No, al coronavirus tampoc. El que ningú esperava, i ens hi hem topat de morros, és l’augment de la demanda de places a la formació professional. I és que des que tinc consciència, la societat ha estat reclamant, any rere any, el merescut prestigi d’aquests estudis.
La FP no només parla dels estudis adreçats a joves, és molt més. Inclou també la formació contínua a les empreses i la formació professional per a l’ocupació que, encara que aquests són temes que poden tractar-se a part, parlen de la formació al llarg de la vida de les persones.
La FP, entesa com a oferta formativa reglada posterior als estudis obligatoris, consta de dos grans blocs als que s’accedeix per vies diferents: els cicles formatius de grau mitjà i els cicles formatius de grau superior. En el primer cas, s’hi pot accedir immediatament després d’haver acabat els estudis obligatoris (i també a través d’algun programa de garantia social) mentre que, en el segon, cal haver acabat un cicle formatiu de grau mitjà o el batxillerat.
Fixem-nos en un detall: la formació professional usa la paraula formació en lloc d’educació. Mentre “formació” es refereix a la transmissió de coneixements aplicables de forma quasi immediata com a resposta a necessitats que provenen normalment del món laboral, “educació” parla de la transmissió de valors amb efectes a més llarg termini.
El nou govern de l’estat espanyol està provant de dur a terme una revolució en el tema de la formació professional, i prova d’això són el canvi de denominació del ministeri corresponent, que ha passat a anomenar-se Ministerio de educación y formación professional, i la imminent aprovació de la Ley de FP, que inclou canvis importants a tots nivells, destacant nous tipus de certificació i més presència a les empreses.
Estem assistint a un augment sense precedents de la demanda de places a la formació professional (parlem de més d’un 23%). Potser, després de tants anys, la societat hem entès millor la funció d’aquests estudis i la imperiosa necessitat que la societat i, especialment el teixit productiu, tenen de perfils professionals relacionats amb oficis que no pas de persones amb nivell universitari. Potser, finalment, li hem donat la volta i ja no orientem als nostres fills, només, cap a carreres universitàries.
Potser és així, però el que és clar és que el sistema no estava preparat per això i, a última hora, ha calgut fer malabarismes des del departament d’Educació a Catalunya, però també des dels seus equivalents a tot l’estat, per provar d’atendre totes les sol·licituds. No cal entrar en detalls en els números, però sí que és interessant conèixer-ne, si més no, un parell. Al juny, es van quedar sense atendre més de 12.600 persones que havien demanat de poder cursar un grau mitjà, més de 300 a l’Anoia. Ara, al setembre, els números s’han reduït perquè probablement moltes d’aquestes persones han optat per altres estudis, han desistit per desànim o, amb sort, han trobat feina. I si mirem un altre número, 1.323, són els alumnes que s’han quedat sense plaça als estudis que volien fer.
Bé, esperem que la cosa pugi estabilitzar-se amb el temps, ja que ara és massa tard, i alegrem nos d’aquest canvi de tendència a favor de la FP que, a banda de l’estadística, també tenim notícies que, clarament, proven l’interès de la societat en ella: “Els fons d’inversió cerquen negoci en la FP davant la pujada de la demanda i l’escassetat d’oferta de places”.
N’hi ha per pensar-hi.
