Jaques Chirac
J

7 d'octubre de 2019

Jaume Singla

 

Un dels polítics més importants de la segona meitat del segle XX i una figura cabdal de França ha estat Jacques Chirac. Si analitzem la seva trajectòria veurem tantes diferències entre Chirac i els polítics espanyols com entre els sistemes polítics de França i això que s’anomena Espanya.

Jacques Chirac va ocupar tots els esglaons de l’administració pública francesa. Des de director general a ministre, primer ministre i president de la República i també prèviament fou alcalde de París.

El 2002 va ser reelegit president de França amb el 87% dels vots, una xifra inabastable en cap democràcia. Va ser així perquè, tot i ser de dretes, va saber aplegar els vots de la dreta, el centre i l’esquerra, perquè a l’altre costat hi havia Le Pen. Quan a Espanya s’ha donat una situació similar, totes les dretes s’han unit a l’extrema dreta per formar governs trifachitos. En canvi, l’esquerra espanyola no ha sabut posar-se d’acord per formar un govern, tot i haver guanyat les eleccions. Chirac va ser l’únic líder europeu en oposar-se a la guerra d’Iraq, plantant-li cara al trio de las Azores: Bush, Blair i Aznar, mantenint França fora de la guerra.


Sent president de la República, a Jacques Chirac li varen trobar una corruptela de la qual, quan va deixar la presidència fou jutjat i condemnat a dos anys de presó. Quin era el delicte? Quan va ser alcalde de París va tenir a vint persones treballant per al seu partit RPR (Rassemblement pour la République), però a sou de l’alcaldia de París.

La condemna va ser tot un escàndol a França i Chirac –que per altra banda ja havia fet tota la seva carrera política- es va retirar de la vida pública, acceptant el càstig judicial i preservant la dignitat de la República Francesa. Va acceptar la condemna per corrupció, tot i que personalment no s’havia enriquit, sinó que havia finançat il·legalment el seu partit.

No cal que digui que el cas Chirac no és transplantable a Espanya –ni a Catalunya- doncs aquí els finançaments il·legals i les corrupteles personals estan a l’ordre del dia. Pregunteu quants “càrrecs de confiança” té la Diputació de Barcelona pagant-los bons sous perquè treballin exclusivament per als partits. I el sistema ho troba ben normal.

A França, el president de la República té immunitat… mentre sigui president. La justícia francesa va esperar que Jacques Chirac deixés la presidència de França per jutjar-lo i condemnar-lo perquè la divisa: liberté, ègalité et fraternité és aplicable a tots els ciutadans per un igual.

Això a Espanya és impossible que passi, car el Cap d’Estat és vitalici i pot fer tot el que li roti. Ho hem vist amb la fortuna –i la mòmia- de Franco, amb la fortuna i les meuques del Campechano i ho estem veient amb les comissions del Preparao i la seva dona.
Tenir monarquia i justícia no pot ser. Si en tens una, no tens l’altra.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta