Neus Carles i Pau Ortínez són els regidors de Poble Actiu, formació vinculada a la CUP. Tots dos repassen els dos primers anys de mandat municipal i exposen com veuen la situació de la ciutat i com posarien remei als problemes que pateix.
Quina valoració en feu, d’aquests dos primers anys de mandat? Creieu que no han canviat gaire les coses respecte l’anterior, o és diferent?
Neus Carles: En el passat mandat tenia activitat dins de l’assemblea, però en entrar de regidora les coses es veuen molt diferent. La percepció canvia molt, quan ets dins de l’Ajuntament, però en qualsevol cas fer ara una comparació és molt relatiu. No tinc l’experiència del mandat anterior. En el nostre cas ens vam presentar a les eleccions amb un nom diferent, i d’alguna manera això també implica un canvi. Personalment en aquests dos anys hi ha hagut coses que m’han sobtat. El govern municipal està en minoria, i en moltes ocasions no ho sembla. Em refereixo a la seva actitud, tal i com presenta la documentació en els plens, o bé en les comissions informatives. S’entendria si tingués majoria absoluta, però no és el cas. En teoria ara en tot caldria buscar consens amb la resta de formacions polítiques, però no sempre és així. Diria que el govern municipal encara no s’ha adonat del tot que ja no té majoria.
Pel que fa a l’oposició, sí que en algunes ocasions hem pogut aconseguir petites modificacions d’iniciatives que presentava el govern, però crec que no hem demostrat prou la força que podríem tenir. Els grups de l’oposició sumen, i crec que es podria collar més.
Pau Ortínez: Un dels exemples on s’ha vist això és en la proposta que es va fer per part del govern de permetre fer habitatges als baixos dels edificis. És positiu, perquè creiem que ningú voldria viure en uns baixos així, quan a Igualada hi ha centenars de pisos buits. Aquí s’ha vist que sumem els tres partits que tenim en aquest aspecte unes polítiques clares, però quan no s’ha vist és en els pressupostos municipals. S’han acabat aprovant gràcies a unes petites modificacions, que en el volum de tot el pressupost són molt ínfimes. Per exemple, conformar-se amb fer aparcaments per a bicicletes quan s’hagués pogut intentar fer tres kilòmetres de carrils-bici, per dir una distància. Hi hauria més exemples.
A l’inici de la pandèmia es va veure molta unitat dels alcaldes de la Conca. Després aquesta imatge s’ha anat diluint, però mai s’ha vist una unitat clara de tots els grups municipals. No ha estat la mateixa visualització. Per què?
N.C.: Nosaltres des de l’inici ens vam posar a disposició del govern municipal per ajudar en el que calgués. Era evident que l’emergència així ho demanava. Crec que tots els grups de l’oposició vam demostrar una lleialtat a l’Ajuntament i a la ciutat, sense crítiques, però crec que no hi va haver la mateixa resposta per part del govern. Des del primer moment, la informació que se’ns donava era molt poca, exageradament molt poca. Segurament el govern anava molt saturat per tot el que estava passant en l’inici, i en part s’entén, però després, quan es va crear la taula econòmica i la social, no es va arribar a cap consens. Ens donava la sensació que no hi havia voluntat d’arribar a cap compromís de ciutat… És una llàstima, francament, perquè hagués estat molt bé que tots junts haguéssim trobat punts en comú per ajudar la gent que ho està passant malament. El govern no va tenir interès. Nosaltres estàvem disposats a trobar el camí en el pressupost municipal per cercar vies d’ajuts a les famílies que ho necessitaven, per al dia a dia, per al seu negoci, a través d’una modificació, però no va poder ser. Creiem que es va fer una política de maquillatge. El que es va fer va ser molt poc, gestionar ajudes que venien de la Generalitat o la Diputació, però des de l’Ajuntament en sí mateix creiem que no s’ha fet tot el que es podia haver fet.
El govern d’Igualada practica polítiques centristes?
P.O.: Hi ha molts exemples per contestar que no. El primer d’ells, l’ajuda a l’educació pública. En els deu anys que porten de govern, han tancat una llar d’infants al districte de Llevant, i si n’han obert una altra (Ateneu) és per pressió popular, perquè la gent demanava una escola i una llar d’infants al centre. De fet, les inversions en manteniment que es fan en els centres públics són molt poques, hem aconseguit una sisena escola pública a la ciutat i la inversió és la mateixa… També trobaríem exemples en tot el que és l’àmbit de la transició ecològica, les apostes del govern són escasses. Podríem estar liderant aquest camp, per exemple amb una cooperativa energètica municipal per a proveir d’energia a totes les cases que volguessin de la ciutat, com ja s’està fent en altres ciutats. També en la mobilitat sostenible, no hi ha una política clara per desplaçar el vehicle i posar al centre la bicicleta i el vianant. En el camp de la gestió de l’aigua també trobaríem arguments per estar molt lluny d’una política centrista, o més recentment, hem escoltat el regidor Miquel Vives defensant la gestió privada de les centrals fotovoltaiques o eòliques… A Vilafranca o Manresa, on governa el PDeCAT o JuntsxCat, no agafen la bandera del centrisme, però sí que executen polítiques de centre. A Igualada no.
El tema de la municipalització de l’aigua està mig aturat. Heu estat molt actius en aquest assumpte, i en el país hi ha certa mobilització. Com veieu aquest assumpte ara mateix?
P.O.: Creiem que s’ha de fer una comissió de municipalització del servei, que de fet ja està feta, però que es va aturar, en part per la pandèmia i també per voluntat política del govern. Volem que es reprengui la comissió, però amb dos canvis. Que hi sigui Aigua és Vida, que és una entitat que ha liderat aquest tema, i també de Comissions Obreres i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, i també, si volen, les entitats veïnals. D’altra banda, en la manera d’assessorar i funcionar, perquè creiem que es va produir un problema de manca de transparència, i es van contractar uns assessors “de part”, que ja sabien com acabaria una reunió abans que comencés. És un tema jurídicament i econòmicament complex, i caldrien tècnics assessors imparcials. El govern ha dit que en breu es reiniciarà la comissió. Esperem que sigui així.
Darrerament hi ha hagut un conflicte pujat de to entre Marc Castells i Jordi Cuadras. Tothom sap que hi ha un acord de Som-hi i JuntsxIgualada que també afecta, de retruc, al Consell Comarcal, on el PSC governa amb Junts. Una moció de censura és impossible, a Igualada, en aquest mandat?
N.C.: Impossible no hi ha res, però sincerament això no es visualitza. Mirem de posar-nos d’acord en algunes coses, això sí. Cada partit té les seves agendes i no sempre les prioritats es veuen de la mateixa manera.
P.O.: El nostre posicionament sempre ha estat el mateix. Ens vam presentar amb un programa polític, i l’hem defensat. Acceptem canvis substancials, no petites modificacions. Un exemple són les beques universitàries que s’acaben d’aprovar, nosaltres sempre hem demanat la progressivitat fiscal, en totes les coses. No aprovarem res que no tingui aquests paràmetres… Hem presentat 17 al·legacions al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, però si no s’accepten o no hi ha un canvi substancial votarem en contra. El que hem de veure és què faran els altres. La nostra posició és previsible, perquè portem dos anys practicant-la.
Parlant de conflictes. Darrerament va plegar la regidora Eva Pedraza denunciant un cas de violència en el vostre grup, una acusació molt greu de la qual s’han donat poques explicacions públiques, més enllà d’un comunicat que vàreu fer, quan vosaltres sou molt actius en la condemna de qualsevol tipus de violència…
N.C.: La violència masclista és un problema que ens preocupa molt. En els equips de treball, per molta formació que fem, no sempre els conflictes es gestionen bé. Aquí és evident que es van produir uns conflictes que no es van gestionar bé. Creiem que els conflictes ens han de servir per millorar, i estem ara en aquest procés. S’han de millorar les dinàmiques internes, i les externes també. No ens agrada el safareig, no ens volem amagar de res, creiem que són coses que s’han de treballar internament, i que serveixin per a millorar i evitar que es tornin a repetir en el futur.
P.O.: Estem ara en un procés de transició per resoldre tot el que ha passat. És difícil poder explicar les coses ara, quan acabi ho tindrem més clar i podrem explicar amb més transparència tot el que hem viscut.
Llegeix la segona part de l’entrevista clicant aquí
