“Confio en el rigor dels treballadors d’Eulen, la seguretat no és un joc”
Parlem amb el pieren Ramon Vallès, comandant d’Iberia, sobre la vaga dels treballadors del control de seguretat de l’Aeroport del Prat.
Com a pilot, ets un usuari més de l’aeroport?
Jo soc més usuari que la majoria de passatgers, vaig a l’aeroport tot sovint i també estic sotmès al control de seguretat. Per molt que sigui el comandant, passo un control igual d’exhaustiu que el vostre. Però el fet que jo sigui el comandant, a mi no m’eximeix de res. I en segon lloc, la meva tranquil·litat i la dels passatgers, davant d’un possible atemptat dins d’un avió, passa perquè aquests controls siguin exhaustius. Moltes vegades quan passo els controls estic entremig de passatgers, per el qual no em semblaria bé que jo m’enfrontés a cap empleat de seguretat, quan soc el primer que vull que els passatgers entrin nets de possibles amenaces dins de qualsevol avió. Per tant, amb la gent dels controls de seguretat soc extremadament respectuós i agraït amb la seva tasca.
Quina és la solució pels passatgers?
La solució que es proposa als passatgers davant d’això és simplement que assisteixin a l’aeroport amb més temps. Quan viatgem als EE.UU, això és el normal. Els controls són espectaculars, i ningú diu res, ningú s’exclama, la gent ho dona per normal. Per tant, la solució és fàcil, anar amb temps d’antelació. Si tot va bé i passes el control amb poca estona després tens temps per prendre un cafè, mirar botigues i aprofitar que ara els aeroports són grans centres comercials.
A més ho han manifestat, no és una vaga encoberta, és una vaga enunciada. La gent sap les dates, sap els horaris i sap quins són els efectes. Si sap que hi ha vaga, vagi abans a l’aeroport. És com si agafes una carretera que hi ha boira, neu o pluja, no pretenguis arribar amb el mateix temps que si estigués en condicions normals.
Estan al nivell òptim les mesures de seguretat tenint en compte el risc continu d’atemptat?
Als aeroports sí, però si ho comparem amb una estació de tren, hi ha un desequilibri claríssim en mesures de seguretat. A Espanya que hem tingut el pitjor atemptat de la història dins de trens, resulta que tot i així les mesures de seguretat en estacions d’AVE són molt menors que en els d’aeroports. Després diuen que és més ràpid, això no és veritat. El que passa és que anar a un aeroport és farragós, tot el procés previ a l’embarcament. Hi hauria d’haver el mateix sistema de seguretat en les estacions d’AVE.
Trobes adequat que la vaga sigui durant el mes d’agost, que és el mes amb més afluència a l’aeroport del Prat?
És evident que una vaga perquè sigui adequada ha de tenir efectes i quan té un efecte? Durant els mesos d’estiu. Una altra cosa és que puguis pensar si és adequat el que reclamen, el que és indiscutible és que la major part de les persones que treballen a Espanya – tant els treballadors d’Eulen com els que fan cua per agafar un avió – tenim clar que els contractes laborals cada cop són més precaris, més mal pagats i més deplorables. Però en canvi, quan algú reclama els seus drets els altres ens enfadem amb ells, quan hauríem de pensar que d’aquí a 4 dies potser et pot tocar a tu. Per tant, que hi hagi un col·lectiu que demostri aquesta queixa mitjançant el seu dret a la vaga i perquè aquesta vaga tingui un ressò mediàtic ho faci en període punta, és el que s’ha d’esperar. No m’imagino una vaga de taxistes a les 3 de la matinada quan ningú els necessita.
L’efecte de les vagues moltes vegades va lligat a la qualificació de l’empleat, és a dir, la facilitat amb què a tu et poden substituir. No oblidem que una de les mesures que preveu el ministeri és enviar la Guàrdia Civil. Que en realitat l’autoritat dins d’un aeroport la té la Guàrdia Civil. Normalment trobem uns quants empleats d’Eulen als controls i una caseta amb un Guàrdia Civil, i se’l requereix quan es detecta algun acte d’indisciplina o de contrarietat.
Des que la Guàrdia Civil se’n fa càrrec, les coses han canviat.
Ells poden d’alguna manera agilitzar el procés. Però el personal d’Eulen ha tingut algun tipus de formació prèvia per interpretar el que es visualitza en la pantalla que ells tenen per veure les parts internes de tots els elements que passen per l’escàner. En aquestes pantalles, periòdicament hi surten el que en diuen proves falses, és a dir, armes o objectes que no són reals però que fan mantenir l’alerta al personal. En el cas de què la pantalla mostri un objecte sospitós, la Guàrdia Civil col·labora en el registrament dels equipatges sospitosos. Considerant que en període estiuen l’afluència de passatgers és més alta de l’habitual, haver afegit agents de la Guàrdia Civil ajuda a agilitzar el procés.
Com afecta a les companyies aèries aquesta vaga?
Pot afectar de diferent manera. Una pot ser que la companyia aèria davant de la manca d’un grup nombrós de passatgers que estan retinguts en un control de seguretat per culpa de la vaga, contempli la possibilitat de retrassar el vol per esperar aquest grup de passatgers. Com a conseqüència, la companyia aèria pot tenir una davallada en els seus índex de puntualitat. I l’altra, la recol·locació dels passatgers que hagin pogut perdre els seus vols.
Tot i així aquests dies no s’han vist gaire afectats els vols.
No, perquè els passatgers han pres les mesures anant a l’aeroport hores abans i per tant han tingut temps d’arribar a l’avió sense problemes. A més, avui dia que volar és més o menys habitual, la gent ja sap quines mesures han de prendre per passar un control; com portar els líquids en pots de màxim 100 ml en una bossa de plàstic, si portes un iPad o un ordinador portar-lo a part, i així agilitzes el procés del control de seguretat.
A vegades també alentim el control els mateixos passatgers.
Clar, com per exemple, aquelles persones que per desconeixement de la norma porten quantitats prohibides en l’equipatge de mà. I llavors mentre aquesta persona rep les instruccions pertinents, els passatgers del darrere han d’esperar per culpa d’una situació que s’hauria pogut evitar coneixent la norma.
Des que es va inaugurar la T-1, la despesa en seguretat a l’Aeroport del Prat s’ha disminuït, però els usuaris s’han gairebé doblat, passant dels 27 milions el 2009 als 44 d’aquest any. Creus que s’hauria d’augmentar la despesa o fer-ne una millor gestió?
Jo el que sempre demano és la proporcionalitat. Tants passatgers has d’atendre cada any, has de tenir-ho mesurat per aquest nombre de passatgers. Ja no només amb els controls de seguretat, també amb amb la resta de serveis, tot a proporció. Comencem optimitzant els medis, i després si no són suficients augmentar-los. Cal treure el màxim suc d’allò que ja tenim, perquè posar més calés sobre la taula és el més fàcil. Per tant, si es pot, cal millorar la gestió sense augmentar la despesa, anem a optimitzar el que tenim. Perquè incrementar el pressupost i la despesa si després la gestió no és bona… estem llençant els diners. No oblidem que tot el que sigui augmentar despesa recau en els impostos dels ciutadans, els impostos que paguem per rebre un servei a canvi, que en aquest cas és la seguretat.
Les responsabilitats de l’Aeroport del Prat són del Govern central o de la Generalitat? Fins fa pocs dies se’n rentaven les mans…
La responsabilitat és del Govern central. En primer lloc, si un conflicte no arriba a situacions extremes ni el Govern ni la Generalitat hi han d’entrar. La negociació és entre empresa i treballadors. Ara bé, si la situació s’allarga en el temps i s’enquista, el Govern pot proposar un arbitratge que desembocarà en un laude d’obligatori compliment per les parts.
En aquest cas el que és indiscutible és que qui ha de prendre mesures és el Ministeri de l’Interior i el Ministeri de Foment, que són els responsables. I si tenen les mesures, que les posin en marxa, que en aquest cas és la presència de la Guàrdia Civil, que és qui té l’autoritat, cosa que ja està succeint.
Però la Generalitat va fer una proposta per desencallar la vaga.
Sí, encara que la Generalitat hi pugui intervenir com a mediador, l’última paraula la tenen els treballadors d’Eulen. Si tu t’enfades amb un amic teu i jo intento posar pau entremig però no us voleu posar d’acord, jo ja puc dir missa. Són empresa i treballadors que s’han de posar d’acord, després les institucions poden intervenir en les negociacions com a agents conciliadors. Quan l’efecte de la vaga té una implicació que afecta no només als usuaris de l’aeroport sinó a la imatge d’un país, justament en un país que viu del turisme, llavors han d’intervenir per intentar minimitzar els efectes. Jo com a usuari i com a comandant, vull que els treballadors d’Eulen facin una feina exquisita, perquè ens hi juguem molt en matèria de seguretat.
Creus que si la situació estigués passant a l’Aeroport de Barajas passaria el mateix?
Evidentment, no hi veig cap mena de diferència. El que han de ser Barajas i el Prat són dos grans aeroports que funcionin el millor possible perquè donin una afluència de persones que generin riquesa en un país. Però si els empleats de control de seguretat de Madrid no estigessin d’acord amb les seves condicions de feina, també podrien recórrer a la vaga.
[publicitat]
Per tant, no creus que el procés d’independència hi pugui tenir alguna cosa a veure.
No hauria de tenir-hi res a veure, perquè un aspecte tan important com la seguretat no pot estar lligat a un procés d’independència. No podem relacionar aquestes coses, és massa seriós.
Però hi ha hagut casos en què la independència no hi hauria de tenir res a veure, com en aquest cas en matèria de seguretat, i s’ha demostrat que sí, per això la meva pregunta.
Sí, t’entenc. Però a mi em costa molt, si hem d’entrar en un debat polític, ens hem de centrar en coses que siguin purament polítiques. La gestió d’un aeroport amb tot el que implica, espero que no tingui cap relació amb la política, ha de tenir relació amb l’eficàcia, amb la bona gestió. Es digui Barcelona, Madrid, Sevilla o Bilbao. A última hora la gent el que vol és treballar i guanyar-se bé la vida. Volem aeroports que la gent digui: en aquest país s’hi pot viatjar.
Fins ara la vaga era parcial, ara ja és indefinida. Tindrà algun efecte?
La idea dels treballadors d’Eulen és que evidentment tingui un clar efecte, però fàcilment pal·liable assistint a l’aeroport amb suficient temps d’antelació.
Creus que el conflicte s’allargarà en el temps?
Tant de bo que no sigui així, però malauradament no depèn de nosaltres. Sigui com sigui, confio en el rigor del personal d’Eulen perquè els controls siguin sempre acurats. La seguretat no és un joc.
