En el debat del Pla Territorial del Penedès hi ha un ampli consens en que és necessari desqualificar sol que s’ havia pensat urbanitzar en l’ època del creixement desbocat, i així ho reflecteix el mateix avantprojecte. El que cal ara és que el Pla Territorial marqui com han de ser aquests espais, quines característiques han de complir en ple segle XXI.
De la mateixa manera que actualment ens esgarrifem de que tinguem unes quantes urbanitzacions que no compleixen amb els estàndards urbanístics, a les hem qualificat com a Urbanitzacions amb Dèficits Urbanístics (U.D.U.), hem d’evitar tenir els espais urbanitzats que no reuneixin els estàndards que seran necessaris en els propers anys. Així cal que els edificis d’ habitatges produeixin la seva energia, aprofin l’aigua de la pluja, estiguin ben encarats, tinguin unes mides acceptables,… Cal també zones d’activitat econòmica descarbonitzades, produint-se l’energia, reciclant l’aigua, amb excel·lent comunicació telemàtica i, en definitiva, atractives per empreses que poden portar treball al Penedès a les pròximes dècades. Algú pensa que la majoria de polígons que tenim són atractius per empreses amb capacitat d’aportar valor afegit al territori? La normativa ha de començar a exigir que les construccions descarbonitzin el planeta. Això no és cap quimera, és el mateix que fa unes dècades exigíem a l’hora d’urbanitzar, però adaptat a la nostra època. Hem d’evitar que d’aquí uns anys hagin d’esmenar el que ara fem perquè hem construït pobles, viles i polígons “U.D.U”.
Per aconseguir posar l’ accent en els continguts dels espais caldran una sèrie de mesures que ja proposen reconeguts arquitectes urbanistes, com condicionar la llicència urbanística a l’autosuficiència energètica o prioritzar la rehabilitació i no construir noves perifèries (està estudiat que la rehabilitació en gran escala crearia a l’Estat uns 100.000 llocs de treball). I els equipaments, sobretot els formatius, hem de saber adaptar-los a les necessitats de la gent i les empreses; només així no perdérem el tren de la història (el de Rodalies potser ja l’estem perdent al supeditar-lo als Mercaderies del Corredor Mediterrani). Les edificacions han de tenir en compte els efectes a l’entorn: crisi climàtica, estructura del territori, situació social,… I per que tot plegat funcioni, cal l’autoorganització de la Vegueria del Penedès i el seu reconeixement total per part de la Generalitat.
Per que tot això sigui possible caldria posar en marxa una Oficina de Gestió Territorial de l’àmbit de la Vegueria, responsable d’anar avançant en aquests continguts dels espais ja urbanitzats i amb l’objectiu d’aconseguir finançament europeu que ajudi al canvi que necessitem. La posada en marxa de l’Oficina hauria de ser immediata, treballant en paral·lel amb la redacció del PTP i amb antenes locals en diferents punts que activin la regeneració dels nostres sols urbanitzats. Així seriem capaços d’avançar cap un Penedès capaç d’afrontar el complicat segle XXI.
