Entrevista a Ma Àngels Nadal i Torres, Responsable de gestió i administració de l’Associació Grup d’Ajuda
Els Franciscans sempre han estat molt atents a la pobresa i l’ajut als desvalguts. L’any 1589, amb motiu de la pandèmia que va assolar a la nostra ciutat, la pesta, els Frares Caputxins vingueren a Igualada per tenir cura dels malalts infectats i de la pobresa que això suposava. A partir d’aleshores s’establiren a la ciutat i sempre han sigut un referent d’acollida per tothom, però sempre prioritzant els més necessitats i malalts.
Què és ’Associació Solidària “Grup d’Ajuda” ?
Es va fundar l’any 1999 degut al increment de persones que anaven al convent a demanar aliments i ajuda. El Pare guardià d’aleshores i el meu marit, Josep Miserachs, varen creure oportú de crear un grup d’ajuda a fi de poder atendre millor i revisar-ho correctament. Fa 22 anys que s’iniciava un servei destinat a desaparèixer, però malauradament no ha estat així, tal com s’esperava.
Derivat de la crisi de l’any 2008, vàrem tenir un increment molt nombrós de gent i famílies molt necessitades que ens demanaven ajuda. Aquells 8 anys, varen ser extremadament durs i molt difícils. La situació era molt crítica.
A partir del 2018 es va notar una baixada considerable en nombre d’ajudes i això ens va fer pensar que la situació laboral millorava i era esperançador.
Arribada la pandèmia de 2020 hem tornat a una situació molt crítica. Moltes famílies han quedat sense feina i cap recurs econòmic. Actualment ajudem a més de 200 famílies cada mes.
Quines ajudes oferiu a la gent?
Cada primer dimarts de cada mes repartim productes bàsics i de primer necessitat com són: oli, llet, llegums, arròs, patates, farina, llaunes de tomàquet, conserves, ous, peix congelat, carn congelada i productes d’higiene. També oferim roba de segona mà. Un servei molt important que podem oferir és l’assessorament jurídic per part dels professionals.
Estar en un espai de frares mendicants, com us ha afectat?
Ens és molt favorable. A Igualada tothom sap que els Frares mendicaven per ajudar els qui més ho necessitaven i així ho seguirem fent el Grup d’Ajuda.
D’on traieu els recursos per ajudar els necessitats?
De donatius, siguin en format monetari o en espècies, que regularment rebem de famílies i empreses compromeses amb el nostre projecte.
Teniu conveni amb algun supermercat o botiga de la comarca que us el faci arribar més econòmic o com a donació?
Sí. El subministrament el realitzem a través d’empreses amigues i igualadines. Tots elles col·laboren en el nostre Grup d’Ajuda i ens ajusten els preus de compra. Estem molt agraïts.
En què es diferencia la vostra feina del Banc d’Aliments de la Creu Roja i de les accions de Càritas?
Cada entitat dona el millor servei i suport que pot, dins les seves possibilitats. Cal recordar que nosaltres som un grup reduït de gent, però el que el fa gran són les persones i els col·laboradors.
Quanta gent forma part del grup de voluntaris?
Actualment som 9 voluntaris.
Com et pots fer voluntari. Quins requisits demaneu? Com es pot col·laborar?
Per ser voluntari el que cal és tenir respecte als altres i esperit de servei. Qualsevol persona interessada en col·laborar, ens pot enviar un correu electrònic a l’adreça grupajuda@gmail.com i ens hi posarem en contacte.
Ma. Àngels Nadal, tu n’ets la presidenta, per què, com vas accedir al càrrec?
Jo no sóc la presidenta, el president ho era el meu marit. Jo sempre he col·laborat i ja fa anys em varen demanar ser la responsable de gestió i administració
Creus que aquest increment del nombre de desfavorits es pot corregir amb les mesures socials que implementen les entitats econòmiques i polítiques?
Ho veig molt difícil. Jo vull creure que les entitats locals posen esforços i recursos per millorar la situació actual. Una altra cosa és a nivell estatal. Quan fa pocs dies ens assabentem que l’estat ha destinat una despesa de 4.000 milions d’euros per l’adquisició d’un submarí i 1.200 milions per la compra de material bèl·lic (tancs), ens fa pensar que no són conscients de la situació precària i de pobresa en què vivim. Actualment hi ha moltes famílies, col·lectius i concretament pensionistes, que viuen en el llindar de la pobresa. Tot plegat costa d’entendre quan parlen de polítiques socials.
Amb la teva experiència de les realitats que viviu, quin consell donaries per intentar resoldre els problemes que pateix tanta gent?
Només n’hi ha una de solució que pot resoldre la pobresa: generar llocs de treball. La feina no només ajuda econòmicament, també dignifica les persones.
