Rafael Moya i Buades, cap de llista d’En Comú Podem a Igualada per a les properes eleccions municipals, té 57 anys d’edat i és Llicenciat en Filosofia i Enginyer Informàtic, formació aquesta última que exerceix professionalment. Viu al Molí Nou i de sempre ha estat vinculat a l’esquerra igualadina, primer de manera molt fugaç amb el PSC i posteriorment amb les opcions transversals vinculades a En Comú Podem.
La seva formació, sota el nom de Decidim, ja va presentar-se per separat fa vuit anys, i va obtenir un regidor. Aquesta vegada opteu per repetir i deixar la fórmula d’Igualada Som-hi. Preferiu anar en solitari.
Sí. Volem recuperar l’espai d’esquerres que creiem que Igualada estava orfe. Nosaltres no som el PSC, no som Igualada-Som-hi, tenim el nostre propi tarannà, la nostra pròpia ideologia i busquem un espai propi, de l’esquerra, de l’esquerra veritable, de l’esquerra democràtica, feminista, verda i centrada en les persones. Sí, certament, té similituds, moltes, amb el projecte de Decidim, amb el Dario Castanyé. De fet ell ocupa el darrer lloc de la candidatura, un lloc d’honor, perquè volem conservar aquesta filosofia d’aquesta esquerra transformadora.
Hi ha hagut un trencament traumàtic amb Jordi Cuadras. Això ha motivat que alguna part d’aquesta esquerra que era amb vosaltres s’hagi integrat de manera independent a la llista d’Igualada Som-hi i que vosaltres hàgiu tirat pel dret. Què ha passat? No esteu contents amb la feina que ha fet en aquests quatre anys Montse Montaña com a regidora de la vostra formació a l’Ajuntament?
Érem una coalició i les decisions es prenien com a coalició. És evident que hi havia molta gent de Comuns d’Igualada que no estava d’acord en segons quines decisions. La més important és el donar suport a Junts per Catalunya, a Junts per Igualada, a Marc Castells. Nosaltres creiem que el nostre tarannà des de l’esquerra no és pactar amb la dreta. Hi havia un cert descontentament i hi havia certes veus dins de Comuns que no volien repetir la coalició amb Som-hi. No ho volien fer. Des de la central de Barcelona ens van donar l’oportunitat de fer una llista pròpia. Ho vam acceptar i certes persones a títol personal, no com a Comuns, van decidir -i ho respectem- donar suport al PSC. Però vull que quedi clar que nosaltres no som el PSC. Tenim el nostre espai, som una esquerra a l’esquerra del PSC. Respecte a la tasca de Montse Montaña no tenim cap queixa. Ho ha fet bé. Ella continua amb Igualada Som-hi a títol personal, i em sembla perfecte.
Som-hi ha fet possible, amb el seu suport als pressupostos del govern en minoria de Marc Castells, que l’Ajuntament mantingués l’estabilitat en aquest mandat, una crossa, talment com es diu en l’argot polític. Que no ho parlàveu, això?
Insisteixo que algunes persones de l’àmbit de Comuns, no estàvem d’acord amb aquesta crossa que dius tu. Nosaltres valorem negativament l’acció de govern de Marc Castells. Per moltes coses. Està fent una ciutat per als cotxes que no ens agrada en absolut. Durant 12 anys no ha construït cap habitatge públic. Hi ha una sèrie de qüestions de justícia social, que el govern de Junts per Igualada no ha sabut entomar. Que dins de la coalició Igualada Som-hi s’hagi decidit en un moment donat, donar-hi suport és una decisió seva i no de Comuns. Nosaltres, de fet, no teníem prou pes. En qualsevol cas ho respectem, es va apostar fa quatre anys per Som-hi i també hem de responsabilitzar-nos de les nostres decisions.
Queda clar doncs que, si de vosaltres depèn, Marc Castells no governarà.
La dreta? No, no, de cap manera.
Quins són els pilars bàsics de la vostra candidatura?
El pilar bàsic per a nosaltres són les persones. Sona abstracte, però és així. Ens adrecem sobretot a la gent i tenim un model de ciutat per a ells i elles. Bàsicament és un model de ciutat en el qual potenciarem la igualtat d’oportunitats i la justícia social. Per exemple en habitatge, volem construir habitatge públic per a lloguer social, reciclar i rehabilitar pisos. També la gent gran, la cultura, l’educació… tot allò que té a veure amb les persones ens importa moltíssim potenciar-ho.
L’altre pilar és una Igualada verda, en el sentit que ara estem vivint una transició ecològica. La gent ha de viure, moure’s i treballar d’una altra manera, tenint en compte i respectant el medi ambient. I tot això no són només gestos, no és fer un parc, un biollac, o un jardí. S’ha de canviar la perspectiva mediambiental, ha de ser transversal a totes les polítiques públiques. Si tu estàs fent urbanisme has de pensar en l’ecologia, si estàs fent educació has de pensar en l’ecologia…
Un tercer pilar molt important per a nosaltres és el feminisme. Som un partit feminista i volem aplicar, de la mateixa manera que l’ecologisme, una perspectiva de gènere a totes les polítiques del municipi. Per això ens comprometem a crear la regidoria de Feminisme i LGTBI..
La democràcia en sí també ocupa un espai fonamental en el nostre programa. Volem que la gent participi en el dia a dia del govern de la ciutat i una de les propostes importants és que farem uns pressupostos participatius, i agències de participació, com per exemple una dedicada al medi ambient, perquè actors o associacions d’aquest àmbit, que en tenim moltes, participin en un organisme de decisió conjunta.
Finalment, el darrer pilar és l’economia social i circular. Confiem en una economia de comerç de quilòmetre zero, de proximitat. Volem reformar el barri del Rec per crear-hi una xarxa de coworking d’empreses emergents, de tecnologies de la informació, d’oficines de disseny, un barri que estigui mirant el riu.
I tot això, amb uns impostos locals com els d’ara?
Som un partit d’esquerra. Volem potenciar ajuts a l’IBI, però no el volem abaixar. La ideologia d’un partit d’esquerra es decanta per tenir impostos per destinar-los a serveis socials. Nosaltres no som un partit liberal. No volem abaixar moltíssim els impostos per no tenir diners per invertir en justícia social. Qui més té, més ha de pagar. Ens agradaria fer una tarifació social en funció de la renda, i en molts serveis, en l’educació, en l’esport, en la cultura…
Veiem a tot arreu -també aquí- que l’esquerra està fragmentada, atomitzada en diferents propostes, i tothom coincideix que, qui hi surt perdent, és precisament l’esquerra. El vot es reparteix molt i això no genera més regidors, al contrari, en pot fer perdre.
Un ha de ser coherent amb les seves idees, però tens raó, sí. L’atomització de l’esquerra sempre ha estat un problema, sempre. A la dreta també passa a vegades i amb els partits independentistes també. Però a l’esquerra és un problema típic… O sigui,tinc coses semblants a Esquerra Republicana? Sí, és clar, però tinc idees que me’n separen molt. De la mateixa manera a la CUP i sobretot del PSC. Sobretot del PSC. Del Partit Socialista tenim certes qüestions que no tenen res a veure amb la nostra ideologia. No és una qüestió fútil, no és poca cosa. Per exemple, pactar amb la dreta. La dreta té els seus interessos i nosaltres no hi pactarem mai.
T’imagines un gran pacte de les esquerres a Igualada, si fos possible?
Crec que sí, que pot haver-hi un pacte. I tant. Però s’ha de negociar. La democràcia és això, et presentes amb unes idees concretes, amb un programa que pot ser molt semblant a l’altre, però segurament hi ha coses que no són iguals, i el votant ha de triar. La fragmentació de la qual ara parlàvem no la produeix solament l’esquerra o un partit de l’esquerra. La produeixen tots els partits.
El vostre és un vot que habitualment es troba en barris obrers, habitualment en persones sense gaire recursos econòmics, o bé les que encara tenen un cert romanticisme de l’esquerra de sempre. Però també és cert que en aquests espais hi busquen vots partits que no tenen res a veure amb l’esquerra, com l’extrema dreta. Què et sembla que es presenti Vox?
A mi em sembla molt negatiu, i no entenc com hi ha persones que lideren aquests tipus de partits. Em costa entendre aquesta situació. Tenen el dret de presentar-se, i és veritat que molts vots sorgeixen d’un cert descontentament de la població de barris pobres. La gent pobra està descontenta, evidentment. Una persona que ho està passant malament està indignada, i busca el vot de Vox com un vot de protesta. Aquest és el problema.
Crec que nosaltres hem de convèncer a aquestes persones, no només els Comuns, tots els partits. Convèncer a aquesta gent que les idees d’aquests partits no són bones, que van contra la dignitat, contra els drets humans, contra la immigració, sense respecte per a la dona, contra l’homosexualitat… Hem de ser capaços de reconduir-ho, de confiar en la democràcia, i ajudar-nos a fer una Igualada diferent. I millor.
