Un cop més i a l’aire lliure, en una plàcida nit d’estiu, el passat 25 de juliol, com ja és tradició en el marc inigualable del llogaret de l’Astor (terme municipal de Pujalt), és va viure una nova edició del certamen “Òpera a la pedra”; aquest festival d’excepció per als amants de l’òpera, en una ocasió singular en què es va comptar amb quatre autoritats representatives del terme municipal de Pujalt: l’alcalde, Pere Masana; el tinent d’alcalde Antoni de Sola; la regidora de comunicació i turisme, Laura Carulla i el regidor de cultura, Salvador Bosch.
“Òpera a la pedra”, endemés que pedra i tradició és perpetuïn, és una idea d´espectacle plantejat per a apropar el món rural -per uns pobles pròxims- a una exhibició de qualitat tal i com es considera l’òpera; on, després de l’actuació, l’espai convida a una petita tertúlia entre els participants en un esbarjo amenitzat amb un brindis de cava de la terra. En definitiva, any rere any, en aquest escenari paradisíac se solen retrobar no només les mateixes persones sinó que a través del boca orella el cercle s’ha anat eixamplant. Per a aquesta ocasió quan es complien els dotze anys d’aquesta activitat; amb un repertori ampli, engalanat de populars fragments de les òperes més famoses, va ser presentat un concert dividit en quatre blocs. Així, amb peces seleccionades de “Le nozze di Figaro”, de Mozart; “La Rondine,” de Puccini; “Rigoletto”, de Verdi o “Carmen”, de Bizet, entre altres no menys famoses; el concert va ser interpretat per les vibrants i melodioses veus de la soprano, Elena Martinell, la mezzosoprano, Regina Reyner, acompanyades al piano pel músic Joan Sadurní.
En aquest magnífic entorn escènic de la Bassa del captivador poblet de l’Astor, tot vestit de flors, per a aquesta ocasió tan especial i atípica -com a conseqüència de la Covid-19- l’espectacle va comptar amb unes mesures de seguretat extraordinàries, des de la distància entre els seients, la reducció del nombre d’assistents, modificant així mateix la ubicació de l’escenari amb la finalitat de poder donar cabuda a una audiència preferent i protegida obligatòriament amb la mascareta. Finalitzat l’espectacle es va fer entrega dels acostumats rams de flors als artistes i, al seu torn, es va oferir una copa de cava, amb totes les mesures de seguretat; prolongant així una amena vesprada, sempre amb el propòsit de gaudir d’un entorn on les pedres cobren vida i és fàcil de transportar-te en el temps gràcies a un bell embolcall d’una perllongada estètica medieval.
Si bé aquests concerts tenen una audiència habitual que no es deixa escapar cap de les seves puntuals convocatòries, malgrat les exigències de restricció d’aforament a causa de la situació, la concurrència va ser notable. Un públic al qual, en el mateix acte de la presentació, li van ser dedicades unes paraules d’agraïment per l’assistència, àdhuc un emotiu record a aquelles persones que habitualment concorrien a la convocatòria, i que lamentablement aquest any ja no estaven entre els presents; no sense apuntar a un total desig de superació d’aquestes especials circumstàncies que s’estan vivint.
