La situació actual a Catalunya, en general, amb relació al medi ambient, i els fenòmens meteorològics, és preocupant. Si posem el focus a casa nostra, a la comarca de l’Anoia, la situació no és diferent, i encara és pitjor que a altres indrets del país. No és cap secret que hi ha diverses qüestions que no beneficien al correcte desenvolupament del territori, parlem de la sequera, la gestió dels boscos i els futurs projectes de macroparcs d’energies renovables. Per conèixer més a fons l’estat de la comarca de l’Anoia, en clau de medi ambient i patrimoni natural, hem passat sobre la taula els coneixements de Daniel Espejo, Enginyer Tècnic Agrícola, naturalista i horticultor. Des de fa uns quinze anys, el Daniel es va focalitzar en estudiar el patrimoni natural de l’altiplà de la Segarra i l’Anoia., i ara després de tant temps ja pot conèixer com és ara la comarca i cap a on anem.
El clima que vindrà
Segons Daniel Espejo, ens trobem en una situació fixa d’impàs ecològic, i els ecosistemes són els més afectats. Actualment, la major part de la comarca té un clima mediterrani, però si la climatologia continua en aquesta línia de llargs estius, poca pluja i altes temperatures tot l’any, farem un pas cap a un clima entre àrid i estepari. En aquest sentit, molts arbres dels boscos que estaven adaptats al clima estàndard, ara espècies com el pi roig “estan morint, i els roures sobreviuen com poden”, argumenta Espejo. A conseqüència d’aquest canvi de clima, les malalties forestals també actuen amb més facilitat. Un clar exemple és Diplòdia, un fong és que ha sigut afavorit per una conjunció de circumstàncies. La Diplòdia actua quan un arbre està molt sec i no té la capacitat de defensar-se davant d’un perill. El fong penetra dintre dels teixits de la planta i de l’arbre i es troba uns teixits que tenen poca capacitat de reacció. A més de la Diplòdia, “que en els últims anys ha afectat greument als arbres de la comarca”, se sumen altres malalties i paràsits, com ara “els barrinadors que poden generar malalties com Escolitis perquè arriben a menjar-se la fusta morta de dins de l’arbre que està seca i creen una plaga”, argumenta Daniel Espejo.
Els boscos de l’Anoia, estan estressants
Segons Espejo, els boscos de la comarca viuen una situació d’estrès perillosa per a ells i per al nostre ecosistema. “Els boscos sense gestionar i, totalment exposats a un clima canviant amb una disminució de la pluviometria, deixa als boscos en una situació d’estrès total amb un elevat risc de col·lapse.”
Els incendis i la gestió forestal
“Un bosc estressat i sense cuidar és l’escenari perfecte per a un incendi.” Espejo explica que l’incendi de fa dos anys a la Serra de Miralles és l’avís dels successos que vindran si la situació no canvia. En l’estat que es troben ara mateix els boscos anoiencs, “és molt probable que els incendis que es puguin generar siguin de generació 6”. Aquest grau comporta focs que els Bombers no poden apagar perquè tenen flames de 30 metres o més i no ens podem apropar, per tant, tenen una capacitat d’extinció baixa zero. A més aquest tipus d’incendi “generen els pirocumuls, una mena de núvol de cendra tan brutal que al final pel seu propi pes acaba col·lapsant i generant uns corrents d’aire brutals que dispersen tot aquest foc cap a l’exterior com si fos una bomba. El pirocumul envia aquests focus d’incendi a quilòmetres de distància, generant perquè encara un incendi que es vagi com alimentant.” Espejo defensa que aquesta situació es podria revertir amb una inversió diferent. “En comptes que les institucions facin inversions en equips d’extinció de foc, que no podran fer servir perquè és impossible apropar-se al foc, caldria invertir més en la gestió, neteja i manteniment dels boscos per reduir els perills que podria causar un incendi a un bosc com els que tenim a l’Anoia.”
L’Anoia es pot quedar sense sòl agrícola
En termes generals, la comarca té en major quantitat una agricultura de secà. Si el clima arribà a canviar a àrid o estepari aquest tipus de correu serà molt vulnerable. Daniel afirma que “els cultius de secà de fruiters i riberes, de les cotes baixes a la comarca de l’Anoia podrien ser no rendibles en un futur.”
L’esperança de la comarca: l’Alta Anoia
La petita diferència climàtica, agrícola i forestal que hi ha entre la cota central i baixa de l’Anoia amb l’Alta podria ser l’esperança per a tenir una comarca amb cultius, boscos i vegetacions sans, així ho ha explicat Daniel. Però, aquí entra en joc una problemàtica que ben aviat arribarà a l’Anoia: la implantació de macroparcs d’energies renovables. La situació de la comarca, doncs, serà la següent, una Anoia sud sense poder tenir camps de conreu i amb boscos gairebé morts, i una Alta Anoia plena de torres d’alta tensió i macro plaques solars que trencaran amb tots els elements naturals del medi ambient de l’Anoia.
La pinassa i els boscos
La pinassa és un tipus d’arbre que pot viure fins a mil anys i tenen molt potencial per a la producció de fusta. Segons Espejo, “la pinassa no s’hauria de veure com només com a font de diners, també com a inversió. S’hauria de mantenir un tant per cent d’aquesta espècia als boscos perquè actuen com arbres nodrissos i creen unes condicions d’ombra i de temperatura beneficiosa per a la seva descendència i formació dels boscos”.
El bosc de pinassa és vulnerable a ser un territori estressat i en cas d’incendi forestal, “arrasa totalment amb tot”.
I que pot fer la societat?
La resposta és senzilla. En primer lloc, els propietaris forestals han de fer inversions (necessàries) per a gestionar els boscos. La resta de ciutadans, segons les idees de Daniel Espejo, “hem de donar suport a les polítiques que defensin la gestió forestal, i conèixer a quins perills ens exposem si la situació no canvia.”
Podrem viure a la comarca en cent anys?
Daniel Espejo és optimista amb aquesta pregunta i creu que sí, però “que hi haurà molts canvis en el territori, i el clima i els boscos no seran com els coneixem ara.” Espejo insisteix que cal “aconseguir la manera que els boscos no desapareguin i com a ciutadans ser coneixedors de les eines que ens poden ajudar a cuidar el patrimoni ambient que ens envolta.”
