Marc Financer Plurianual 2021-2027
M

29 de juliol de 2020

Josep Soriguera
Advocat. Director de IURIS TRIVIUM ADVOCATS

En “El País” de 30 de juny en un mapa virtual hi ha tots els municipis d’Espanya, clicant damunt de cadascun d’ells t’indica la diferència del deute per càpita del 2019 al 2012. Aquest deute s’ha reduït dràsticament.

La crisi del 2008 va comportar que el 2012 entrés en vigor la “Ley de Estabilidad Presupuestaria y Financiera” imposada per Brussel·les, a on es fixen uns nivells màxims de deute i dèficit per les Administracions, i un sostre pel damunt del qual no es pot gastar, i ha comportat que els ens municipals rebaixin el deute.

Com a detall a la Conca d’Òdena tenim que Igualada ha rebaixat el deute en 600 € per càpita, quedant en 862 €, amb un deute total de 44.440 m.€ (39.967 habitants).
Vilanova del Camí l’ha rebaixat en 77 €, quedant en 270 € per càpita, amb un total de 3.359 m.€ (12.458 habitants). Sta. Margarida de Montbui l’ha rebaixat en 332 €, quedant en 37 € per càpita, amb un deute total de 369 m.€ (9.980 habitants). I Òdena, l’excepció, l’ha augmentat en 136 €, quedant en 500 € per càpita, amb un deute total 1.820 m.€ (3.643 h). (Font: datosmacro.com)

En la crisi actual els fets van demostrant que l’estat espanyol no té ni un “duro”: ERTOs que no es cobren, ajudes a les pimes, autònoms que resulten ser crèdits dels bancs avalats per l’ICO… De la caixa en efectiu ben poca cosa en surt. Ens tornem a trobar com el 2008, que Espanya ha de tornar a demanar diners als socis europeus.

D’aquí que el president de l’estat espanyol, Pedro Sánchez, faci mans i mànigues davant de la Sra. Merkel perquè els països rics d’Europa afluixin els 750.000 mil milions d’euros a fons perdut -deute comunitari- per pal·liar la crisi i, d’aquests, que 140.000 mm vinguin cap aquí. Òbviament hi haurà contrapartides i les administracions hauran de reduir altra vegada el seu dèficit.

En termes col·loquials això és demanar caritat, i el que la dóna, de vegades, abans de dar-la, li diu al captaire: “No t’ho mal gastaràs pas, oi?”, i aquest és el problema que els països rics plantegen per lliurar el capital esmentat: en què es gastaran?
Si es fan aquesta pregunta és perquè alguna raó tenen: aeroports fantasmagòrics, autopistes inútils, atur jove desbocat, industria desfasada, baix rendiment, excés de funcionariat, excessiva burocràcia, corrupció als més alts nivells…

Com que és la segona vegada que ensopeguem amb la mateixa pedra en poc temps, és obvi que en el context econòmic alguna cosa ens falla. Cal el canvi del creixement de la dictadura basat en la indústria automobilística, la construcció i el turisme. En la primera estem a mans de les multinacionals que ens fan ballar de la manera que volen, en la segona a mans dels especuladors i fons voltors, i el turisme està “tocat” entre la COVID-19 i la sostenibilitat del planeta.

El “Marc Financer Plurianual 2021-20272” de la Unió Europea brinda el canvi que cal aprofitar, així com el pla de recuperació per Europa que uneix el potencial pressupostari de la Unió. Andreu Mas -Colell i Emiliano López Atxurra donen 10 propostes a “El País” per l’oportunitat única que es presenta a Espanya per una reindustrialització intel·ligent i deixar de ser una economia de baixa productivitat.
Cal, doncs, que els ens municipals, per la part que els toca, en prenguin bona nota.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta