Jorba Reflexiona demana una consulta popular per preguntar si cal ampliar el sòl industrial

0
374

El passat divendres dia 19 de febrer, una Comissió promotora de la plataforma ciutadana Jorba Reflexiona va presentar davant el registre de l’Ajuntament de Jorba una sol·licitud perquè el consistori iniciï els tràmits d’una consulta popular no referendària per preguntar als veïns del municipi de Jorba si estan d’acord a destinar nou sòl a usos industrials dins del terme municipal de Jorba més enllà del que es va aprovar al POUM del 2015, que ja incloïa noves hectàrees de sòl industrial.

Un PDUAECO que podria transformar el municipi de Jorba
El Document inicial estratègic del Pla Director Urbanístic de l’activitat econòmica de la Conca d’Òdena va posar de manifest la intenció del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, a instàncies de la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena, de projectar entre 350 i 400 hectàrees de nou sòl industrial repartides en tres zones de la Conca d’Òdena. A Jorba, si aquest pla segueix endavant, s’hi podria construir un nou polígon de més de 50 hectàrees.

Des de Jorba Reflexiona es considera que “la població de Jorba, malgrat l’enorme magnitud d’aquest projecte, no en té informació suficient o nul·la”. El 20 de gener, representants de Jorba Reflexiona es van reunir amb l’alcalde de Jorba i el seu equip de govern per demanar-li que s’informés als ciutadans de la configuració d’aquest projecte de polígon i també dels motius que té l’equip de govern per promoure un canvi tan important en el planejament de Jorba respecte el POUM aprovat l’any 2015. L’equip de govern va manifestar, segons comenten des de la plataforma, que no creia necessari donar aquestes explicacions perquè considerava que en el procés participatiu que acompanyava la presentació de l’avanç del PDUAECO la població ja tenia informació.

En el procés participatiu va participar-hi només una cinquantena de persones en tota la Conca d’Òdena, la qual cosa, creuen des de Jorba Reflexiona, “demostra que no es va comunicar de forma correcta perquè no va arribar a la població. Va tenir poc ressò, només va ser en format online i no es va aprofundir en la magnitud de la proposta”.

Compartir