David Alquézar, alcalde de Sant Martí de Tous i president comarcal d’ERC a l’Anoia, va ser nomenat Delegat Territorial de la Generalitat a la Vegueria Penedès al principi de la actual legislatura del Parlament de Catalunya. Substitueix en el càrrec a Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès, que en va ser el primer delegat.
Què és la Vegueria?
És una realitat territorial que estructura el país, expressant els trets diferencials de cada territori. És l’estructura orgànica històrica de Catalunya aprovada pel Parlament de Catalunya que la Generalitat oficialitza l’any 2010. El Penedès com a vuitena vegueria no es reconeix fins l’any 2017, sent nomenat el primer delegat del govern l’any 2018.
Per què ha de servir?
Per tenir una administració eficient en un país equilibrat territorialment on els diferents dinamismes i sinergies del territori tinguin més força. Soc dels que penso que el Penedès havia d’haver estat reconegut des del principi a la Llei de Vegueries i per això comparteixo la lluita de la societat civil que va reivindicar i aconseguir l’existència de la Vegueria Penedès. Algun dia haurem de superar la divisió provincial i racionalitzar l’administració per ser més eficients i propers al ciutadà que és l’objectiu final de les vegueries.
Quina és la seva funció com a Delegat Territorial?
Atendre les necessitats de tots els municipis i apropar l’administració de la Generalitat al territori. Traslladar l’acció del govern de la Generalitat cap al territori i portar les reivindicacions del territori cap al govern.
Vostè és participant assidu de les activitats que organitza l’Associació ProVegueria Penedès.
En soc participant habitual i recordo que com a alcalde de Sant Martí de Tous, el nostre ajuntament va ser dels primers en aprovar la moció de suport a l’inici de la campanya, quan les quatre comarques estaven dividides en dues províncies i en tres vegueries diferents. Precisament el primer acte com a delegat territorial va ser participar en l’assemblea general de l’associació ProVegueria com a reconeixement de la seva lluita per a donar a conèixer els valors i el potencial de les comarques penedesenques.
La Vegueria Penedès és la més nova de les vuit existents. Té viabilitat?
I tant! Som la quarta vegueria en nombre d’habitants i en una situació geogràfica que ens fa ser ròtula entre el territori de Barcelona i Tarragona i entre la costa i l’interior. Som un territori privilegiat amb un entorn econòmicament potent i mediambientalment sostenible. Estem situats entres les dues grans àrees metropolitanes i amb una evident capacitat d’esdevenir un dels motors de desenvolupament de Catalunya. El Penedès és una realitat que calia reconèixer i ara cal estructurar. Tenim unes potencialitats de creixement importants i també tenim unes necessitats estructurals que cal atendre.
Les províncies estan contemplades en la Constitució Espanyola. Veu possible substituir-les per vegueries?
La resposta és fàcil, fins que no superem el marc actual i disposem d’un país propi, no podrem. Ara del que es tracta és tenir unes estructures de gestió de la pròpia Generalitat descentralitzades amb visió de territori que ens permeti avançar amb un model eficient i proper a les necessitats del ciutadà, recollint les inquietuds del territori.
Totes les conselleries estan organitzades en vuit vegueries?
Sovint els diferents departaments de la Generalitat s’estructuren des d’una visió competencial i no tant per raó territorial. Per exemple Sanitat. S’estructura tenint en compte els hospitals de referència que defineixen la seva àrea d’influència. En aquest cas a la Vegueria Penedès no hi ha una sola gerència sanitària, sinó que n’hi ha tres. La meva tasca com a delegat, és equiparar-nos amb la resta de vegueries pel que fa al desplegament de les conselleries. Hi ha voluntat de tirar-ho endavant per part del govern, de manera ordenada i pautada superant les limitacions pressupostàries. Per altra banda la millor manera de fer evident la necessitat d’uns serveis territorials propis és a base de treball, el territori ja està representat per les diferents conselleries, cal doncs que els diferents directors de serveis territorials ho facin amb una visió de Penedès, entomem aquest repte amb tota l’energia possible.
I les relacions amb els ajuntaments?
Un dels altres objectius principals que ens marquem es tenir un contacte molt estret amb el món local. La vegueria Penedès té setanta-dos municipis i em plantejo visitar-los tots, almenys tres vegades al llarg de la legislatura. De moment en porto visitats més de la meitat. Cal que l’acció de govern arribi a tots els municipis i que tots els ajuntaments puguin fer arribar de forma permanent les seves necessitats al govern. Vull tenir una relació molt intensa amb els alcaldes de la Vegueria, consells comarcals i tots els agents econòmics i socials del territori .
A l’Anoia hi ha vuit pobles que no se senten còmodes a la Vegueria Penedès.
Als territoris es conformen característiques històriques, per les dinàmiques i sinergies que s’hi donen, també en gran mesura per la facilitat dels ciutadans de moure’s entre els diferents municipis o territoris. Els municipis de l’Alta Segarra, la zona d’influència de Calaf, varen decidir pertànyer a la vegueria de la Catalunya Central per la seva relació amb Manresa i per les característiques pròpies més comparables a aquesta zona que al Penedès, és plenament normal i respectable.
Una bona característica de la Vegueria Penedès és que les quatre comarques que la formen, són complementàries i no es fan la competència entre elles. En aquest sentit, s’han de fer delegacions a les diferents capitals en funció de les seves potencialitats?
Tot i la realitat històrica del Penedès, queda molta feina per fer. Hem de saber aprofitar aquesta etapa per fer una feina de cohesió important, que vagi més enllà de les institucions i que arribi a la ciutadania, aprofitant el desplegament per demostrar que aquest permet una gestió eficient i útil pel ciutadà des de la proximitat. A dia d’avui hem de conviure amb la pertinença a dues províncies, a una segregació de serveis territorials que no té en compte l’àmbit i ens distribueix les comarques en tres vegueries diferents, per aquest motiu estructurar el desplegament de la Generalitat al territori i corregir aquesta situació és l’objectiu prioritari.
Situar al territori delegacions de serveis ens donarà molta més consciència, cohesió i ens ha de permetre aprofitar les sinergies i potenciar les característiques de cada comarca. Ens fixem en un pla de treball ambiciós que ens permeti avançar en l’equiparació amb la resta de territoris, realitzant-lo de manera simultània a cada comarca, tot posant en valor el seu potencial.
Aquesta, a diferència de les altres set, és una vegueria que s’ha creat per impuls ciutadà. Això ha fet que el grup impulsor, des de la base, segueixi treballant per a organitzar i debatre la realitat de les quatre comarques. Quina relació manté el Delegat de la Generalitat amb el grup Vegueria Pròpia?
Una relació excel·lent, crec que han fet i fan una feina imprescindible. El president actual és un bon amic, en Jordi Cuyàs fa molts anys que ens coneixem. El grup està fent una gran labor amb una participació transversal d’empresaris, sindicats, associacions, món local… Fent un relat proactiu, molt positiu i obert a totes les realitats del territori penedesenc. He participat en moltes de les seves activitat i crec que es un actiu important que ens diferencia d’altres vegueries.
La gent que té problemes venen a la delegació a protestar?
La primera feina que tenim és fer visible la delegació territorial. Si els agents socioeconòmics, entitats o col·lectius saben que la delegació és oberta des de les vuit del matí i que estem disposats a escoltar, aniran venint cada vegada més. I quan la seva petició o queixa arribi al conseller o al President, ells ja n’estaran assabentats, perquè nosaltres des de la Delegació els ho haurem fet arribar i ho haurem treballat. Volem ser la via més àgil i directa per a arribar al govern.
El delegat territorial té autoritat davant les conselleries?
Formo part de l’estructura del govern i el meu paper és portar les necessitats del territori al si del govern. Treballo colze a colze amb les conselleries. Quan un ajuntament, un gremi o un particular ens fa arribar un tema, el fan arribar directament al conseller del ram, perquè la delegació forma part de l’estructura del govern. Som la porta d’entrada a la Generalitat, situada al territori.
Els plans territorials dels dos Penedès, el Garraf i l’Anoia són coincidents o continuen sent aliens els uns respecte dels altres?
La Vegueria es va crear quan la majoria de plans territorials ja eren fets. La nostra tasca ara és fer-los coincidir aplicant-hi les solucions que en el seu moment no es varen tenir en compte, per acabar aprovant un document que sigui un reflex del territori i de les expectatives que tots hi dipositem.
Crec que a partir de la fase de participació ciutadana ja realitzada es pot fer bona feina, arribant al consens respecte els grans temes com ara la millora de les connexions per carretera del sud de l’Anoia, l’eix ferroviari per mercaderies i passatgers que ha de donar servei a l’Anoia o els plans parcials dels diferents municipis que han de combinar la necessitat de generar riquesa amb l’obligació de preservar el territori. Estem treballant perquè el pla territorial definitiu per a tota la vegueria sigui aprovat durant aquesta legislatura.
A l’Anoia tenim el carrilet que no arriba a tota la comarca i, a més, tarda gairebé dues hores per fer al trajecte.
Els territoris necessiten reforçar les seves xarxes ferroviàries i potenciar el transport públic com a element clau de la mobilitat del futur. Tenim una oportunitat històrica amb el replantejament del transport de mercaderies i el tercer fil, un replantejament que pot resoldre amb certa facilitat les demandes territorials de Tarragona, Lleida i tot l’àmbit de la Vegueria. Allunyant les mercaderies de la costa i resolent l’arribada del tren a l’Anoia aprofitant el traçat ja planificat de l’eix transversal ferroviari, una oportunitat històrica que hem d’aprofitar.
Estem sortint de la crisi de la covid. Com veu el desenvolupament econòmic futur?
La crisi motivada per la pandèmia ens haurà fet reflexionar com ens relacionem amb el món, i què esperem del nostre entorn. El Penedès conforma un espai territorial on amb una gran qualitat de vida fruit de la conservació del paisatge tenim grans oportunitats de desenvolupament econòmic, per potencial i per situació. El pla de reindustrialització del país és una gran oportunitat pel conjunt de comarques penedesenques. Tenim una gran capacitat de treball, d’innovació i som atractius per a noves inversions. Les quatre comarques que formen la vegueria no competeixen entre elles i, en canvi, tenen una gran capacitat de generar sinergies. Si sabem aprofitar tots aquests elements el Penedès esdevindrà un dels motors econòmics del país preservant la seva qualitat de vida i el paisatge que ens caracteritza.
Què farem amb els polígons industrials buits o amb els que es volen fer però tenen l’oposició del territori?
Els polígons buits s’han de reconvertir i els que tenen oposició veïnal s’ha d’escoltar la voluntat dels ciutadans. I s’ha de fer ben fet per poder reduir les taxes d’atur tan altes que tenim al Baix Penedès i a l’Anoia. No podem defugir la nostra responsabilitat. El model anterior que consistia en urbanitzar polígons buits a l’espera que arribessin les empreses s’ha acabat perquè no és sostenible, cal replantejar el model només desenvolupant nou sòl urbanístic quan hi ha el compromís ferm d’implantació al territori de projectes amb valor afegit, en ocupació i amb model productiu.
Per exemple a la vegueria tenim alguns projectes molt interessants, vinculats al vehicle elèctric. Per un cantó tenim l’ampliació d’Idiada al Baix Penedès i el Parc Motor a l’Anoia, són dues realitats carregades de futur que exemplifiquen bé el potencial del Penedès.
El gran desenvolupament de la Vegueria tindrà lloc quan sigui demarcació electoral?
És evident que ser circumscripció electoral ens donarà força, però això no es resol de manera immediata. El que hem de fer mentrestant és generar cohesió territorial a base de treballar per aprofitar totes les oportunitats econòmiques que millorin la vida dels nostres municipis. En una paraula, la tasca que va fer la plataforma Per una Vegueria pròpia, passar-la ara a l’administració, sense desactivar, és clar, la societat civil que segueix aglutinant diversos sectors de la vida econòmica i social de les comarques que la conformen. Quant a la llei electoral pròpia, és evident que el país la necessita per donar cohesió a tots els territoris catalans.
Cap de les persones que començà la reivindicació de la Vegueria Penedès ha buscat col·locar-se a la política però en canvi, molts dels polítics professionals que s’hi oposaven han acabat desapareixent.
Quan un polític s’oposa sense raó a una causa justa sempre ho acaba pagant perquè és la conseqüència lògica de no voler escoltar la voluntat del poble. Els que assumim tasques de representació política ens devem als nostres veïns, als nostres territoris.
També és l’alcalde de Sant Martí de Tous. Pot exercir les dues tasques?
Si no pogués no hauria acceptat ser delegat. Sempre he combinat la meva feina professional amb l’exercici de l’alcaldia, la compaginació de les dues responsabilitats no és diferent ara. Porto catorze anys a l’alcaldia, i és de ben segur una de les tasques més il·lusionants que hauré tingut l’honor d’assumir al llarg de la meva vida, a la qual m’entrego amb la màxima voluntat de servei públic.
Sant Martí de Tous és un municipi del qual és molt fàcil sentir-se’n orgullós, on la implicació de totes les veïnes i veïns en l’esdevenir local facilita molt l’acció de govern. És cert que els últims anys, tot i viure un període complex econòmicament, hem pogut fer avançar moltíssim en la transformació de la trama urbana i en la renovació de la gran majoria d’equipaments públics, tot plegat mantenint una situació de deute zero, ens en sentim molt orgullosos. Res no passa de manera casual, tot plegat és gràcies a un bon equip municipal amb regidors i regidores implicats, una bona planificació, treball en equip i a aquest sentiment de comunitat ben avinguda al que feia referència.
