Demà divendres, al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada, hi haurà una nova representació teatral, amb presència igualadina. L’espectacle ‘Y me morí’ és una obra en clau d’humor inspirada en la música i els contes mexicans sobre la celebració de la mort, amb l’actor igualadí Marc Tarrida. Les entrades per la funció s’han de comprar en línia al web del teatre: www.teatremunicipalateneu.cat. A causa de l’episodi de COVID19 hi haurà un aforament reduït i els espectadors hauran de seguir un protocol de seguretat a l’entrada i la sortida del teatre. A més, l’espectacle es podrà veure el diumenge 14 de juny, a les 6 de la tarda, pels espais virtuals del Departament de Cultura d’Igualada i per Canal Taronja Anoia.
Y me morí
Tres morts misteriosos i avorrits de l’eternitat decideixen muntar un cabaret per parlar de la vida i la mort: de com la vida els va mortificar i com la mort els ha portat la bona vida.
Duo Fàcil i Líquido Teatro és una companyia nascuda a l’Institut del Teatre l’any 2014, formada per l’actor igualadí Marc Tarrida, juntament amb els també actors Francesc Marginet i Abel Reyes. Els dirigeix Juanjo Cuesta-Dueñas. A les espatlles ja porten dos espectacles, el segon Bollywood, Bombay, Barcelona el van representar a Igualada el passat mes de febrer, al Teatre de l’Aurora.
A Y me morí parteixen de contes i cançons mexicanes per construir aquest divertit espectacle que parla de la mort des del punt de vista de la cultura mexicana on la mort va més enllà. El resultat és un espectacle brillant que ens mostra la fragilitat de la vida i ens apropa a uns dels aspectes més destacats de la cultura mexicana: la seva visió vital de la mort. Un espectacle extremadament lúdic que, mitjançant els jocs escenogràfics i els canvis escènics, congrega dos mons ben diferents. D’una banda la lleugeresa d’un tosc cabaret província en el qual domina l’humor i la cançó i de l’altra, la reflexió transcendent dels tres morts que acudeixen a la vetllada a explicar la recta de final de les seves pròpies vides.
L’espectacle girarà vers una realitat més delicada, fràgil i poètica que és passeja per un ambient polsegós, barreja de ‘corridos’ ‘rancheras’, taüts, tequila i cantines atrotinades. Tot plegat per pensar sobre la fragilitat de l’ésser humà, de les seves habilitats per a la superació i l’eficàcia del bon humor per suportar-ho tot. Un moment delicat però potser necessari per veure diferents maneres d’entendre la mort i el seu dol.
