Racons de l’Anoia: Pujalt
R

30 de juliol de 2021

El terme de Pujalt, de 31,43 km2 d’extensió, és al sector de ponent de l’altiplà de Calaf, al límit nord de la comarca de l’Anoia amb la de la Segarra i també al límit de la província de Barcelona i del bisbat de Vic. El municipi de Pujalt comprèn el poble de Pujalt, amb el terme del seu antic castell, l’antiga demarcació del Castell de Montesquiu amb els sectors de l’Astor i Vilamajor, el terme de Conill, abans dels Cardona, i el de la Guàrdia Pilosa. Aquests dos darrers termes formaren municipalitats pròpies fins a mitjan segle xix. També l’Astor fou abans independent amb la consideració de quadra. Dintre el terme antic de Pujalt hi ha els dos antics veïnats de les Torres de més amunt i de més avall i la petita quadra de la Ceriola, de dues cases, abans de domini dels rectors de Pujalt.

El poble de Pujalt té 210 habitants segons el cens del 2020. El castell de Pujalt corona un puig o mota de 773 m, pels vessants oriental i occidental del qual s’estén, graonada, la població. Sempre ha tingut el nom històric de Pujalt; el renom de la Mota és molt tardà i es refereix al puig que li fa de suport, no a l’edificació, de la qual només resten trossos de murs, una cisterna i, ja al pendent, on comencen els carrers del poble, els murs de la capella romànica de Sant Ponç, que sembla que correspon a la capella del castell. Moltes cases de la població s’han fet amb els carreus procedents dels murs del castell. La població abans era envoltada de muralles, de les quals resta alguna traça a prop de la capella de la Concepció, al carrer del Call i darrere el carrer Major. A la plaça Major, on es reunia el Consell del terme, hi havia un frontó o joc de la pilota, documentat des del segle XVII. Els carrers estrets i costeruts, amb alguns passos coberts, donen a la població un regust d’antigor. S’han restaurat algunes cases.

Pujalt pertanyia al comtat de Cerdanya i Berga situat a la part més extrema formant la marca constituïda a finals del segle X. Posteriorment passà a mans dels Cardona.

Capella de la Concepció

La capella de la Puríssima Concepció és un edifici d’origen medieval construïda al costat del portal de Baix de la vila fortificada de Pujalt. En època moderna s’hi afegí el característic campanar.

Consta d’una sola nau de planta rectangular coberta amb volta apuntada de pedra. No presenta capelles laterals. El presbiteri està presidit per un notable retaule barroc, al costat del qual hi ha una porta que condueix a la sagristia, situada a la planta baixa de l’edifici contigu. No té cor, i la il·luminació de la nau es fa únicament per un òcul situat sobre el portal i una finestra de doble esqueixada a la façana lateral.

A nivell exterior la capella té una façana molt austera, amb una portalada d’arc de mig punt adovellat i un òcul. Sobre el portal hi ha un petit plafó de marbre amb la imatge de la Verge emmarcada entre pilastres i un frontó de pedra motllurada. A la façana lateral s’alça el campanar d’espadanya de notables dimensions, obert amb tres ulls i amb coronament triangular.

A l’interior s’hi conserva un retaule dedicat a al Mare de Déu construït l’any 1638 i daurat l’any 1686. És un dels pocs altars que durant al guerra del 1936 es salvaren de la seva destrucció. En ell hi podem apreciar la influència gòtica tan arrelada a l’art català i les pintures tenen una clara influència italiana.

Emplaçament: Pl. del Pare Urbano Izquierdo

Sant Joan de Vilamajor

L’església de Sant Joan de Vilamajor és una construcció romànica. La primera referència documental de l’església es remunta a l’any 1157.
És d’una sola nau de planta absidial, coberta amb volta de canó de pedra. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt adovellat, amb l’extradós i les impostes motllurades. A la clau presenta una imatge en relleu, força erosionada, que s’ha identificat com a Sant Jordi. Corona la façana un campanar d’espadanya de dos ulls, on no conserva les campanes. Les façanes laterals estan reforçades amb tres i dos contraforts per banda; sota d’un d’aquests darrers s’hi entreveuen les restes del portal primitiu.

Emplaçament: A Vilamajor

Santa Magdalena de l’Astor

L’església romànica de Santa Magdalena està situada fora del recinte emmurallat de l’Astor. Va ser reformada al segle XVI, quan s’hi construí el campanar.
Consta d’una sola nau amb l’absis no marcat en planta. Està coberta amb volta de creueria i presenta tres capelles per costat, dues d’elles d’arc apuntat de pedra i la resta d’arc de mig punt arrebossat. El presbiteri està presidit per un retaule i queda elevat de la resta de la nau per dos graons. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb bigues i delimitat amb barana de fusta. Des de l’interior, el portal d’accés és d’arc apuntat. El frontis és de marcada verticalitat i presenta un portal d’arc de mig punt adovellat amb arquivolta, amb un escut heràldic a sobre. Està rematada per un campanar d’espadanya descentrat, obert amb dos ulls d’arc de mig punt. El parament dels murs és de pedra vista disposada en filades.

L’església apareix documentada per primera vegada l’any 1157 i va ser remodelada totalment el 1520, quedant tal com la podem veure en l’actualitat. D’aquesta església es conserven dues talles romàniques de fusta que són conservades al Museu Episcopal de Vic i que representen Sant Cosme i Santa Damià.

L’Astor té el seu origen en una quadra medieval, formada per un seguit de cases que es tancaven formant un petit nucli clos. De la població fortificada se’n conserva la porta sud, situada sota del casal d’origen medieval de Cal Pou. L’església romànica de Santa Magdalena es trobava fora del recinte, com també casals com el de Can Carulla.

Emplaçament: A l’entrada del poble de l’Astor

Campament de l’exèrcit popular

A l’indret conegut com l’Obac de les Escomes s’hi localitzen les restes de la Base d’Instrucció Militar del XVIII Cos de l’Exèrcit Popular de la República, que va establir-se a la localitat el març de 1938. La intervenció arqueològica va posar al descobert diverses estructures del mateix, com són dues zones d’allotjaments (un barracot i sis tendes de campanya), refugis antiaeris subterranis, un polvorí, nius de metralladores, zona esportiva, safareigs, camp de tir…La base també va utilitzar diversos edificis del nucli de Pujalt per a ús militar: l’antic ajuntament, la casa dels refugiats, oficina d’administració, centre cultural, Hogar del Soldado i Hospital. A més, també hi havia un refugi antiaeri al poble per la població civil. Després de la intervenció arqueològica es va museïtzar el campament, tot contemplant la reconstrucció de barracots, latrines, tendes de campanya, i habitatges. La Base d’Instrucció Militar del XVIII Cos de l’Exèrcit Popular de la República va establir-se a Pujalt el març de 1938. El 20 de gener de 1939 els soldats franquistes van entrar a Pujalt, on uns dies abans els soldats republicans ja s’havien retirat, tot destruint el campament perquè no fos aprofitat per l’enemic. La recuperació del patrimoni de la Guerra Civil va començar l’any 2004 en el marc de camps de treball arqueològics, que van seguir cada any fins al 2008 i que n’han permès la seva recuperació i difusió.

Observatori meteorològic

L’Observatori de Pujalt és gestionat per la Fundació Ernest Guille i Moliné i té el principal suport de l’Ajuntament de Pujalt. Els principals objectius de l’Observatori són fer difusió i didàctica de la ciència i realitzar investigació científica. Això es porta a terme realitzant cursets de meteorologia i astronomia per a escoles i adults, observacions astronòmiques per al públic en general amb explicacions complementàries d’astronomia, xerrades entorn a la ciència i també al voltant de l’energia, visites per ensenyar com es treballa a l’Observatori i moltes coses més.

En la part d’investigació, a l’Observatori de Pujalt es recull les diferents variables atmosfèriques per tal d’agafar-les com a punt de partida per realitzar les prediccions meteorològiques per a la Catalunya Central. Aquestes també serveixen per tal de tenir una font de dades per realitzar estudis climàtics.

L’Observatori de Pujalt neix l’any 2003 després de molt treball per part de l’Ernest Guille i Moliné, l’Ajuntament de Pujalt i els membres de la Fundació Ernest Guille i Moliné.

Emplaçament: Carretera de l’Astor

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que amb la nova normativa de lloguers s'abaixaran notablement els preus de la Conca?