Pantalla oberta fa dijous la seva sessió núm. 100

P

Arribar a fer 100 anys en la vida és una raresa –i una proesa per elogiar-. Arribar a projectar 100 pel.lícules i de manera ininterrompuda també. I no ho hauria de ser. El proper dijous 24 d’octubre, amb el clàssic de Nicholas Ray, Johnny Guitar (1954), ‘Pantalla Oberta’ fa la seva sessió núm. 100. Hem anat com formiguetes. A poc a poc, sense estridències, per així poder anar més lluny. I déu n‘hi do,… el recorregut fet. Ens hem obert i hem aprofundit en les singularitats d’altres cinematografies d’arreu del món. Hem visionat films dels països nòrdics (Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Islàndia), també hem creuat l’oceà per gaudir de pel.lis fetes als EUA, Canadà, Xile, Argentina, El Salvador o Mèxic. Hem projectat obres de l’Europa de sempre (Anglaterra, França, Holanda, Alemanya) i d’altres països europeus que sovint ens queden lluny, encara que alguns, físicament, els tenim molt a prop (Portugal, Txèquia, Rússia, Romania). Hem anat d’Algèria al Kazajistàn. De la Xina al Japó passant per Hong-Kong i Corea del Sud. I de l’Iran a Israel passant per Turquia. Però també hem donat veu als creadors d’aquí (Catalunya, Euskadi, Galícia i de la resta de l’estat). Bé, potser, ens hem deixat un continent: l’Oceania. No som perfectes. És un altre repte, i l’esmenarem aviat. Ens hem obert per tal de no oblidar d’altres formats audiovisuals, que tenen escassa cabuda a les nostres pantalles com l’animació per adults, el videoart, els documentals –els de casa i els de fora, i resseguint-ne tot el ventall: els oblidats, els de música, amb compromís,…- entre d’altres disciplines. I el que ens ha agradat molt, també, ha estat obrir-nos i col.laborar amb d’altres entitats (la Universitat d’Estiu, la PAH, Paranoia Accions, La Teixidora, Aministia Internacional,…). La nostra ‘Pantalla Oberta’ és també la vostra pantalla. Però tota aquesta diversitat de films i sessions sense els autèntics protagonistes –que no estaven a la pantalla, sinó enfront d’ella-, no hauríem anat gaire lluny. Sí, sou vosaltres, el públic, fidel, obert –i també- divers. I ara cap a la pel.li núm. 101. I no ho dubteu,… en vindran moltes més!!!!