Roger Bars abandonarà la disciplina de l’Igualada HC la propera temporada, després de tota una vida al club. A falta de disputar la WSE CUP, dissabte va jugar el seu últim partit a Les Comes.
19 punts de 24 possibles en els darrers vuit partits de lliga. La remuntada que heu fet per acabar salvant-vos ha estat històrica. Hi confiàveu?
Ha estat una temporada molt complicada, amb moments que la cosa estava molt negra. Amb el canvi d’entrenador vam fer canvi de xip i hem treballat moltíssim i al final hem aconseguit el resultat que desitjàvem.
Què va canviar l’arribada del David Càceres?
Tant ell com la resta de cos tècnic sempre ens han inculcat que el primer que havíem de fer era treballar dur, que teníem qualitat de sobres. Abans de cada partit ens han mentalitzat com si ens enfrontéssim al millor equip del món, havíem de sortir a la pista amb la mentalitat de donar-ho tot.
Com heu viscut la pressió d’estar en descens bona part de l’any?
Ha estat difícil. No enteníem què passava, els resultats no sortien. Aquest dissabte em vaig treure un pes de sobre, va ser molt alliberador.
I el partit de dissabte en concret? Hi havia nervis…
En el meu cas, les últimes setmanes m’anaven passant volant, però la d’abans de l’últim partit se’m va fer eterna. Per mi dissabte va ser un dia amb sensacions estranyes. Un cop dins del partit ja ens vam deixar anar i vam estar de 10.
Això sí, la nit anterior pràcticament no vaig dormir, només pensava en tenir un partit tranquil i que tot anés rodat.
Quan es va acabar el partit estava molt emocionat. Ara marxo, però he passat per totes les categories, des de l’Escoleta fins avui.
T’agradaria tornar a Igualada en un futur?
No sé què passarà. Ara marxo per conèixer noves maneres de fer, sortir de la meva zona de confort. Està clar que en un futur m’agradaria tornar, l’Igualada és el club de la meva vida
I ara la WSE Cup.
L’anem a gaudir, després de patir tant a l’OK Lliga. Però no ens enganyem, l’anem a guanyar, a competir-la al 100%. Només són tres partits per poder guanyar un títol i seria l’hòstia acabar així a Igualada.
