12.1 C
Igualada
Dissabte, 24 febrer 2024

Un article de

Noelia Garcia Sánchez
Noelia Garcia Sánchez
Periodista i Comunicadora

«En una relació cal tenir responsabilitat afectiva per estimar sense fer-se mal»
«

Entrevista a Jessica Fernández, psicòloga i sexòloga

Publicitat

La Jessica Fernández, (Calaf, 32 anys) és psicòloga i sexòloga. També s’ha format en integració social, violència filio parental, TEA, prevenció del suïcidi, primers auxilis psicològics, comunicació per a progenitors en custòdia compartida i en joves migrants sense acompanyament familiar. Actualment, treballa com a psicòloga i sexòloga en la seva pròpia consulta. Entre les seves passions destaquen les croquetes, els animals i la lectura fantàstica i de videojocs.

El sexe i la sexualitat és molt important, però continua sent un tema tabú amb molt desconeixement, o no?
Venim d’una societat que ha viscut molts anys amb una educació conservadora lligada a la religió, on uns dels punts de control social ha estat sempre la sexualitat. Cal tenir en compte que entenem sexualitat com el conjunt de característiques físiques i psicològiques pròpies dels humans relacionades amb el seu gènere i sexe, des de la comprensió del propi cos, treballant temes concrets com són el part i el postpart, i sense descuidar el plaer i la responsabilitat amb nosaltres i els altres. La societat ha reduït durant segles el concepte de sexualitat en el concepte d’acte sexual, oblidant la resta de característiques, lligant aquest concepte a la vergonya i la culpa creant així el tabú.

En relació amb el sexe, quines problemàtiques són més comuns entre les consultes dels teus pacients?
-Entre les problemàtiques que més en trobo en consulta hi ha quatre grans blocs:

1) Problemes de parella, on hi ha moltes dificultats per comunicar-se les necessitats els uns als altres i estar connectats emocionalment, cosa que dificulta sentir-se a gust en la intimitat amb la parella i acaba repercutint a la sexualitat entre ells.
2) Maltractament obstètric, al llarg de l’embaràs, el part o el postpart. Tenint dificultats per a reconciliar-se amb el seu propi cos i amb una càrrega emocional molt elevada, que dificulta poder mantenir un bon vincle amb la parella, el nadó i la xarxa social. On és molt difícil posar-li nom per a les víctimes, ja que ve exercit per a professionals amb una jerarquia elevada.
3) Sexualitat oncològica, com reentendre el teu propi cos durant el tractament oncològic o després d’aquest, perquè la quimioteràpia i els possibles tractaments hormonals canvien les reaccions del nostre cos: sensibilitats, lubricació… i hi ha molt poc acompanyament en aquest àmbit.
4) Abús sexual infantil, tant en l’atenció a la víctima com en l’àmbit familiar, pel fet que no oblidem que aquest tipus d’abús repercuteix a molts nivells: individu, sistema familiar, xarxa de suport social, etc.

Per què creus que hi ha la creença que si una persona gaudeix del sexe, és una “puta” o un “calent”?
Crec fermament que es tracta d’una eina de control social, és a dir, si controles la llibertat sexual de la persona, el seu plaer, les seves emocions, com els comparteix… tens el control sobre aquesta. Per aquest motiu, al venir d’una societat masclista i patriarcal hi ha més judici de valor davant el plaer d’una dona que del plaer de l’home. Al final com a éssers socials tenim necessitats de formar part d’un grup: la societat. I la societat indica les normes amb què podem conviure, repudiant la persona que no compleix les normes socials establertes.

Les ferides en parella marquen un abans i un després en la relació. El secret per aconseguir una parella sana?
La clau per integrar tots aquests factors i poder interactuar d’una forma saludable amb la parella és una bona comunicació.

Diuen que l’amor tot ho pot…
Personalment, estic molt en contra d’aquesta dita, l’amor no tot ho pot, ni ha de poder. De fet, l’amor no és incondicional. Davant de conflictes on es genera una tensió, si no es resol prenem mal i l’amor es va dissipant en cada ferida, ja que emocionalment prenem distància de l’altra persona per no prendre mal i arriba un punt on convivim amb una persona desconeguda. Per tant, no tot s’hi val, quan estem en parella s’ha de tenir molt present que l’altra persona també és humana, pot cometre errors i té les seves pròpies necessitats i límits que també s’han de respectar. Per tant, saber tenir una responsabilitat afectiva és importantíssim per continuar junts i estimar sense prendre mal.

“La societat indica les normes amb què podem conviure, repudiant la persona que no compleix les normes socials establertes.”

Quin és el secret perquè el sexe funcioni entre dues persones?
La connexió emocional i comunicativa. Sentir que tens permís per demanar allò que vols de la manera que vols i necessites, és importantíssim per sentir-se lliure també en l’àmbit sexual. Quan ens compartim sexualment amb algú ens sentim molt exposats tant físicament com emocionalment, i és un moment de vulnerabilitat absoluta on és important sentir que l’altra persona està capacitada per sostenir-nos, sense judicis. En resum: comunicació, respecte i diversió.

Fas teràpies de parella? Quins són els problemes més comuns de les parelles que passen per la teva consulta actualment?
Sí, faig teràpia de parella. Els problemes més comuns són la mala comunicació davant dels conflictes. Els conflictes són naturals i és necessari tenir-los, el que és important és viure’ls com a dues persones que afronten un problema i no l’un contra l’altre. Per arribar a aquest punt s’ha de fer treball personal i de parella, ja que hem de tenir molts factors en compte: des d’on em relaciono (l’estima, la por, la defensa…), quines són les meves necessitats i els meus límits, com em sento davant dels límits de l’altra persona, quin és el meu llenguatge de l’amor, etc.

Molts joves creuen que el sexe és tal com es reflecteix a la pornografia i el tenen idealitzat…
Totalment, no hem d’oblidar que la pornografia és una pel·lícula on tot s’exagera. Amb el sexe les persones esperen veure molt fluids, molt soroll, tenir pràctiques de maltractament (bufetades, estirar el cabell, ofegar, sexe anal sense consentiment…) i quan això no succeeix arriba l’autoculpa i la frustració; arribant a desenvolupar problemes sexuals com limitar les ereccions o els orgasmes a la visualització de la pornografia, desenvolupant una addicció i una ansietat social en compartir-se sexualment amb altres persones.

També, en molts casos, com els joves el primer contacte amb el sexe, és amb la pornografia.

Abans l’educació sexual no s’abordava d’una forma directa, però t’acabaves trobant revistes pornogràfiques a tallers de cotxe, a sota dels coixins del sofà d’algun familiar, pòsters en el garatge, les pel·lícules amb contingut sexual la televisió… Cosa que permetia tenir converses informals i obtenir certa informació sobre la sexualitat. Avui dia, tot aquest contingut es limita al telèfon mòbil, que és individual, i per tant si no es generen preguntes, no hi ha respostes per part dels adults, i els infants i adolescents aprenen la sexualitat a través de buscar en internet, sense cap filtro ni educació emocional darrere, topant amb la pornografia exagerada, amb zero responsabilitats afectiva, i premiant les relacions de maltractament, abús, incest… normalitzant moltes situacions al no viures com una pel·lícula.

És important dir, que els primers contactes amb la pornografia s’estan donant entre els 8 i els 10 anys, ja que és quan els infants comencen a tenir un mòbil, i amb aquestes edats tampoc poden integrar la informació que reben amb un filtro d’autoprotecció, ja que el cervell de l’infant encara no ha desenvolupat l’escorça prefrontal que s’encarrega de posar-nos fora de perill. Per aquest motiu els infants necessiten supervisió de l’adult en molts àmbits de la vida quotidiana.

També cal remarcar que amb aquestes edats, els infants tenen més coneixements tecnològics que els pares i saben com saltar-se els filtres parentals, quedant totalment exposats a “groomers” i a un contingut sexual com el que descrivíem fa un moment.

“Quan estem en parella s’ha de tenir molt present que l’altra persona també és humana, pot cometre errors i té les seves pròpies necessitats i límits que també s’han de respectar.”

Què es un “groomer”?
Un groomer és un adult que assetja als infants a través de les xarxes socials, fent-se passar moltes vegades per un altre infant o adolescent a través de perfils falsos, oferint fotos i demanant fotos sexualitzades i fent-los xantatge per obtenir més contingut sexual de l’infant o adolescent.

Com és l’educació sexual al nostre país?
En general és inexistent. Hi ha un gran nombre de famílies que no tracta coses tan naturals com pot ser la primera menstruació. Situació que es fa encara més evident amb altres temes com es l’abús sexual infantil, responsabilitat afectiva, consentiment, gènere, LGTBIQA+…

Ets especialitzada en violència filio paternal. Com arriba un fill/a a emprendre comportaments violents cap als seus pares?
És un tema molt complex, ja que depèn de molts factors, si ho hagués de resumir d’alguna manera, a causa de la falta de recursos per a fer front a la mateixa gestió emocional del menor. D’on ve aquesta falta de recursos? Els factors són molt variats, per això és important estudiar cada cas de forma individual i concreta per respondre a les necessitats del fill/a i de la dinàmica establerta en la família.

Com es pot ajudar a les famílies que pateixen violència filio parental?
Penso que una bona manera d’ajudar-los és oferir un espai on poder expressar el seu mal estar i donar-los eines adequades al seu cas particular, tant als adults com als infants/adolescents. Sempre des d’un punt de no judici i acompanyant-los en el seu procés tant personal com de context familiar, per això és tan important que hi hagi professionals que donin una resposta a aquestes necessitats. Les famílies no neixen apreses i és molt fàcil caure en repeticions de patrons familiars i socials que no sempre ens ajuden, així doncs quan ens trobem a dins d’una espiral de violència. És crucial detectar el punt més feble d’aquesta roda i canviar aquest context perquè la roda deixi de girar, d’aquesta manera, establirem una nova roda sense violència. No és un procés senzill ni lineal, es tracta d’un procés dur emocionalment i on poden haver “recaigudes”, per això trobo molt rellevant remarcar a la meva consulta que hi ha una solució i les famílies no estan soles.

Has treballat amb persones migrants Què has pogut aprendre amb persones d’altres cultures i amb situacions, normalment, difícils?
Treballant amb menors migrants no acompanyats he pogut aprendre la importància de la resiliència, el fet de reposar-nos davant de les dificultats de la vida. Aquesta capacitat que té un factor innat, però es pot entrenar, marca una direcció en el recorregut vital.

Molts d’aquests menors han passat per vivències que des del nostre privilegi no som capaços d’entendre ni imaginar: mortalitat molt present abans i durant el viatge, tortures, abús institucional, racisme, violacions … I les fortes exigències de l’entorn quan arriben al destí. Quan arriben han sigut arrabassats de la seva pròpia història de vida, només conserven el nom; de res serveixen els seus coneixements ni estudis. No es poden comunicar amb facilitat, ja que la cultura i l’idioma és diferent…; així i tot, en dos dies han de ser els seus propis gestors, advocats… No tenen permís per a plorar o enfadar-se, perquè el seu nou entorn i també l’antic, els exigeix que estiguin agraïts i feliços. I tot això, sent menors. Així doncs, negats de les seves pròpies emocions, han de tenir una gran capacitat per a refer-se (resiliència) o seran castigats socialment i institucionalment, obtenint culpa i vergonya.

He viscut els darrers anys i visc enfadada amb el sistema, ja que ens agrada omplir-nos la boca dient que donem resposta a les necessitats d’aquests infants, però la realitat és molt diferent. Un infant necessita molt més que un plat a taula i això quan el plat té menjar suficient (no sempre és així). No tinc la solució per al sistema, però sí que m’he bolcat durant anys a poder oferir a aquests infants un somriure, una pregunta real de “com estàs avui”, i defensar-los davant d’un sistema injust que els abusa cada dia. Són persones i a vegades, des del privilegi, ens n’oblidem.

Estaré eternament agraïda a cada una de les seves vides, com sempre els hi he dit. Que estiguin vius es podria considerar pura màgia, ja que en moltes ocasions han estat a punt de no ser-ho… He crescut com a persona en moltes direccions gràcies a ells i espero haver pogut oferir-los una mica de llum en el seu camí.

 

Compartir
Publicitat
Més notícies:

L’enquesta

el + llegit

Més notícies