Tinc 31 anys d’edat i sóc igualadí. Doctor en Biologia. Fa poc més de cinc anys, amb un grup de persones, vam fundar el Col.lectiu Eixarcolant, amb l’objectiu de divulgar els beneficis i propietats de les herbes que podem trobar fàcilment en els nostres espais naturals, però també als pobles i ciutats. Aquest dissabte esteu convidats a la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, a Igualada. Us agradarà!
Porteu només quatre edicions de la jornada -aquesta de dissabte serà la cinquena- i em consta que molta gent l’espera. I de molts llocs. Ha estat ràpidament un èxit. Per què?
Sí, podríem dir que ja està plenament consolidada. Creiem que es deu sobretot a dos factors. Primer, és un esdeveniment innovador. Sembla que tot aquest món sigui llunyà o estrany, però la que la gent s’apropa, veu que tothom sent interpel·lat per allò que es parla o es debat a la jornada. Al final, parlem d’alimentació, d’agricultura, de territori. Després creiem que també es valora l’esforç de tota la gent que hi ha al darrere, de la feina ben feta. Quan vam començar, era molt fàcil que la gent ens posés l’etiqueta d’eixelebrats o il·luminats, i s’ha vist que no, que no era això. A la jornada hi ha coneixements científics molt sòlids, que avalen que aquestes espècies són un model de transformació del model agroalimentari. Hi ha ponents de molta qualitat, i tot el que es fa és amb vocació d’una certa professionalitat i rigor. Aquestes coses ens han ajudat molt.
Tant que ve gent de tot arreu.
Sí, no només gent d’Igualada o de l’Anoia, sinó de gent de molts llocs que no estan en els cercles per on es mou el públic d’aquest sector. Hem ampliat fronteres, que també és un dels objectius de la jornada.
La gent gran, sobretot, coneix bé el fonoll, la sajolida, la farigola, el romaní, la marialluïsa, el llorer… i moltes més herbes. La jornada vol ser una eina per ensenyar sobretot als joves, que potser no ho coneixen tant, o per divulgar que n’hi han moltes més, i més a prop del que ens pensem?
Hi ha tantes activitats i diverses, que la jornada és per a tothom. Segurament n’hi haurà que seran més atractives per un perfil més jove, com la fira, els tasts, que són experiències més emocionals, i després n’hi ha més acadèmiques, que estan destinades als qui ja coneixen més aquest món, com una xerrada tècnica, o una formació sobre quelcom molt determinat. Per desgràcia, avui la societat en general ha perdut molts coneixements en relació al seu entorn, també, és clar, respecte les plantes. Potser sí que, quant més jove, més pèrdua de coneixements en aquest terreny concret, però també hi ha persones de 70 anys que aquest món els sembla molt llunyà… És bo que els generacions més joves coneguin aquestes plantes, i ho facin des d’una bona perspectiva, i també els de més edat, que recuperin de l’oblit aquelles herbes de les quals tant parlaven els seus pares.
Les “males herbes”, diuen.
No es tracta de treure’ls l’etiqueta de “males herbes” o de “plantes de la misèria”, que no ho són, de cap manera. Simplement molta gent no les coneix, de manera que el que s’ha de fer és explicar-les, posar-les en valor i al mateix nivell que les que podem trobar a les botigues i supermercats. O cultivar-les nosaltres.
És veritat que moltes d’aquestes plantes que ens ajudarien a fer un bon dinar o sopar, o una bona infusió, creixen a dins de les ciutats, i passem per davant cada dia?
Sí, és així. Moltes d’aquestes plantes silvestres creixen associades a l’activitat humana. En un marge de camí, a dins d’un camp de conreu, a dins dels horts, o als escocells dels arbres. Només cal mirar-ho i hi trobarem ortigues, malves, lletsons, verdolagues, fins i tot cosconilla… És a dir, no ens cal sortir gaire lluny. Ben a prop de casa en trobarem. Ho volem posar en valor perquè ho hem tingut al costat de casa durant molts anys i no n’hem fet cas. A més, poden ser un element molt important per generar una economia arrelada al territori al voltant de tot el que és l’ecosistema de l’agricultura, l’alimentació i altres elements, com el turisme o la indústria transformadora de qualitat. Es tracta, a través d’un recurs que tenim, donar-hi sortida per l’alimentació de la gent i per la dinamització econòmica d’un territori.
De quina manera ho aprofita, el sector de la gastronomia actual?
Molt. Avui, des de qui fa un menú del dia fins a plats més elaborats, utilitza aquestes plantes. És una font nova de diversitat, de textura, de sabors, de processos culinaris, que s’aporten a la cuina. Ajuden a tenir un ventall d’ingredients que augmenten la proposta gastronòmica, en un restaurant, però també a casa.
Eixarcolant és una entitat que ha crescut molt. Quants sou i com va sorgir?
Entre socis i simpatitzants, som al voltant de 300 persones. Des d’aquí faig una crida a implicar-se a Eixarcolant, perquè hi ha projectes que només són possibles si hi som tots i totes. A la jornada hi col·laborem unes 160 persones, sempre de forma voluntària. L’entitat va sorgir… una mica com allò de les casualitats buscades. Érem un grupet de cinc o sis persones que teníem interès per aquestes plantes, i no hi havia cap esdeveniment divulgatiu sobre elles. A més, va coincidir que feia la tesi doctoral sobre aquests temes, i una part era per conèixer si a la gent li agradava o no menjar aquest tipus de plantes. A partir d’aquí va sorgir la primera jornada. Del que havia de ser un tast i prou, i vam afegir xerrades, i un dinar… i va anar molt bé. I així fins avui. Ens vam adonar que potser sí que feia falta que algú a Catalunya fes una activitat així. Hi ha moltes entitats que treballen per posar en valor aquestes plantes, però una jornada divulgativa així no l’hem trobada ni a Catalunya, ni a Europa.
