millorar.
Us heu fet un fart de demanar unitat política i fins i tot al govern del país estan enfadats entre ells… Així hi haurà independència?
Jo sóc de les que penso que si no som independents o no estem més aprop de la independència, és per culpa dels partits polítics. Ull, no dels polítics, sinó dels partits polítics. En el seu moment no van acabar la feina, la que vam començar nosaltres, la gent del carrer, que ens vam partir la cara per tirar la independència endavant, i ells, en els moments decisius, ens han anat fallant. L’ANC ha de collar una i altra vegada per aquí.
Quanta gent sou ara, a l’ANC a Igualada i comarca?
A Igualada som al voltant dels 350 socis i potser a nivell comarcal uns 150 més, uns cinc-cents a tota l’Anoia. Som bastants, però a l’hora de la participació doncs costa arrossegar la gent. És veritat que la pandèmia ens ha afectat molt, ja es va veure a l’Onze de Setembre i en les accions que hem anat fent fins ara. La gent doncs vulguis que no, té por de fer segons quines coses, i de sortir al carrer.
La setmana passada, malauradament, vam tornar a tenir un exemple més de la repressió que els organismes de l’estat fan respecte tot el que té que veure amb l’independentisme, i que va afectar de ple a tres igualadins. Afortunadament, són lliures, però amb càrrecs…
I si en no tinguessin, de càrrecs, doncs de moment ja t’han fotut la por al cos, ja t’han reprimit, espantat. Mai podem normalitzar aquestes coses, i deixar-nos dominar per allò que volen aquesta gent. Hem de protestar sempre, sortir el carrer, ens hem de queixar i donar suport a la gent que pateix la repressió, no només als que coneixem, sinó tots els que hi ha a tot Catalunya. Ens acostem cap a les 3.000 persones. La gent que surt, ho vam veure dimecres, surt amb ganes de fer-se sentir.
Quins són els objectius que us marqueu per aquest 2021 que ja tenim a la cantonada?
Des de l’ANC hi ha dues campanyes en marxa. Una és la campanya de sobirania fiscal, que busca que la gent pagui els seus tributs a l’Agència Catalana. Pensem que servirà, perquè per una banda les dades fiscals de la gent ja les tindria aquest organisme, i per altra, també és un gest per part de l’independentisme, simbòlic però significatiu. Després, de cara a les properes eleccions del febrer, hi ha una campanya que es començarà a fer en les properes setmanes, bastant potent. L’objectiu és fer un seguiment de la campanya electoral dels partits polítics independentistes. Només rebran el nostre suport aquells que apostin claríssimament per la via unilateral. En aquests moments pensem que és l’única que pot tenir efecte, perquè el diàleg amb Madrid està vist que no serveix absolutament per a res. Per una banda diuen que volen parlar i per l’altra et detenen a la gent i te’ls venen a buscar a casa.
Sempre heu anat al costat d’Òmnium Cultural.
La relació sempre és bona, i tant. L’objectiu és el mateix, però de totes formes en aquests moments potser tenim una miqueta de distanciament quant a la manera de fer les coses. Nosaltres estem més per un tipus d’accions més contundents i ells potser prefereixen un pas diferent. Però vaja, tots volem el mateix. També hi ha molta relació bona amb altres entitats independentistes de la comarca. Hi ha un grup de coordinació on hi són totes les entitats independentistes de la zona, com Gent Gran per la Independència, el Casal Foment, Súmate, i altres entitats, la Intersindical, Consell Local Republicà, els Revoltats, i grups locals…
Tant Òmnium com vosaltres teniu gent a la presó…
Malauradament, sí. Però també penso, a nivell personal, que no ens podem deixar guiar pels líders polítics que tenim a la presó. Amb tot el respecte, penso que haurien de fer un pas al costat i deixar que la gent actuï sense aquesta pressió que en determinats moments fan aquests líders empresonats. És clar que pesa que tinguem en Jordi Sánchez o la Carme Forcadell, que havien estat presidents de l’ANC, a la presó. Pesa, sí, però ens hauria de motivar a actuar amb més fermesa i contundència.
És més fàcil treballar des de l’ANC en una ciutat com Igualada. I en poblacions on no hi ha una majoria independentista, heu provat d’incidir-hi?
Ja es va fer en el seu moment, en barris diguem no massa independentistes d’Igualada, fa anys. Aquí estem molt acostumats a les zones de confort, és molt fàcil fer una manifestació a la plaça de l’Ajuntament, perquè tot són facilitats, però no ho és tant quan surts d’això. La prova és que en les últimes accions que nosaltres hem proposat, anant a zones no tan còmodes com els jutjats d’Igualada o a la caserna de la Guàrdia Civil, doncs a la gent li costa una mica més d’anar-hi… Per què no fer una concentració, o un acte cultural o divulgatiu, a Vilanova, o a Montbui? No tot s’ha de fer a la plaça de l’Ajuntament o a l’Ateneu…
