La setmana passada fèiem una ullada als motius que han portat a Pedro Sánchez del PSOE a indultar als nou presos polítics catalans. Avui analitzarem els motius del PP i Ciudadanos d’oposar-se a la mesura de gràcia.
El PP que, al llarg d’anys de govern, ha indultat a milers i milers de gent condemnada, ara es “rasga” les vestidures per nou indultats parcials, condicionals i reversibles. No es limita a protestar o a criticar al gobierno de España, sinó que recull signatures en “mesas petitorias” escampades per tota la geografia espanyola. També ha demanat a la sala tercera del Tribunal Supremo la demanda de reversió dels indults i l’immediat empresonament dels independentistes catalans. De moment sense èxit.
Com tampoc obté cap èxit a Las Cortes Españolas -tant al Congreso com al Senado- on dia si i dia també, Pablo Casado reclama inútilment la dimissió de Pedro Sánchez i la convocatòria d’eleccions generals immediates. Que les queixes i les acusacions a Sánchez d’estar en mans d’ERC siguin una bajanada, no els importa. El que volen és generar soroll i insultar Catalunya per tal de mantenir la pressió contra el gobierno i desviar la atenció dels seus nombrosos casos de corrupció.
Si el PP no tingués a la seva exsecretària general Maria Dolores de Cospedal imputada en el cas Kitchen, la campanya del PP seria molt més suau, però l’insult a Catalunya és una temptació massa forta per a l’extrema dreta espanyola que sap que a curt termini els dona vots a tot Espanya.
Una segona derivada és donar-l’hi l’excusa al PP de negar-se a la renovació de la cúpula judicial espanyola nomenada en temps de majoria absoluta del PP i mentre el partit fundat per Fraga Iribarne domini la (in) justícia espanyola, sap que acabarà sortint il·lès de tots els escàndols de corrupció en què es troba immers.
Aquesta i no altra és la raó de no asseure’s a renovar uns magistrats que fa més de dos anys i mig que tenen el mandat caducat. I no obstant, el seu president, en Lesmes, no ha dubtat en criticar al Consell d’Europa, amb diputats de 47 estats europeus, pel recent dictamen en favor de l’amnistia i la fi de la repressió contra Catalunya. Lesmes, orgànicament el jutge màxim, no dubta en violar la separació de poders, a l’immiscir la justícia en un tema polític…. i en el marc europeu. Ni fet expressament.
I Ciudadanos? La seva darrera maniobra ha estat reclamar l’entrada immediata a presó dels nou expresos i anular l’indult. Els que han passat tres anys i mig retirant llaços grocs i perdent eleccions, fins hi tot a nivell judicial, caminen cap a l’extinció, sense renunciar a seguir sembrant odi entre catalans segons el seu origen o la seva llengua.
Són tan insignificants i miserables, que no val la pena dedicar-hi més temps ni espai en aquesta columna.
