Saber guanyar – Jaume Singla

S

Fins al passat mes de setembre, mai havia votat a Artur Mas, i no em penedeixo gens d’haver-ho fet. Ans al contrari. Reconec que si no fos pel conjunt de la llista de Junts pel Sí, segurament que la meva opció electoral hauria estat una altra, sempre però dins de l’àmbit independentista.
El panorama parlamentari que han deixat els resultats del 27 de Setembre és força complicat. Tant, que hi ha serioses possibilitats que la victòria de l’independentisme acabi per no servir de res i haguem d’anar a unes noves eleccions.
He escoltat -i dit- moltes vegades aquests dies, que en política es pot guanyar o perdre però mai es pot fer el ridícul. I si els 72 diputats independentistes del Parlament de Catalunya no saben posar-se d’acord en un aspecte tan senzill com elegir al President de la Generalitat, entre ells mateixos, no crec que tingui capacitat de portar-nos gaire més enllà d’una autonomia controlada i vigilada.
En l’escrit que vaig publicar en aquesta mateixa pàgina el dia 25 de setembre, opinava que per fer avançar Catalunya únicament es podien votar dues opcions: Junts pel Sí i la CUP. Avui potser no posaria en aquest paquet a la CUP.
He seguit atentament -i a estones amb preocupació- els debats parlamentaris i confesso haver-me sentit traït dijous en veure els deu diputats de la CUP votant el mateix que els del PP, C’s, PSC i CSQEP. Penso que després de la proposta de presidència “coral o matricial” que els va proposar Artur Mas, el mínim esperable era una abstenció.
Estic en canvi d’acord que cal superar l’esquema autonomista i el sistema de funcionament de les institucions catalanes, per arribar a un nou Estat. Però trobo que els cupaires no han tingut en compte un aspecte que es claríssim: en fer una Constitució de Catalunya fem totes les lleis noves de trinca. Unes lleis que han de respondre a les necessitats actuals i futures de Catalunya, deixant enrere totes les lleis de l’Estat Espanyol. Una Constitució de Catalunya haurà de tenir en compte tant les persones més castigades per la crisi, com les que obren la botiga cada dia, els estudiants que s’esforcen, els joves que busquen feina, els jubilats que tenen dret a una vida digna, els malalts que necessiten atenció…. i és molt evident que amb un paquet de lleis noves, les coses seran molt diferents que com fins ara.
Abans de les eleccions tenia clar que per assegurar el triomf de l’independentisme ens feien falta 300.000 vots més dels que les enquestes ens atorgaven. En vàrem guanyar una bona part però encara ens en faltarien 170.000 que sense unes noves eleccions -i molt bona feina- no tindrem.
Catalunya, que sovint ha demostrat que sap perdre, ara té l’ocasió de demostrar que també sabem guanyar. A l’altra banda de l’Ebre, els unionistes tenen molt clar que contra Catalunya, s’uneixen l’esquerra, la dreta, els populistes i l’extrema dreta… amb les empreses de l’Ibex35 posant-hi els diners.
Jaume Singla