De molt joveneta m’hagués agradat ser fotoperiodista, reportera gràfica, però finalment la vida em va portar per altres camins i vaig estudiar Història de l’Art, posteriorment vaig fer magisteri i he treballat a diverses escoles i instituts dins i fora de la ciutat. Ara estic jubilada i, com que sempre he fet moltes coses i he tingut moltes inquietuds, no paro.
Què representa la fotografia per a tu?
Ara tinc més hores per ocupar el meu temps en allò que jo vull i una de les coses que m’interessen és expressar-me a través de la fotografia. La fotografia, per a mi, és una eina per conèixer el món i a mi mateixa. També és un punt de refugi i un punt des d’on jo puc plantejar-me preguntes. Quan faig una fotografia puc preguntar-me “per què he agafat aquesta imatge, què és el que m’interessa?” i a partir d’aquí puc desenvolupar un tema, doncs a mi m’agrada molt treballar en sèries de fotografies.
Rere la càmera, les coses es veuen des d’un altre prisma?
Ser darrere la càmera t’ajuda a concretar, a tancar, a enquadrar i el punt de vista és diferent. També és un refugi, quedes protegit. A mi per exemple, m’agrada molt fer fotos de la natura, però més que paisatges, m’agraden més les fotos més petites i intento cercar una mirada més profunda.
Com va començar el teu interès per la fotografia?
Mira, vaig tenir un avi que quan es va jubilar es va dedicar a la fotografia i ell va ser qui em va ensenyar els seus entrellats, el “quarto fosc”, allà on es revelaven les imatges i que té aquesta màgia particular. Ell em va explicar que “feia fotografies per fer feliç a la gent” i això m’ha quedat molt. En aquells moments tenir fotos era un privilegi, era una cosa excepcional, no com ara que és tan fàcil, i la gent les valorava molt més. De resultes d’això vaig entrar en el món de la fotografia i de sempre ha estat una afició que he tingut i que darrerament treballo més.
Quin tipus de fotografia et representa més? Com treballes?
La fotografia que més em representa és aquella que em digui alguna cosa més de la imatge que s’hi veu. Sobre com treballo, per exemple, la col·lecció que presento aquests dies al FineArt neix del meu interès per les plantes. La visita a un hivernacle va crear l’oportunitat de trobar unes imatges que van acabar formant part del que buscava. Tot i que a vegades també és a través d’una foto que he fet, que em suscita interrogants i interessos i partir d’aquí, treballo noves fotos.
Què podrem veure a l’exposició que presentes al FineArt i que estarà ubicada a la Sala Municipal d’Exposicions?
És una sèrie de fotografies que porta per títol “Atrapades?” que forma part d’un treball més ampli sobre la relació de les persones amb la natura. En aquesta ocasió parlo de les plantes. Va ser una trobada amb unes plantes que estaven encastades al vidre d’un hivernacle, i de les quals vaig quedar enamorada de la seva bellesa i de la comunió que es creava entre aquestes plantes i l’espai i l’arquitectura en què estaven encabides. Vaig començar a fer aquestes fotos perquè vaig veure que aquesta realitat tenia una bellesa que calia captar.
L’exposició serà el centre d’una taula rodona, el 29 de febrer, sobre “Les plantes, atrapades o aliades”. De què tractarà?
La taula rodona comptarà amb la presència de Marc Talavera, president del col·lectiu Eixarcolant i de la florista Elena Marín, de Flor-Alba. La meva intenció és que sigui una exposició oberta, dinàmica i sensible a l’actualitat i per això vaig buscar aquestes persones perquè ens parlin de les plantes, cadascuna des del seu àmbit de coneixement. Ells ens poden aportar molta informació en un tema que està estretament relacionat amb el medi ambient.
Des dels teus inicis com a fotògrafa i fins a l’actualitat, la fotografia ha evolucionat molt.
Mira, trobo fantàstic que actualment, amb el telèfon mòbil, tothom faci fotografies perquè és una manera de comunicar-se. El jovent, en comptes d’escriure una frase, fa una foto per expressar-se… no passa res. Però es tracta d’una fotografia molt efímera, que no perdura. Ara, malgrat aquest boom de la fotografia digital, a les escoles de fotografia s’ensenya fotografia analògica i fotografia experimental amb una mirada nova.
Aquest any ja és la 12a edició del FineArt, que s’ha convertit en un festival de referència per al món de la fotografia. És tot un luxe per a Igualada, oi?
Sí. Penso que tot el que es faci per a la fotografia és molt important, perquè sobretot a Espanya la fotografia no ha estat mai massa reconeguda, encara som molt a les beceroles. Com més festivals hi hagi, millor.
Aquesta edició hi trobarem moltes mostres de fotografia documentalista i de caràcter social, però també exposicions d’altres temes, com la que presento jo, “Atrapades?” o la de l’altre representant igualadí, en Marc Quintana, que ens porta “Entre gratacels i muntanyes”, una mostra de paisatges urbans i paisatges verges.
Igualada té una Agrupació Fotogràfica de les més antigues de l’estat i per la qual han passat nombrosos fotògrafs, molts de renom.
Sí, jo en soc sòcia de fa anys, allà he trobat amics i mestres dels quals n’he après molt. Les associacions són importants perquè en un món tan individualista, són un lloc de trobada on poder compartir. L’AFI té la ferma voluntat de seguir sent interessant oferint coneixements, experiències, activitats i serveis, en un ambient d’amistat i cordialitat.
