Ho deia fa pocs dies en aquesta mateixa columna: la política espanyola és un femer ple de merda que genera odi. El president del govern d’Espanya sembla que se n’acaba d’adonar. Quan el sindicat (grup extorsionador) anomenat Manos Limpias ha presentat una querella contra Begoña Gómez, esposa de Pedro Sánchez, aquest s’ha adonat que és president d’un país on la merda ja ha començat a sobreeixir per damunt de tots els límits.
Dimecres, via X, el president Sánchez afagava el seu fusell mediàtic en forma de carta manuscrita dirigida “al pueblo español”, per anunciar que el punt de mala llet ha arribat a uns nivells tan greus que li fa plantejar si val la pena presidir el govern d’Espanya. Benvingut al club, senyor president.
El que li passa avui a Pedro Sánchez, els catalans ho estem aguantant, pel cap baix, des del 2012. Denúncies falses, judicis farsa, exilis, policia patriòtica, retallades de serveis i sobretot, insults i querelles contra tot aquell que es destaqui. Si parlem en català ens diuen nazis i si protestem per una injustícia, ens acusen de terroristes. Per a la caverna mediàtica i per als polítics espanyols, Carles Puigdemont, malgrat que hagi respost davant la justícia alemanya, belga i italiana, entre altres, continua sent qualificat de “fugado de la justicia”. I la resta de polítics independentistes són acusats cada dia de “golpistas”.
El que li passa avui a Pedro Sánchez, els catalans ho estem aguantant, pel cap baix, des del 2012. Benvingut a les trinxeres, senyor president
El que li han fet a la seva parella és molt lleig i Pedro Sánchez te raó de queixar-se. Trobo assenyat que s’hagi pres quatre dies per meditar la continuïtat o no de la seva presidència. Malgrat que hi estigui d’acord, no puc donar-li suport en la seva croada contra l’Espanya intolerant i rància que ha fet mal a la seva esposa. No hi puc estar d’acord perquè ell i el seu govern han mirat cap a una altra banda quan els agredits hem estat nosaltres, els catalans. D’això el ministre Marlaska, que fa sis anys és al càrrec, en sap un niu.
Benvingut a les trinxeres, senyor presidente, però hores d’ara i sota la seva presidència, som molts els que hem rebut l’odi, la merda i la misèria dels seus compatriotes d’aquesta Espanya que ara també l’ha ferit a vostè.
Si el soldat de l’obra de Dalton Trumbo Johnny got his gun (Johnny va agafar el seu fusell) va caure malferit en una guerra que no era la seva, el president Sánchez se sent maltractat en una guerra que potser no va començar ell però que tampoc ha volgut acabar ni, el que és pitjor, ha sabut defensar a les seves primeres i principals víctimes: nosaltres, els catalans.
