Des de ben petits coneixem la tradició de menjar castanyes els últims dies d’octubre, i concretament el 31 d’aquest mateix mes, celebrem la Castanyada. Amb les famílies, els amics o a l’escola és costum fer festes i consumir àpats típics de la tardor com ara el moniato i les castanyes, però d’on prové aquesta tradició catalana?
La festivitat de la Castanyada va lligada a Tots Sants, celebrat l’endemà, l’1 de novembre. Totes dues festivitats tenen els seus orígens en festes rituals i religioses de culte als difunts. Les famílies es reunien durant la nit del 31 d’octubre per fer ofrenes als seus morts, entre altres pràctiques espirituals.
Durant l’edat mitjana, que és l’època en la qual hi ha coneixement de les primeres celebracions de Castanyada i Tots Sants, els campanars de les esglésies no paraven de sonar per avisar de l’arribada de la festivitat. Aquella tasca, era molt feixuga i els campaners havien de carregar energia. Ho feien amb castanyes, una fruita que abundava durant aquella època, i era un símbol d’eternitat i longevitat. També era tradició acompanyar-les amb vi o moscatell per fer passar el fred.
I la Castanyera?
Amb el pas dels anys a la festivitat de la Castanyada s’hi ha sumat una figura representativa: la Castanyera. Es representa com una dona gran, humil i bona que va vestida amb una faldilla llarga, un mocador al cap i ven castanyes torrades a les places i mercats.
Aquesta representació no és ni més ni menys la imatge de les dones pobres de les ciutats, que en arribar la tardor, pujaven a les muntanyes amb grans cistells per recol·lectar totes les castanyes que podien i vendre-les a peu de carrer per poder guanyar diners, ja que eren uns fruits molt valuosos i es compraven a preus elevats.
Coneixies aquestes curiositats sobre la Castanyada? Menjaràs castanyes?
